F O T O S

Vista general, entorn.

Tot seguit, varies vistes de l'edificació:

I T I N E R A R I

Situació: Al terme municipal de Colera (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XII - XIII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Sembla ser que en l'actualitat es fa servir en ocasions, per tancar-hi bestiar.

Altres noms: Torre castell de Molinàs - Generalitat de Catalunya.*

Accés - Visitat el 05/08/2009:

L'itinerari comença poc abans d’arribar a la localitat empordanesa de Colera. En un trencall a mà esquerra sense cap indicació, (42 23 56.08 03 09 01.14), s'inicia el recorregut que ens durà sense pèrdua al castell, a través d’una carretereta sense asfaltar.

El recorregut ha estat d'uns 5 km. aproximadament, des de la carretera N-260, fins arribar a l'edificació, i s'ha efectuat en un vehicle de turisme. A mig camí, un panell informatiu, on hi apareix el castell de Molinàs, ens confirma que anem pel bon camí.

Vegin la fotografia d'aquest reportatge, on es detallen les coordenades dels punts on cal estar atent a canviar de direcció.

Localització: N 42 24 08 E 03 06 18 - Altitud: 280 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Agost 2020:

Descripció

Situat a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns quatre quilòmetres de distància del nucli i a la vall de Molinàs.

S'hi accedeix per la mateixa pista forestal que puja a l'església de Sant Miquel de Colera.

Es tracta de les restes enrunades de la torre castell de Molinàs.

Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació.

Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular.

El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada.

Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament.

Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada.

La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat.

En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres.

Aquest espai interior està compartimentat per un mur que segueix una orientació nord - sud que presenta una obertura tapiada de mig punt, amb les lloses de pissarra disposades a sardinell, al nivell inferior i una porta rectangular bastida en pedra (i reformada amb maons), al pis.

La part de ponent presenta un espai rectangular que probablement no tenia sostre, o bé estava cobert amb trespols de fusta.

Mitjançant un arc de mig punt obert al mur de tramuntana d'aquest espai s'accedia a la zona coberta.

A la banda de llevant s'observen restes de les cobertes originals, sostingudes per arcs diafragma de mig punt.

La roca natural de la zona fou retallada per assentar-hi els murs, fets de lloses de pissarra estretes i llargues, lligades amb fang formant un aparell irregular.

Només els brancals de la porta de migdia estan reforçats amb morter.

Notícies històriques

No hi ha notícies històriques referents a l'edifici en concret.

Malgrat tot s'han recollit certes hipòtesis del seu origen.

Una primera és la relació entre aquesta fortalesa i la "guàrdia de moros” documentada al segle X o a la turre citada al segle XI, amb referència al lloc o la vall de Colera.

Les actes de consagració de la basílica monàstica de Sant Quirc de Colera del 935 i 1123 esmenten una torre de moros.

En un document datat al darrer quart del segle XI s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera,a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada.

Un text de l'any 1223, un conveni signat per l'abat de Sant Quirc referent a la vall de Colera, parla de fortaleses i torres d'aquest lloc, en plural.

Les característiques de l'edifici, torre castell, per les arcades diafragma, per les sales interiors i l'aspecte d'altres elements, com les sageteres altes i el matacà, porten una datació probablement baix-medieval, potser del segle XII o ja del XIII.

Es tracta d'una construcció de caire popular i rústec que aprofita restes d'una gran torre o guàrdia molt anterior.

Tot i que no presenta cap dificultat l'itinerari (al menys aquesta vegada no hem rascat els baixos del vehicle), si que sens dubte hem castigat una mica els pneumàtics, doncs al terra de la carretera hi apareixen sovint capes de llicorella (“pizarra”).

*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines: