F O T O S

Vista general, entorn.

Tram final del camí d'accés.

Tot seguit veurem tres fotografies de la mateixa torre, l'edificació més significativa de l'antic castell:

La majoria dels castells presideixen la contrada en la qual estan edificats, des de les altures. No és el cas d'aquesta edificació, enclotada en una vall.

El que feia aquest castell, era controlar el pas pel camí que apareix a la fotografia, resseguint el curs de la riera.

Un altre exemple d'edificació de les mateixes característiques, podria ser el castell de Marmellar, al terme municipal de El Montmell, al Baix Penedès.

Vista de l’arcada de la primitiva porta d’accés al recinte, des del camí de la riera, protegida per una torre.

Antigues quadres.

I T I N E R A R I

Situació: Entre Sant Quintí de Mediona i Sant Joan de Mediona. En terrenys del terme municipal de Mediona (Alt Penedès) – Barcelona.

Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restes disperses, rellevants. Hi destaquen dues torres.

Visitable - Bloc del Castell de Mediona. En aquesta pàgina s'informa de que "les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon +34 648 02 33 99. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana."

També hi trobareu els preus i el recorregut detallat de la visita. Fem esment de que inclou l'entrada a l'església de Santa Maria del castell de Mediona.

Altres noms:

Accés - Visitat el 18/05/2006 i el 16/12/2006:

Sortint del poble de Sant Quintí de Mediona, en direcció a Sant Joan de Mediona, deixem a la dreta el quarter de la guàrdia civil, i una mica més endavant, a l’esquerra de la carretera hi ha un voral molt gran, amb una desviació que prossegueix en baixada (No hi ha cap altra indicació).

És una carretera asfaltada. La seguim, sense desviar-nos del sentit principal. Com a referència, en un moment determinat veiem un cartell que anuncia “Can Verdaguer”. Al cap de poc, a la dreta, i a baix, ja es veu el castell.

Hi ha un trencall a la dreta, molt tancat per poder accedir-hi. Si calgués, en aquest lloc, a la carretera “general”, al voral s’hi pot aparcar, doncs a la baixada fins el castell, el camí no és gaire ample, no hi caben dos cotxes alhora, i també es podria donar el cas que no poguéssim aparcar quan arribem a baix, donat el poc espai disponible que hi ha.

Localització: N 41 28 34.1 E 01 38 29.9 - (Dades de situació de l'hostatgeria, situada al costat de l’església del castell de Mediona) - Altitud: 428 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa - (arquitectura), que informa conjuntament del castell i de l’església, ens complau extreure el següent fragment de text, referit específica i únicament al castell (Desembre 2014):

" Descripció

Fou una fortificació roquera extensa.

Murs esglaonats al vessant que mostren que tingué alguns closos o recintes consecutius.

S'entra al recinte superior per un portal de mig punt de dovelles ben tallades protegit per una torre quadrada. Vora seu hi ha l'església del castell dedicada a Santa Maria. Al costat oposat de l'entrada hi la torre principal, de planta quadrada, amb parets molt gruixudes i tres pisos que es comuniquen per una escala de cargol. Resta la cisterna superior i algun altre element.

El centre històric del municipi és el Castell de Mediona (427 m d'alçada), encimbellat dalt d'un turó a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Sant Joan de Conilles.

L'accés millor al castell és un camí que porta de la carretera d'Igualada a la urbanització de Can Verdaguer, propera al castell. També hi duu un camí de carro que voreja el riu des de Sant Joan de Conilles, bo i passant pel molí de Sant Joan i per la caseria de les Ferreries.

Notícies històriques

Castell documentat pels volts de l'any 1000. "Kastrum Midiona", comtat de Barcelona, 1011.

Hom ha associat el Castell de Mediona, dins del Comtat de Barcelona, al nom de Guillem de Mediona, levita, a qui el Bisbe de Vic havia encomanat, vers el 1015, la defensa i la repoblació de les terres situades a ponent del seu bisbat.

El 1050 era senyor del castell Ramon de Mediona, qui tenia per castlà Bernat de Mediona (sembla ser que eren germans). El 1057, Bernat i Ramon de Mediona feren costat a Mir Geribert en el seu enfrontament amb el Comte de Barcelona.

El darrer personatge cèlebre de la nissaga fou Asbert de Mediona, que serví als reis Pere II i Jaume II en diversos afers diplomàtics entre els anys 1274 i 1312. Asbert de Mediona tenia drets a Lavit i Font-Rubí i el 1286 rebé del comte-rei la baronia de Pierola.

El castell de "Midiona" és expressament esmentat el 28 d'agost de 1194, com a penyora oferta per Ponç de Cabrera al rei Alfons en cas d'incompliment. El 1226, Guerau de Cabrera cedí el castell a l'orde del Temple, al qual ingressà. L fill Guerau restà com a feudatari del Temple pel castell, però se n'eximí.

Guillem de Mediona fou anomenat castlà de Mediona l'any 1237 pel vescomte de Cabrera. Com a castlans s'instal·laren també els Barberà. Per la línia d'herència, el 1500 n'era castlà Pere de Subirats o de Barberà. La castlania fou venuda, el 1616, a Joan Ferrer i passà al segle XIX a Laureà Pasqual. El 1831 la senyoria era del duc de Cardona i vescomte de Cabrera. "

Pels lectors interessats en el tema, els hi recomanem una visita a la pàgina web de Pat.mapa - jaciments - on trobaran una extensa informació sobre les campanyes i intervencions arqueològiques portadas a terme en aquest conjunt arquitectònic.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.