Castell de Masricard – La Canonja / Tarragonès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A La Canonja, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: El Castell de Masricard és, en realitat, un gran mas o casalici senyorial que presidia el petit casc antic de l'antic poble de Masricard.

L’edificació actual, probablement correspon a una construcció de la segona meitat del segle XVI, amb modificacions d’èpoques posteriors - (Diputació de Tarragona).

Protecció: BCIN  - (Diputació de Tarragona).

Estat: Bon estat. Actualment és de titularitat pública, un equipament cultural al servei del poble. Ara és un centre cultural, que compta amb una bona biblioteca i sales d’actes i exposicions.

Altres noms: Castell de Masricart.

Accés - Visitat el 14/02/2009:

Fàcil de localitzar, ben indicat per cartells informatius. Està situat a la Plaça del Castell nº 1. La façana principal dona al carrer de la Bassa fonda, entre els carrers Escultor Martorell i carrer Major de Masricard.

Localització: N 41 07 09 E 01 10 59 – Altitud: 35 m.

Altres:

“ Descripció:

El Castell de Masricart és , en realitat, un gran mas o casalici senyorial que presidia el petit casc antic de l'antic poble de Masricart.

L'estructura arquitectònica que avui dia podem contemplar és típicament gòtica, de planta quadrada amb un pati central, que conté l'escala i organitza les diferents dependències.

La finestra sobre l'accés, a la façana principal, correspon inequívocament a aquesta època. Probablement fou durant la segona meitat del segle XVI, essent senyors de Masricart els Castellví i els Ponç, que el Castell adquirí la seva forma actual.

La construcció és de diverses èpoques i està realitzada amb materials humils. La major part de les parets són de tàpia o paredat de pedra. Les voltes de la planta baixa són de dos fulls de rajola, amb ronyons replens de terra vegetal. La part més consistent és el sòcol de la façana principal, de carreus, alguns dels quals provinents d'alguna estructura romana.

Tal com correspon a un edifici rural, la planta baixa estava destinada a quadra i celler, amb grans cups on s'emmagatzemava el vi dels pagesos masricardencs. També hi havia la presó i, ben segurament, alguna dependència destinada al Batlle i al comú.

La primera planta era la planta noble, amb les habitacions del senyor.

Dalt de tot, la golfa, amb tota aquella fila d'obertures, ben habitual en els masos catalans del segle XVIII, que assegurava una bona ventilació per tal d'assecar els fruits o el gra.

En una cantonada de la barbacana hi va aparèixer la inscripció de l'any 1748, la qual cosa permet datar la part alta de la construcció.

L’últim senyor de Masricart va ser el Comte de Llar. Els seus hereus el van vendre a La Caixa d'Estalvis de la Diputació de Tarragona l'any 1965. Després d'un temps de reivindicació del Castell com a centre cultural, la mateixa Caixa el va vendre l'any 1984 a la recent creada Entitat Local Menor de La Canonja pel preu simbòlic d'una pesseta.

Posteriorment, en dues etapes, es procedí a la consolidació de l'edifici i a la seva reutilització com a equipament cultural al servei del poble.

Notes històriques:

Masricart va pertànyer a la família Antolí fins l'any 1228 i posteriorment a un Ricard, de qui prové el nom. Els seus descendents van vendre el castell a la família Llorenç (1321) que en va mantenir la senyoria durant els segles XIV i XV. Després va passar, a través de successius matrimonis, als Castellví (1445), als Ponç (1590) i als comtes de Llar (1693) que el van conservar fins el segle XX.

Actualment és de titularitat pública.”


  • Hem tingut dificultats per nominar aquesta edificació: Masricart o Masricard.

 

  • Per una banda apareix denominat com a Castell de Masricart a la pàgina web de Patrimoni.Gencat, a la de l’Ajuntament de la Canonja i a la de la Diputació de Tarragona.
  • En canvi a les pàgines de Pat.mapa, Pobles de Catalunya, Castillos medievales de Catalunya   i de l’enciclopèdia Catalana, apareix com a Masricard (En aquesta darrera, aquest terme hi apareix fins a 19 vegades) .
  • Finalment, es dona la circumstància que a la pàgina web de la Diputació de Tarragona, apareix com a Ricart a l’encapçalament i al text, i en canvi a l’apartat de notes històriques, es fa esment que “Masricart va pertànyer a la família Antolí fins l'any 1228 i posteriorment a un Ricard, de qui prové el nom.”  És a dir, que només en dues ratlles, apareix amb dues grafies diferents aquesta dada. El sidral està servit.
  • Conclusió: Si hem de prendre una determinació i  sense que el que jo mateix em digui Ricard, influeixi notablement, ens decantem per Ricard.

Evidentment, si persones més competents que nosaltres en aquest tema, hi posen cullera, gustosament acceptarem un canvi raonat.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Tarragonès : Veure en un mapa més gran.