F O T O S
Castell de Manresa (?)
Parc del Puigterrà
I T I N E R A R I 
Sembla ser que hi ha forces dubtes sobre la identificació d’aquesta construcció ...
Situació: A les afores de Manresa, en una elevació del terreny coneguda amb el nom de Puigterrà o Turó del castell.
Època: Medieval - Generalitat de Catalunya *
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya *
Estat: Pràcticament desaparegut.
Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà - Generalitat de Catalunya *
Accés – Visitat el 03/03/2018: Itinerari no disponible.
- Segons consulta telefònica efectuada el dia 8/3/2018, a l'Oficina de turisme de Manresa - Telèfon 93 878 40 90 - no està permés l'accés amb cotxe al Puigterrà.
Localització: A Viquipèdia, a la pàgina web “ Restes de la fortalesa al Puigterrà” faciliten les següents coordenades: N 41 43 41 E 01 49 35 – Altitud aprox. 280 m.
Altres:
- De la pàgina web de Vikipèdia, hem extret la següent informació: (Març 2018)
“ Al Puigterrà o al turó del Castell hi ha restes d'una fortalesa, que podria ésser d'un castell, fora del recinte ciutadà primitiu. Grans carreus, força ben escairats, constitueixen una romanalla d'antigor, dalt del Puigterrà, i, encara que es presumeixi que l'obra inicial pot ésser anterior a l'època medieval, inferim que en aquesta altura pogué estar situat el castell de Manresa, ciutat devastada pels sarraïns entre els anys 1000 i 1002.”
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació: (Març 2018):
“ Descripció
El castell hauria estat situat al Puigterrà o turó del Castell, fora del recinte ciutadà primitiu.
De possible origen medieval, hauria estat reconstruït l'any 1822 i ampliat el 1834, moment a partir del qual es coneix amb el nom de fortí de Santa Isabel. Les restes que encara quedaven visibles van ser desmuntades a principis del segle XX.
Notícies històriques
Pere Català creu que podria tractar-se del castell de Manresa destruït pels sarraïns entre el 1000 i el 1002: "Vastata est civitas Minorisa, destructae que sunt Eclesiae et a fundamentis evulsae", segons un doc. del 1020, "El conde D. Sancho el Prior lo hizo levantar de nuevo en 1074, rodeándole de fuertes muros de piedra sillar, flanqueados de torres... Se le distinguía con el nombre de Castillo de Manresa (Mas i Casas).
A la pregunta sobre la localització del castell de Manresa, l'historiador Sarret i Arbós contesta: "El puig del Mercadal (Carme) i el puig Cardoner, on s'aixeca avui la Seu, eren probablement les dues fortaleses dels primers temps".
Al Puig Cardoner, hi hauria la paleòpolis; al Carme, la neàpolis, "lligant ambdós recintes amb fortes muralles defensades per torres circulars".
"Del Puig Mercadal, se n'ha escrit alguna cosa, atribuint a Recared la fundació de son castell, que després va reedificar el comte Wifred".
Un altre autor, Mas i Casas, va escriure: "En el año 1300, la ciudad de Manresa cedió a la orden del Monte Carmelo el castillo, que reedificó Recaredo en 590 para defensa de la población, en la cumbre de una colina que se eleva al norte de la ciudad. El conde Wifredo el Velloso al recobrarla de los árabes en 876, lo tuvo que reedificar". “
- De la pàgina web de Vikipèdia, i referit al Puigterrà, ens complau extreure la següent informació - (Març 2018):
- El Puigterrà, indret conegut també amb el nom del castell que sembla hi havia estat construït, és un turó ubicat al centre de Manresa a 281 m.
- En el segle XVII i anteriors hi havia una església dedicada a la Verge del Bon Succés que era visitada freqüentment pels manresans, en especial el segon diumenge després de la Pasqua de Resurrecció i Pentecostes en què tenia lloc una festa o aplec.
- L'any 1761 l'Ajuntament acordà comprar un part de terreny, per construir-hi un magatzem o dipòsit de pólvora sobrant de la venda al detall. El 1822 s'hi va construir un fortí amb alguns canons per a la defensa de la ciutat. I en el 1834 es va millorar la fortificació amb bones parets, parapets, fossat i troneres, anomenant-se Fort de Santa Isabel.
- Finalment, el 31 de desembre de 1862, el Governador Civil de la província va cedir a l'Ajuntament el castell i torre de Puigterrà amb la condició de conservar-lo.
- En la revolució de l'any 1868 es traslladà la Verge a la capella dels infants, quedant tot el terreny en propietat de l'Ajuntament. Durant la Guerra dels Carlins es va fer servir per a la defensa de la ciutat. El 7 d'octubre de 1880 el Capità General del Districte va disposar en tornar el castell a l'Ajuntament de la ciutat.
- Abans de la guerra civil del 36 encara es podia veure el castell en runes. Avui només queden les restes del que era una paret del castell.
- Per la guerra civil fou considerat el lloc més indicat per a la construcció d'un refugi. En el seu interior s'hi va obrir una xarxa de galeries comunicades entre elles. Les obres van començar, tant per la banda del carrer de Circumval·lació com per la del carrer del Sol, per cinc boques diferents i el tipus de terreny obligà a fer-hi servir explosius.
- L'any 1936 s'hi començà a muntar el centre emissor del castell de Puigterrà, que entrà en servei l'abril del 1937. Els estudis van romandre a l'Ateneu fins al 1952, quan es traslladaren a La Plana de l'Om.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Històries Manresanes - Jordi Bonvehí i Castanyer - Historiador
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
