F O T O S
Detalls:
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Llanera, entitat de població de Torà, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmès, però a la vegada ens ha sorprès molt gratament la descoberta d'aquest paratge i d'aquestes dues construccions, el castell (Segle XI) i l’església (Segle XVI).
Tant l’església com el “castell” conserven una monumentalitat molt destacable.
- Del castell, pensem que no té la “típica – tòpica - clàssica” imatge que hom té d'un castell, a l’haver estat “convertit en època moderna, en casal senyorial”.
A l’interior, completament arruïnat, segurament deu ser possible accedir-hi, però el perill que comporta el seu estat, ho fa completament desaconsellable.
Un bon llenç de muralla encara envolta aquesta edificació.
Els esquelets de dependències exteriors, són perfectament visibles.
Pels voltants trobarem un munt de pedres de bona mida i molt ben tallades, que reivindiquen la majestuositat passada d'aquesta construcció.
- Al costat, l’església de Sant Martí de Llanera, lliurament accessible, sense cap mobiliari, amb petites mostres de vandalisme, però sense haver estat encara destruïda amb ràbia.
Ambdues edificacions encara traspuen fefaents sensacions de “poder”: l’una econòmic, l’altra, espiritual.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/03/2013:
Com en altres ocasions diem, deuen haver-hi diferents maneres d'arribar-hi. La que nosaltres proposem avui és la següent:
Punt d'inici: Procedents de Torà hem pres la carretera que es dirigeix a Ardèvol. En un lloc d'aquesta carretera (Desviació nº 1) situada a 41 51 04 01 30 24 hem sortit per una desviació a mà esquerra, perfectament indicada.
A partir d'ara hem circulat per camins de terra.
Ho hem fet amb un vehicle tot terreny, utilització que recomanem, si això és possible, doncs si bé al principi pensàvem que la ruta es podria fer en un vehicle de turisme, a la part final “la cosa” es complica una mica amb el progressiu deteriorament de l’estat del camí, bastant bonyegut i amb la possibilitat, segons la climatologia, de trobar algun toll d'aigua que compliqués la marxa.
Remetem als possibles visitants a examinar el següent mapa on es detalla l’itinerari que hem practicat. No és excessivament complicat: hi ha indicadors en algunes cruïlles i aquestes son poques i ben evidents.
Per completar aquestes instruccions i a mode de “track”, detallarem tot seguit aquestes desviacions i donem unes coordenades que puguin facilitar la comprovació de la correcció de la marxa:
- Desviació nº 2 41 51 20.97 01 30 23.21 No hi ha indicador
- Desviació nº 3 41 51 31.92 01 30 13.22 Hi ha un cartell
- Desviació nº 4 41 52 04.52 01 29 50.66 No hi ha indicador
- Desviació nº 5 41 52 23.28 01 29 05.48 Hi ha un cartell
Durada total aproximada d'aquest recorregut: uns 4.800 metres
Localització: N 41 52 04 E 01 28 52 – Altitud: 602 m.
La introducció de les coordenades anteriors en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del segúent
M A P A del recorregut. Distància aproximada: 6 km.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2013):
“ Descripció
Aquesta és l'herència del que havia estat un gran castell del s. XI, convertit en època moderna en casal senyorial.
Actualment es troba pràcticament en runes, tot i que les façanes encara conserven el caràcter d'un edifici d'aquestes magnituds.
La façana principal és aquella que mira al S i presenta una portada dovellada a la planta baixa, damunt d'aquesta un gran finestral rectangular flanquejat per dues finestres més petites quadrades, una altra finestra senzilla al segon pis, dues finestres més al pis superior i per últim la coberta a dues aigües interrompuda al SO per l'estructura d'un pati.
La façana O presenta una petita porta amb llinda a la planta baixa, dues finestres rectangulars horitzontals al primer pis, 3 finestres de diferent tamany a la segona planta, la última planta té tres finestres quadrangulars més i una vessant de teulada, ja que l'altra forma part del pati.
La façana E és la que es troba en més bon estat de conservació i presenta els elements més senyorials de la façana. A la segona planta apareixen dues finestres rectangulars amb àmpit i motllura esgraonada i al tercer pis dues finestres quadrangulars amb motllura llisa. L'interior de l'edifici es troba pràcticament derruït i recobert per males herbes que el fan impracticable.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1010.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació del castell de Llanera:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
