F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A l’Aranyó, entitat de població del municipi dels Plans de Sió (La Segarra) – Lleida.
Època: Segle XII – L’edificació actual és del segle XVI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. De propietat privada, no és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 27/08/2006 – 25/02/2007 – 24/12/2012:
Circulant per la carretera L-303, (Cervera – Agramunt), entre els PK 6-7, hi ha una desviació perfectament indicada per entrar a L’Aranyó (41 42 34.12 01 13 13.31).
La imponent mola del castell presideix absolutament aquesta contrada.
Localització: N 41 42 20 E 01 13 05 – Altitud: 460 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
S'observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d'una banda, la torre quadrada de planta poligonal amb carreus regulars de grans dimensions, que és l'element més antic, possiblement pensada com a torre de vigilància, i, de l'altra, dues ampliacions posteriors, una al llarg del segle XVI i l'altra del 1659, com s'aprecia en el ràfec-canaló de pedra sobre la porta d'entrada.
Les façanes són molt massisses i, fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiment. La façana principal té tres plantes amb el mur realitzat en grans carreus de pedra regulars.
A la planta baixa s'obre la porta adovellada i un escut d'armes partit entre bandes i àguiles. A continuació, s'alcen dues plantes, on hi ha finestres quadrades amb motllures i la presència de les restes d'un matacà. La planta més alta presenta, en totes les façanes, una galeria d'arcs petits de mig punt i un ràfec-canaló de pedra que rematen l'edifici.
La torre presenta finestres rectangulars amb diferents motllures i està rematada per matacons que li donaven la volta. La resta de façanes són gairebé massisses, i només presenten mínimes obertures de petites dimensions. A la part inferior de la torre es conserva l'entrada a el que podia ser la cisterna per proporcionar aigua al castell.
Notícies històriques
El castell de l'Aranyó ja es mencionat a principis del segle XII amb el nom de "Castrum Arigui". Al segle XIII era regentat per la família Montsuar i a la fi del segle XIV era senyor Arnau d'Alta-riba. Fou propietat d'importants famílies de Cervera i a les darreries del segle XVI, concretament al 1569, es va procedir a la reconstrucció de l'edifici sobre les restes de la primitiva fortalesa. A partir de l'any 1831 van ser senyors els Pedrolo-Gomar.”
- També de la pàgina web Turisme Segarra.com, ens complau facilitar la següent informació complementària (Desembre 2012):
“ El castell està documentat des del principi del segle XII i va pertànyer durant el segle XIII a la família Montsuar. Posteriorment fou propietat d’importants famílies de Cervera i a la fi del antic règim el posseïa la família Pedrolo Gomar.
S'observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d'una banda la torre prismàtica, que és l'element més antic, possiblement pensada com a torre de vigilància i de l'altra dues ampliacions posteriors, una al llarg del segle XVI i l'altra del 1659 com s'aprecia en el ràfec-canaló de pedra sobre la porta d'entrada.
Les façanes són molt massisses i segons Duran i Sanpere fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiments.
Un estadant il·lustre del castell fou l'escriptor Manuel de Pedrolo que hi va néixer. El castell ha tingut una gran varietat de propietaris en els últims temps.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Montcortès
- Església de Santa Anna de Montcortès
- Església parroquial de l’Assumpció de l’Aranyó
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
- Història:
- El camp d’aviació de l’Aranyó
- Memorial democràtic: Línia L-2 – Espais de la rereguarda.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
- Curiositats: Els Pallers de Pedra:
- De la pàgina web del Consell Comarcal de la Segarra, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“A migdia de l’Aranyó s’alcen dues grans roques de sauló de prop de quatre metres d’alçada, aïllades de cap sediment rocós i molt erosionades, que hom anomena popularment els Pallers de Pedra i que han donat lloc a llegendes populars.
A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical són dites les Ames, i hom suposa que corresponen a ossaris o columbaris sepulcrals.”
Aquest darrer paràgraf es refereix al Columbari d’època romana i a les tombes antropomorfes, que documentem a la pàgina del Castell de Montcortès.
- De la pàgina web Turisme Segarra.com, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ La Llegenda dels Pallers de Pedra
La llegenda explica que un dia Nostre Senyor Jesucrist va arribar a l'Aranyó disfressat de pelegrí. Com que no tenia on dormir va anar a trucar a un mas conegut com a Can Roca a les afores del poble, per poder passar la nit, encara que fos a la pallera. El veí no el va voler socórrer i va insistir en que no hi tenia palla.
Nostre Senyor, davant de l'egoisme i la falsedat de l'home, li digué: Que tota la palla que tingueu es converteixi en pedra. I se n’anà. L'endemà quan el pagès va anar a l'era va trobar que els pallers s'havien convertit en pedra, així com la lloca, els pollets, la mesura i tot allò que havia a l'era. Tot s'havia convertit en pedra.
Encara avui es poden apreciar com els pallers de pedra s'aixequen en silenci com a testimoni d'aquell fet.
Una altra versió d'aquesta llegenda ens explica que passà per l'Aranyó un pelegrí demanant acolliment i que els amos del mas no volgueren donar-li'n. El pelegrí va insistir que li donessin allotjament encara que fos a la palla de l'era i també li contestaren amb una negativa, tot dient-li que no tenien ni palla ni era, a la qual cosa el pelegrí contestà: "Jo no dormiré a la palla, però tu si que dormiràs a les pedres"; i diuen que tota la palla de la casa es convertí en pedra, així com els pallers de l'era.
En aquesta versió expliquen que l'amo de la casa roman colgat dins dels pallers de pedra, com a càstig del cel per negar-se a donar uns brots de palla a un captaire tot i que a ell li sobraven pallers sencers.
Diu la gent que la nit de Sant Joan qui hi passa prop dels pallers sent els gemecs de l'avar lamentant-se del seu egoisme.
També diuen que qui és capaç de comptar, durant la nit de Sant Joan, les pedres del munt tres vegades seguides sense descomptar-se, l'endemà canviarà de sexe. No obstant, diuen que això encara no s'ha pogut comprovar, ja que ningú dels que ho ha intentat ha estat capaç de comptar-les tres cops seguits i que cada cop sortís la mateixa quantitat de pedres.”
- Com s’hi arriba als Pallers de Pedra:
Dins de la localitat de l’Aranyó, en un lloc situat a la vora de l’església parroquial de l’Assumpció (41 42 19 01 13 08), hi ha l’inici d’un camí de terra, indicat i perfectament transitable, per anar a aquest indret.
Després, ben aviat trobarem un primer trencall a l’esquerra, també indicat, per on cal continuar.
En un curt recorregut, arribarem al lloc on hi ha aquestes dues gegantines pedres (N 41 42 04.68 E 01 13 04.00).
