F O T O S - 2 0 0 6

I T I N E R A R I

Situació: A l’Ametlla de Segarra, entitat de població del municipi de Montoliu de Segarra, pertanyent a la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa. L’element que ha sobreviscut, ha estat la torre d’aquest castell, d’una alçada d’uns 13 metres. Lliurament accessible. Aparcament als voltants.

Notícies - 07/02/2013: Ha arribat al nostre coneixement que aquesta edificació ha estat restaurada, havent acabat les obres l'any 2011. Unes escales permeten l'accés a la terrassa superior, convertida en un esplèndid mirador dels voltants.

Nova visita: 08/11/2013:

Avui hem pogut comprovar els resultats de la restauració que es va portar a terme l'any 2011 i que ja havíem anunciat anteriorment.

El resultats sols els podem qualificar com esplèndids. Amable lector, esperem que a la vista de les fotografies que exposem a continuació, estigueu d'acord amb la nostra apreciació.

Any 2 0 1 3

Altres noms:

Accés - Visitat el 08/10/2006:

Al costat del dipòsit d'aigua de la població.

Localització: N 41 34 33.40 E 01 14 23.49 – Altitud: 701 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):

“ Descripció

Construcció situada a la part més alta del poble, vora de l’actual dipòsit d'aigües i fora de l’estructura urbana del poble.

Les restes de la torre del castell, són l'única resta conservada de l’antiga fortalesa, i aquesta se’ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris. El pis inferior està coberta per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d’accés es troba oberta cap l’est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l'arc de mig punt.

L’obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, col·locats en filades i amb rejunt de morter de calç. Destaquem però una clara diferenciació entre la mida dels carreus de les primeres filades de la torre que són notablement més grans que les pedres situades en un nivell superior, que són més petites.

Notícies històriques

Aquesta construcció pertanyia originàriament als comtes de Barcelona, al segle XI. Aquests infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència. Els descendents d'aquest matrimoni mantingueren la senyoria de l'indret fins a començaments del segle XIII, quan va ser donat a l'orde de l'Hospital.

En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s'obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s'arrebossés algun espai.

Fins al segle XIX, amb l'abolició de les senyories, aquesta orde es va fer càrrec del castell de l'Ametlla.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.