Castell de l’Albi / Garrigues

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA


N O V E T A T - 2018

Amb ocasió d'una nova visita a aquest castell, publiquem dos noves fotografies. En una d'elles, es pot apreciar que s'hi han portat a terme rellevants treballs de restauració / consolidació.  


I T I N E R A R I


Situació: A la població de l'Albí (Les Garrigues) – Lleida.

Època: Documentat des del segle XII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmès.En restauració.

"Actualment  és propietat de l’ajuntament, que amb una inversió de més d’un milió d’euros, ha dut a terme una exhaustiva excavació arqueològica, i unes obres de consolidació i restauració per convertir-lo en un centre museogràfic i pluricultural."


  • A la pàgina web de l'Ajuntament es diu que és visitable. "Es pot visitar cada dia, demanant-ho a l’ajuntament."

Altres noms:

Accés - Visitat el 14/10/2006 i el 03/02/2018:

Trobarem aquesta edificació al carrer del Castell s/nº, a la part alta de la població.

Localització: N 41 25 26 E 00 56 08 - Altitud: 550 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació: - (Febrer 2018):

" Descripció

Castell edificat en un tossal que domina el poble.

És una construcció on hi conviuen bàsicament elements romànics, gòtics i renaixentistes.

Coincideix, a més, que l'ampliació es fa en un moment d'impàs entre el gust plateresc i el primer barroc. Ens trobem doncs, davant d'un conjunt força singular. L'arquitectura que assolí abans de la guerra de 1640 era comparable a la del castell d'Arbeca. Les aportacions del renaixement seran només detalls ornamentals.

Més que una fortalesa era una construcció senyorial disposada en planta irregular concentrada amb una forma trapezoïdal organitzada al voltant del pati.

L'entrada al recinte es feia per un portal adovellat del segle XIV i tot el palau voltava el pati central amb la gran escala descoberta del segle XVI amb unes grans arcades de mig punt, esveltes columnes renaixentistes i grans galeries d'estructura clàssica.

Els murs exteriors tenen finestralls de traç senzill ja del segle XVIII. Les ales occidental i meridional estan fetes amb part dels murs perimetrals exteriors, això s'ha associat a un moment vers el s. XVI quan s'adequa la fortalesa com a residència.

La planta noble s'hi arribava per una monumental escala, partint del pati central, obra dels Erill-Cardona. Els Cartellà-Sabastida acabaren d'arrodonir el conjunt en època del neoclàssic.

Les estructures més antigues es conserven al pati nord, en destaca una cambra semisoterrada, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals de mig punt. Possiblement hauria estat un celler.

La torre de planta quadrada és també un dels elements més antics. Està ubicada a l'extrem est del turó i es recolza en una estructura anterior. Està coberta amb volta apuntada i la porta és un arc de mig punt.

També hi ha restes d'un mur perimetral datat al s.XIII al costat nord, fet de carreus regulars units amb morter. 


Notícies històriques

La primera referència que tenim del castell és del 1166, quan Guillem de Cervera, després d'haver rebut la propietat sota la potestat d'Alfons I de Catalunya.

El 1168 tornem a tenir-ne notícies, Guillem de Timor subinfeuda el castell a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.

El 1202, tenim documentat que es trobava en construció; es basteix entre 1200 i 1400. El 1359 es fa donació de la baronia de l'Albi i Cervià a Elionor de l'Albi.

Aquest castell fou engrandit i modificat a les darreries del segle XV amb unes estructures gòtiques i sobretot al segle XVI, quan esdevé un notable palau renaixentista.

Els llinatges Cardona- Mur i Erill feren de la fortalesa medieval una de les mansions més suntuoses i refinades de Catalunya.

Segons les restes arqueològiques i la documentació es pot saber que l'obra romànica es realitzà en temps dels Cervera i els Timor; la gòtica és de temps dels barons Ramon-Pere i Mur-Cardona; del renaixement al barroc, foren els Erill-Cartellà i Sabastida.

Tot i que abans ja es trobava en condicions precàries, des de la guerra civil (1936-1939) es troba en ruïnes i només resten dempeus alguns murs i dos cellers degut a l'expoli que patí.

L'any 1977 el baró de l'albi, Carles de Montoliu i Carrasco, féu donació a l'Ajuntament del Castell dels seus avantpassats.

El castell fou restaurat durant els anys 2008-2009.

Les excavacions portades a terme en el marc d'aquest projecte van posar al descobert tot un sistema de drenatge d'època moderna ubicat al pati del castell.

A més, es van trobar restes d'una estructura palacial anterior a la reforma del segle XVI però posterior a la torre quadrada i es va poder ajustar la cronologia de la sala amb volta, que amb la seva estructura actual dataria del segle XVI.

També, gràcies a les excavacions a la zona NW del castell, es va poder rebaixar la data d'ocupació de l'indret fins a l'edat del Ferro amb la troballa d'unes estructures que en principi podrien ser d'una fortificació.

Prèviament a aquesta restauració es va realitzar una excavació arqueològica l'any 2002 per reunir les dades tècniques necessàries per a poder endegar el projecte de recuperació del castell.

Les tasques es van centrar en la neteja i definició de l'antic pati del castell i el perímetre S i E de la torre quadrangular situada a l'extrem E.

Durant aquests treballs es va trobar l'empedrat de còdols del pati. "


  • Tot i el seu estat, té dues estances perfectament conservades, amb sostre de volta, una d’elles prou gran, en la que hi ha una pica d’una sola peça de les que es feien servir per guardar-hi oli. - (14/10/2006).

 

  • Tot i que hi ha un cartell que diu que està en la 1ª fase de rehabilitació – sense data - , no es veu “moviment” efectiu. - (14/10/2006).


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina. 

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació



Garrigues : Veure en un mapa més gran.