F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A l’Aguda, nucli de població de Torà, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Pràcticament desaparegut. Les restes més evidents son les de la base d'una torre rodona, que comparteix espai en les altures del turó que ocupa, amb una casa, un habitatge modern. Lliurament accessible. Aparcament a l’esplanada situada als peus del turó.
Al davant hi trobem l’església de Santa Maria de l’Aguda.
Altres noms: Antic castell de l’Aguda.
Accés - Visitat el 08/03/2013:
Procedents de Torà i circulant per la carretera 1412-a (C-452) en sentit Biosca – Ponts, molt a la vora de la sortida de Torà, a la dreta, entre els PK 23-22, trobarem l’inici d'una carretera ( N 41 49 01.56 E 01 23 30.51), degudament indicada, que en un curt recorregut ens situarà al davant mateix d'aquest castell.
Localització: N 41 49 07.48 E 01 24 04.68 – Altitud: 606 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2013):
“ Descripció
Construcció pràcticament desapareguda al punt més elevat de l'Aguda, des d'on es té un domini total del municipi de Torà i del seu terme.
Només el basament d'una torre testimonia l'emplaçament de l'antic castell de l'Aguda, que avui ocupa una casa unifamiliar moderna, que ha adherit una torre de comunicacions a les poques restes que queden en peus d'aquest castell.
El pla d'aquest castell s'estenia de orient a ponent i és només en aquest dos extrems on encara avui es presencia quelcom més que runa i pedres, ja que trobem dos túmuls de tres i quatre metres aproximadament.
Aquest castell estava format per filades de petits carreus irregulars de pedra. Les restes ens ajuden a confirmar la importància que tenia l'Aguda a principis de segle XI, degut a la seva estratègica ubicació.
Notícies històriques
Un document de 1024 anomena l'Aguda, topònim que evidentment adquireix valor orogràfic. De la segona meitat del mateix segle se'ns representa el nom personal de Ramon Mir d'Aguda, personatge de prestigi en l'esfera comtal barcelonina. Un document del 1179 diu que Marquesa, la muller de Gombau de Ribelles, disposava dels "castrum de Zaguda et de Tora" com a propis. El 1190 els senyors de l'Aguda i Torà, Ponç de Cervera i la seva muller, assistiren a la consagració de l'església de Sant Salvador de l'Aguda. Al segle següent el títol de comte de l'Aguda era a la línia familiar dels Cervera. En documents del 1314 consta que "Çaaguda" passa a dependre del vescomte Hug de Cardona. Entre el 1365-1370 se sap que el "Castell de Ceguda" posseïa 9 focs.
L'Aguda depengué del casal de Cardona fins a l'extinció dels senyorius.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
