F O T O S
Com es pot veure en aquestes imatges, la vegetació s'està fent mestressa i senyora d'aquest indret ...
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del municipi d’Artesa de Segre (Noguera) – Lleida.
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
- De la pàgina web de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2012):
“ Situat al cim d’un petit turó és una construcció dels segles XII-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia. Actualment en mal estat sols queda dempeus part de les seves parets i el seu accés és difícil per la vegetació que ha crescut al seu voltant.
Castell construït als voltants de l'any 1200. Conegut també com a "Castell dels Moros". Només en queda un tros de muralla que l'envoltava.
Castell en ruïnes. Cal destacar la seva situació estratègica al cap d'un turó. El seu estat de degradació és molt avançat.”
- Nota: Si no anem errats en la interpretació, les fotografies que apareixen avui en dia (7/2012) a la pàgina de l’Ajuntament, referides a la present construcció, i que tot seguit reproduïm, no són correctes: corresponen a imatges del Castelló de Meià).
Estat: Molt malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Situat en una contrada de gran bellesa paisatgística.
Altres noms: Castell dels moros.
Accés - Visitat el 03/09/2009:
Prenem com a punt de partida d’aquest itinerari la localitat d’Artesa de Segre, des d’on ens dirigirem cap al poble de Baldomar.
Arribats a aquest lloc, dins del poble caldrà girar a la dreta, en una pronunciada corba, ben identificada, per continuar cap a La Clua (1).
Després d’un recorregut aproximat d’uns 4,4 km. trobarem una desviació a mà esquerra (41 56 50 01 00 43), indicada per un cartell verd, de senderisme: Vall d’Ariet, cap a on ens dirigirem.
Circularem per una carretera sense asfaltar (2), durant uns 1800 metres fins arribar a una altra cruïlla (3), on uns cartells de senderisme ens informen:
Per l’esquerra, cap a l’ermita de Sant Bertomeu (Romànic - segle XI), situada a uns cinquanta metres, (41 57 15.54 01 00 02.38- Altitud 583 m.) i cap a on ens dirigirem.
Visita opcional. La porta de l’ermita està tancada per un forrellat sense pany, i per tant podem accedir al seu interior, auster a més no poder, pràcticament sense mobiliari ni decoració. Al costat de l’ermita un petit i descuidat cementiri, poc habitat. Unes creus, al terra del recinte ens recorden als finats.
Uns dos-cents metres més endavant, a mà dreta, trobarem les restes del castell de La Vall d’Ariet.
Aparcarem al voral de la carretera (41 57 18.40 00 59 49.80) i ens dirigirem a peu, cap a l’edificació.
Edificació que està situada sobre un petit turonet de tant sols dos o tres metres d’alçada. Tot tipus de vegetació envolta aquest turó, fent realment difícils l’accés a la plana superior, on hi ha les pedres supervivents d’aquesta construcció, envaïda per les males herbes.
Localització: N 41 57 20.48 E 00 59 51.58 – Altitud: 610 m.
Altres:
1) En aquest indret hi ha les curioses restes del Castell de Clua, dins d’una balma.
2) Tot i que l'itinerari s'ha fet en un turisme, sense dificultats, cal tenir en compte que la climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya.
3) Una vegada efectuada aquesta visita, podem retrocedir fins el trencall indicat a (3) i continuar per la pista de la dreta. Aquesta pista, a dia d’avui en molt bones condicions, es dirigeix a Santa Maria de Meià.
Al cap d’uns 4,9 km. a mà esquerra veurem les restes del Castelló de Meià. Visita opcional: aparquem a 41 58 58 00 59 02, al voral del camí, i ens hi dirigim a peu. És perfectament visible i està molt a la vora.
- A continuació podem seguir en direcció a Santa Maria de Meià, per una continuada i a vegades pronunciada baixada, on arribarem al cap d’uns 2,8 km. aproxim.
- Aquesta població pot ser punt de partida (41 59 33.72 00 59 27.21) de la localització de varies edificacions medievals properes: torre de l’Espinal, torre de Mataperunya, castell d'Orenga, castell de Figuerola de Meià (Carretera en sentit Figuerola de Meià) i castell de Meià (carretera en sentit Vilanova de Meià), entre altres.
- Bibliografia: El llibre “El municipi de Vilanova de Meià”, editat l’any 2001 per l’Ajuntament del mateix nom, obra de Ramón Bernaus Santacreu i Ferran Sánchez Agustí, ens ha proporcionat informació gràfica i històrica que ens ha estat de gran ajuda per la localització d’aquestes edificacions.
- Gràcies també al personal de l’oficina de turisme de Vilanova de Meià, per la seva simpatia i professionalitat. La seva col·laboració ha estat clau en la descoberta d’aquestes poc conegudes construccions.
Edificacions properes:
- Dins del terme municipal d'Artesa de Segre, hi podem trobar varies edificacions. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell d'Artesa
- Castell de Clua
- Castell de Comiols
- Castell de Grialó
- Castell de La Vall d'Ariet
- Castelló de Meià
- Castell de Montmagastre
- Castell de Seró
- Castell de Vernet
- Castell de Vilves
- Castell i muralles de Tudela
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Noguera : Veure en un mapa més gran.
Aclariment:
Existeix certa confusió en la identificació de dos castells veïns: Castell de la Vall d’Ariet i Castelló de Meià.
- Si en relació amb el primer, prenem com a referència l’ermita de Sant Bartomeu i el text de l’itinerari que es descriu a la pàgina web de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, queda clar que ens referim al castell de La Vall d’Ariet. (Vall de masos dispersos, i castell a tres minuts a peu des de l’ermita). Però les fotografies que il·lustren el citat reportatge, al nostre parer, corresponen a l’edificació del Castelló de Meià.
- Al menys una de les tres fotografies que apareixen a la pàgina web de Patrimoni.Gencat identificada com a castell de la Vall d’Ariet, al nostre parer corresponen també al Castelló de Meià. ( NOVETAT - Abril 2013: Comprovem que ja ha estat modificada aquesta informació.)
- Malauradament, a la pagina web de Patrimoni.Gencat referent al Castelló de Meià, no hi apareix cap fotografia que aclareixi el tema. ( NOVETAT - Abril 2013: Comprovem que ja ha estat resolta aquesta omissió.)
- Per tal de clarificar degudament aquest assumpte, ens complau facilitar unes informacions del llibre “El municipi de Vilanova de Meià”, editat l’any 2001 per l’Ajuntament del mateix nom, obra de Ramón Bernaus Santacreu i Ferran Sánchez Agustí.
- Ricard Ballo – Juliol 2012.
