Valoració: 4 vots.

espereu…

F O T O S

Vistes de l'edificació des de Roses, des de la carretera del Far.

I T I N E R A R I

Situació: En terrenys de la localitat de Roses (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Restaurat. Segurament la restauració que s'ha portat a terme haurà comportat una divisió d'opinions... No és accessible lliurament. Visitable. Cal mirar d’aparcar a la mateixa carretera d’accés.

Altres noms: Castell de la Poncella, Fort de la Santísima Trinitat.

Accés - Visitat el 13/06/2009:

Segons el mapa de Google veurem que l'edificació es troba en un revolt a l'esquerra, al carrer Antoni Canals.

Segons el nostre navegador, les coordenades de situació en aquest lloc són: N 42 14 50 E 03 11 04.

Localització: N 42 14 50 E 03 11 01 - Altitud:78 m.

Altres noms: També se'l coneix com a castell de la Poncella.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, * ens complau extreure la següent informació:

Descripció

Situat a l'est del nucli urbà de la població, en un punt elevat del vessant sud del puig Rom, damunt la Punta de la Poncella.

Restes del castell, de planta estrellada de quatre puntes, amb els murs atalussats, batejades amb els noms de Roses, de Sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat, segons l'orientació d'aquestes estructures.

Al sector nord-oest, cal destacar l'estructura de defensa de la porta d'accés, que forma una altra punta.

Aquestes puntes formen unes arestes angulars molt pronunciades, per defensar-se dels projectils enemics, i presenten les cantonades bastides amb carreus treballats i arrodonits, tots ells amb el mateix gruix.

Originàriament, el castell estava estructurat en tres plataformes.

El primer nivell estava destinat a la guarnició de soldats, amb les latrines, cisternes...

A l'alçada de la porta d'accés hi havia una plataforma on s'instal·lava l'armament, amb sortida a través d'unes troneres obertes als murs.

En aquest mateix nivell s'ubicava la presó i les dependències dels comandaments.

A la terrassa superior hi havia l'església i d'altres estances.

A la part nord del recinte es conserva el revellí, amb forma de punta que protegia la porta d'accés, una construcció a la que s'accedeix des de la punta per una escala i un esperó que enllaça els dos elements i que forma una espècie de passadís.

Es conserven restes del paviment empedrat original, actualment refet.

Per accedir a l'interior del castell hi ha tres portes.

La del revellí és la més exterior.

La segona porta dóna a l'espai obert de la punta i és una obertura d'arc de mig punt bastit amb carreus regulars, amb els brancals restituïts en maó.

Finalment, la porta principal, de les mateixes característiques que l'anterior.

Tot l'interior del recinte es troba reformat i restituït amb materials com el formigó, el ferro i la fusta.

Notícies històriques

La primera documentació gràfica sobre les fortificacions preexistents és un dibuix en tinta datat del 1543 on s'aprecia una vista panoràmica de tota la badia de Roses on apareix el topònim "la Trinitat" sobre un promontori coronat per una torre amb la llegenda "Esta es la torre que se ha de fortificar".

Així doncs identifica una torre anterior a les construccions del segle XVI.

En canvi, la primera documentació escrita data del 21 de maig de 1543 on es menciona la possibilitat de "aforrar aquella torre de la montanya y hacer en ella un revellín".

No va ser fins l'any 1544 que es va començar a bastir el Castell per ordre de l'emperador Carles I i portada a terme per l'enginyer Pizaño.

Aquest va ser rellevat en funcions per Mecer Benedito, enginyer que participa en l'obra.

A finals de 1546, el virrei-marquès d'Aguilar informa a la cort que "el castillo está acabado".

Aquesta afirmació feia solament referència al castell, donat que el revellí s'acabà l'any 1551.

Encara així, l'any 1553 es tornà a actuar al cos del castell.

La intervenció va ser encomanada al mestre de obres Juan Conde Borgoñon.

Consistí en l'elevació de la primera plataforma i la construcció de voltes al nivell inferior.

Aquestes obres es van conclouré el mateix any cap a l'estiu.

Posteriorment no és sinó fins el 1724 quan es troba documentació sobre algunes propostes d'obra a mans de l'enginyer Frome.

Entre aquestes propostes cal destacar la construcció d'un petit cos de guàrdia avançat "un puente levadisso" de la porta del reducte i un "entablado del sotteraneo" per aprofitar en més mesura l'espai de voltes amb la realització de un pis superior de fusta, cosa que suposava una millora en la capacitat logística de la fortificació.

El fortí va quedar parcialment destruït per les voladures de les tropes napoleòniques al 1814.

Aquest va estar en runes fins al 2002, quan se'n va iniciar la rehabilitació.

S'han construït els murs amb formigó perquè siguin distingits dels originals.

El desembre del 2007 es va retirar la grua que havia acompanyat el perfil del castell aquests anys.

L'any 2008 es van paralitzar les obres de rehabilitació per causes desconegudes.

Cal esmentar que es tenen notícies històriques de diferents atacs contra el fortí l'any 1654 a mans d'uns pirates, 1645 contra l'exèrcit del conde Duplesis i al 1794 durant la Gran Guerra vers el francesos.

*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

Edificacions properes: