F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A la Saida, entitat de població d’Almacelles, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle X – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès, poques però rellevants restes, lliurament accessibles.

Altres noms: Castell de la Saira, Castell del Tossal de la Caperutxa - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 29/09/2015:

No disposem d'instruccions per arribar-hi. Des d’Almacelles hem introduït les coordenades de destí al nostre navegador i aquest estri, ens hi ha conduit. Durant el recorregut han aparegut un parell de cartells indicadors.

Arribats al lloc, que hem pogut veure amb anticipació (Les restes estan dalt d'un turonet), hem aparcat el vehicle al voral de la carretera, (41 43 04.6 00 30 24.4) al costat d'un magatzem, i hem pujat a peu, en uns cinc minuts, la costeta que hi ha fins arribar a tocar les pedres d'aquest castell.

Localització: N 41 43 07.0 E 00 30 28.1 – Altitud: 347 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

Dalt de tot del tossal es pot veure encara una estructura d'uns 2 m d'alçada que correspon al nucli interior d'una torre que devia presidir el conjunt.

L'espoli de la construcció ha estat gairebé total, fet que fa força difícil saber com era la forma original de la torre, tot i que sembla que era rectangular.

L'aparell conservat és de carreuó no gaire elaborat.

Tot el conjunt fortificat és difícil de datar, si bé per la forma quadrangular de les restes de les torres, l'aparell i el tipus de ciment sembla d'època cristiana, corresponent principalment als segues X i XI.

Notícies històriques

El lloc de la Saida (o Saira) fou conquerit en la campanya prèvia a la conquesta de Lleida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

El terme és documentat des de l'any 1147 entre les afrontacions del castell d'Almenar. Als fogatjaments del 1359 i del 1381 el terme del castell de "Saydia" tenia set focs.

Durant la guerra dels Segadors el petit nucli fou destruït.

El jaciment es va salvar de la seva destrucció total gràcies a les denúncies efectuades a la Comisión Provincial del Patrimonio Artístico durant els anys 1970-1979, malgrat tot va ser espoliat poc a poc i els darrers vestigis importants van ser ocupats per una torre d'Hidroelèctrica de Catalunya.

El conjunt fortificat sembla que es tractava d'un assentament que es degué originar al voltant del segle VII aC i que s'abandonà durant la romanització; després potser es tornà a ocupar en època islàmica, almenys a partir del segle X i sobretot del segle XI, i degué perdurar després de la conquesta cristiana fins a la destrucció generalitzada de tota la zona al segle XVII.”