F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vallfogona de Balaguer, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de La Noguera - (Lleida).
Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya*
Protecció: BCIN – Generalitat de Catalunya*
Estat: Magnífica edificació. Restaurat modernament. De propietat privada. Habitat. No és accessible lliurament.
Altres noms: Castell de Niumur - Generalitat de Catalunya *
Accés - Visitat el 26/10/2007:
Localització: N 41 47 15 E 00 50 01 - Altitud: 290 m.
Altres:
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Pat.mapa - ens complau extreure la següent informació (Novembre 2013):
“ Descripció
Es troba al terme municipal de Vallfogona de Balaguer, sobre un monticle que destaca aïllat en l'extrem NW de l'extensa plana d'Urgell.
Dista de la vora esquerra del riu Segre i de Balaguer poc més de 2 quilòmetres. Per arribar-hi cal agafar la carretera C-148a en direcció Tàrrega i a uns 200 metres de la rotonda de les carreteres C-148a i la C-53 cal agafar un camí de grava situat a l'esquerra de la carretera.
Les notícies històriques d’aquesta fortificació es remunten al moment de la seva conquesta per part del comte d’Urgell, Ermengol IV, i la seva esposa Adelaida; així, el 28 de maig de 1090 aquests comtes atorgaren al monestir de Gualter dues almúnies a la Ràpita, tot assenyalant-ne les afrontacions.
La Ràpita és un edifici amb dos torres de planta rectangular. La torre N té origen andalusí, possiblement del període almoràvit. La torre té planta rectangular amb unes mesures de 10,60 x 5,50 m i és construïda a base de carreus de pedra sorrenca que s'han extret de mateix lloc. Del parament original es conserven només onze filades. A partir de la filada dotze el parament és diferent, de menor tamany.
El cos central del castell es recolza en aquesta torre. Gràcies al treball de camp arqueològic de Ll. Díez Coronel, se sap que la torre està assentada directament sobre la terrassa natural de graves quaternàries, no té fonamentació, i és completament massissa a base de carreus disposats de manera idèntica que a l'exterior. Tots els carreus estan col·locats en sec, i les juntes de guix que avui es veuen són fruit d'una restauració dels anys seixanta. Malgrat l'erosió, encara es pot veure que la majoria d'ells tenien un encoixinat no gaire marcat. La torre està en un perfecte estat de conservació perquè forma part d'una vivenda en ús.
Context
Edifici ubicat dalt d'un turó amb vegetació de pins.”
Prement sobre el següent enllaç, podrem veure una antiga fotografia del castell de La Ràpita - (Pere Català Roca ).
- De la pàgina web de l'Enciclopèdia Catalana, corresponent a Vallfogona de Balaguer, ens complau extreure tres fragments de text, referits a La Ràpita primer, i a aquesta edificació després (Novembre 2013):
"El poble de la Ràpita és al sector septentrional del terme, dalt un tossal envoltat per conreus de regadiu (que aprofiten l'aigua del canal d’Urgell a través de la sèquia de la Ràpita). El lloc sembla que ja era fortificat de l'època romana, però evidentment ho era en el temps de la dominació sarraïna. El topònim prové de l'àrab ra¯bita, que significa “ermitatge musulmà fortificat” o “mesquita fortalesa fora de poblat”. "
"Del castell de la Ràpita, cal destacar una torre de planta rectangular, construïda amb grans carreus, la majoria disposats verticalment i els més llargs en sentit horitzontal; bé que no es descarta un origen anterior, sembla que almenys podria ser obra musulmana. El lloc fou conquerit el 1090 per Ermengol IV d’Urgell,"
"En l'actualitat el castell pertany als ducs de Maqueda, que l'han restaurat i també la seva capella, antiga parròquia, de Santa Margarida, de tradició romànica i reformada al segle XVII amb una volta de llunetes i una petxina en la conca absidal."
Prement sobre el següent enllaç, podrem veure una fotografia de la capella de Santa Margarida (Jordi Contijoch Boada - Any 2009).
- Per part nostra, sols afegir que és una de les edificacions en més bon estat, i més boniques que hem vist.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Noguera : Veure en un mapa més gran.
