F O T O S
Detalls
I T I N E R A R I
Situació: Al disseminat de La Miana, petit nucli de població del municipi de Sant Ferriol (La Garrotxa) – Girona.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya. *
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *
Estat: Malmès, però a la vegada sembla ser que s’hi han portat a terme – no sabem quan - treballs de restauració o bé de prospeccions arqueològiques, que han dignificat el conjunt. Hi ha algunes eines escampades entre les pedres. No sabem si aquest treballs han acabat o encara no. En qualsevol cas les restes existents són força evidents.
Altres noms:
Accés - Visitat el 09/09/2011:
Punt d'inici: Com sigui que hem accedit a aquesta edificació el mateix dia, passant primer pel castell de Montpalau (Argelaguer), transcrivim aquí la part del recorregut comuna que ens ha permès anar després a La Miana:
Iniciem la descoberta des del poble veí de Sant Jaume de Lierca. Cal localitzar el carrer Industria cantonada carrer Migdia. Aquí, un lloc (0) situat a 42 12 39.9 02 36 25.6 comencem el recorregut.
Circularem per una carretera asfaltada. De seguida sobrepassarem a la nostra esquerra una alta xemeneia, visible des de la sortida del poble.
Al cap d’un recorregut d’uns 1,6 km. aproximadament, trobarem a la nostra esquerra una ampla planura (1) - (42 12 15.4 02 36 25.7). Aquest és el punt final de concurrència del camí per anar al Castell de Montpalau i a la Capella de Santa Magdalena de Montpalau, l'església del castell.
Seguirem carretera endavant, una carretera a vegades asfaltada i a vegades no, estreteta i poc concorreguda, i arribarem al cap d’uns 4,5 km, al disseminat de La Miana, petit nucli de població del municipi de Sant Ferriol, on hi ha les restes força evidents del Castell de La Miana, i també l’Església romànica de Sant Miquel de la Miana, situada molt a la vora.
L’ antiga edificació coneguda amb el nom de La Rectoria, és avui en dia una residència de turisme rural.
(2) - Localització: N 42 10 43.2 E 02 37 51.4 - Altitud: 400 m.
La introducció de les coordenades anteriors en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del següent
M A P A d'aquest recorregut
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - (Abril 2018):
"Descripció
Castell situat sobre la parròquia de la Miana.
El nucli del castell és una torre, a partir de la qual es van anar bastint totes les estructures del recinte fortificat.
Aquesta torre és l'element més antic del conjunt, datada cap al segle XI, juntament amb un perímetre emmurallat.
La torre consta de dues plantes i està coberta per una volta que sustentava una planta superior. El seu parament inferior està format per grans blocs de pedra lligats amb morter de calç disposats en filades regulars.
Posteriorment es van fer ampliacions i reformes al castell, construint noves estances i definint la seva fisonomia actual.
Notícies històriques
Fortalesa. Documentada el 1268.
La noticia més antiga del castell és de l'any 1168, moment en que Galceran de Sales, amb el seu germà Arnau i Arnau de La Miana autoritzen la donació a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon d'uns delmes que injustament posseïa Giral Ugó a la parròquia de Sant Cristòfor de Crexenturri.
Entre 1175 i 1188 s'esmenta Guillem de la Miana en diverses escriptures de vendes i donacions.
Arnau de La Miana, apareix en documents entre el 1188 i el 1206. En aquesta darrera data celebra un conveni sobre el bosc de Montròs i els masos de La Pinatella i de Mansió amb Pere de Cervera.
Raimon de La Miana i la seva esposa Ermesendis fan donació l'any 1228 per la seva capella del castell, dedicada a Sant Miquel i en favor del capellà de la mateixa.
El seu fill Guillem dóna el 1282 el mas Sala a Guillem de Rovira. Ell i el seu fill Dalmau, l'any 1304 capbreven el mas de Campmajor a favor de Sant Miquel de La Miana.
Guillem de La Miana i la seva esposa Marquesa venen al capellà de Sant Miquel de La Miana tots els honors que tenien sobre diversos masos de la contrada. Era l'any 1345 i va costar 25 lliures barcelonines.
Les darreres notícies històriques que fan referència al castell són de la segona meitat del segle XV, en el marc de les Guerres Remences. Probablement el castell fou abandonat després d'aquest conflicte.
L'any 2006 s'endegà un projecte de salvaguarda i consolidació del castell.
Les excavacions arqueològiques portades a terme entre els anys 2006-2008 van permetre documentar diferents àmbits a l'interior del castell i l'existència d'un recinte fortificat que podria tenir el seus orígens al segle IX.
Abans d'aquestes actuacions eren ben pocs els vestigis que es podien observar d'aquest castell. "
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure el següent text d'una altra pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Arqueologia. Abril 2018.
"Descripció
Les restes del castell de la Miana es troben al vessant sud de la serra, en una lleugera elevació sobre una plana on hi ha l'església de la Miana i la masia coneguda com el Casalot o Rectoria de la Miana.
El castell dista aproximadament uns 130 m d'ambdues edificacions.
Els anys 2006, 2007 i 2008 es dugueren a terme intervencions arqueològiques preventives motivades pel projecte de salvaguarda i consolidació del castell que duen a terme els seus propietaris degut al mal estat de conservació de les restes i al perill de pèrdua definitiva de les estructures.
Les tasques van consistir en la retirada de la vegetació que cobria el turó, la retirada de les restes d'enderroc de l'edifici d'un total de cinc estances conegudes i la delimitació d'estructures a la resta del turó.
La intervenció arqueològica va permetre documentar la existència de la planta baixa d'un conjunt fortificat en molt bon estat de conservació, amb una superfície total de l'interior del recinte de 357'35 metres quadrats.
La retirada de la runa d'enderroc permeté documentar un total de 10 estances protegides per una muralla perimetral.
D'aquesta manera s'ha posat al descobert la existència d'un recinte emmurallat que, contràriament a l'opinió general de diversos autors, es troba en bon estat de conservació.
El traçat del que es considera muralla s'adapta a les característiques del terreny ja que en nombrosos trams s'assenta directament sobre la roca natural, que ja per si mateixa facilita la funcionalitat defensiva de la muralla.
L'accés al recinte es realitzava per una porta encarada al sud per l'àmbit 7, i és possible que existís un pas de ronda entre el mur d'aquest àmbit i la muralla.
D'altra banda, l'existència d'un mur a la part exterior de la muralla també permet proposar la possible existència d'estructures situades al voltant del recinte emmurallat.
Pel que fa a la cronologia de l'estructura, es proposen un mínim de tres fases constructives: una primera en què estarien en ús la torre i la muralla, amb un tipus de parament d'"opus quadratum" de tradició tardoromana; una segona fase en què es dividiria l'espai interior del recinte emmurallat en diverses estances; i una tercera fase, en la que es construirien els àmbits situats a la vessant oest del recinte fortificat i en la que es produiria un aprofitament de diversos trams de la muralla de la primera fase com a base per aixecar nous murs.
El moment d'abandó del castell es devia situar, prenent com a referència tant els materials ceràmics localitzats en els nivells més recents com les fonts documentals, en el segle XV, possiblement en el context de les Guerres Remences.
L'estudi de la planta del castell de Miana permet posar de manifest les nombroses similituds amb el Castell de Mataplana.
Per últim, cal destacar la troballa l'any 2008 d'una torre de guaita en un turó a uns 200 m al nord del castell de la Miana; amb tota probabilitat aquesta torre, pendent d'estudi, formaria part de la xarxa defensiva del castell."
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Garrotxa : Veure en un mapa més gran.
