F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A La Figuera, nucli de població abandonat d'Algerri, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Documentat des del segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ruïnes. És accessible lliurament.
Altres noms: Torre de la Figuera - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitat el 23/08/2015:
Procedents de Balaguer i transitant per la carretera C-26 (Balaguer / Alfarràs), havent sobrepassat la població de Castelló de Farfanya, entrem a Algerri, circulant-hi fins arribar a tocar (dins d'aquest poble) la fita del PK nº 8 d'aquesta carretera, a la confluència (41 48 49.9 00 38 19) amb el carrer de la Font, carrer pel que seguirem, continuant després pel quart carrer a la dreta, que desemboca al carrer Barranc.
Al final d'aquest carrer trobem la confluència amb el carrer del Pla, que és continuació del carrer de la Font primer i del carrer Major després.
Aquest és el punt de partida (0) d'aquesta busca: 41 49 07.7 0 38 23.2 A continuació anirem detallant les desviacions que anirem trobant, on hi ha algun indicador de tant en tant.
MAPA del recorregut INICIAL
(1) A 41 49 16 0 38 28.4, a l'esquerra de la carretera veurem els Trullets.
(2) A 41 49 33.6 00 38 32.9 trobem una desviació. Continuem per la dreta. En aquest lloc s’acaba l’asfalt i entrem a un camí de terra, transitable.
(3) A 41 49 45.8 00 38 50.6 hi ha una desviació. Continuem per l'esquerra.
(4) A 41 50 29.8 00 39 39.1 se'ns incorpora un camí per la dreta. Continuem recte.
(5) A 41 50 34.7 00 39 40.7, cruïlla de camins. Continuem per la dreta. Deixem una granja a l'esquerra.
(6) A 41 50 34.0 00 39 42.9, trobem la darrera desviació. Continuem per l’esquerra. Aquest últim tram de camí és força costerut i bonyegut. Depèn del vehicle en que hàgim arribat fins aquí, potser seria recomanable aparcar el cotxe i fer a peu aquest darrers 200 metres que ens separen del nostre objectiu.
En qualsevol cas, nosaltres hem aparcat al davant de les restes del castell. Al costat mateix hi ha --> l’església de Sant Josep de la Figuera.
Boniques i extenses vistes:
Recorregut per asfalt: 1.800 m. - Recorregut per camins de terra: 2.800 m. – TOTAL: 4,6 km.
Localització: N 41 50 31.7 E 00 39 51.9 – Altitud: 479 m.
Altres: De la pàgina web (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
“ Descripció
El castell de la Figuera s'emplaça al capdamunt del nucli de la Figuera, petit llogarret encimbellat i abandonat a 4 quilòmetres al nord d'Algerri. Es tracta d'un edifici format per les restes d'una torre i una estança adossada al nord-oest.
Del nucli principal, la torre, tan sols se'n conserven els murs nord i oest que indiquen una morfologia quadrangular. Sembla que es podria tractar d'una edificació d'un mínim de planta baixa i dos pisos, sense voltes sinó amb bigues de fusta.
No se'n poden observar restes d'encaixos d'escala per la qual cosa no es pot descartar que els accessos es fessin per escales mòbils. En cap dels dos murs s'observa una porta baixa ni aixecada, només una petita finestra quadrada al mur oest de la qual se'n desconeix el moment d'obertura. També es poden veure algunes petites espitlleres, dues a la primera planta i una a la segona.
L'aparell és totalment irregular, molt desigual. Amb profusió de blocs heterogenis arreu de la construcció, preferentment petits. Aquesta tònica varia en la única cantonada visible, on s'observen carreus regulars mitjans i ben escairats. Tot l'aparell està lligat amb un morter gris, molt més patent a la cara interna, on a més s'observen trams erosionats d'un arrebossat modern.
L'altre estructura que forma part de les restes actuals del castell és un mur quadrangular a ponent de les restes de la torre. No es pot dir que formés part del complex defensiu original, sinó que ha de tractar-se més aviat d'un afegitó residencial molt posterior, avui en dia també enrunat. Compta amb una obertura a nivell de sòl adovellada amb blocs molt irregulars i relativament estreta. El gruix dels murs és reduït, tot i que l'aparell compta amb grans blocs de pedra sense desbastar ni treballar, que mostraria un treball minse en la construcció.
Tot i que el castell ha estat adscrit al gòtic, l'anàlisi arquitectònic de les restes actuals no ho evidencia clarament. Es podria tractar d'una construcció baix-medieval, potser entorn els segles XIII-XIV, amb afegitons posteriors.
Notícies històriques
La primera referència històrica documental que es coneix és del 1153, on s'esmenta l'existència d'aquesta fortalesa.
Es tracta d'una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau PonçIII de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere deClaramunt i els fills de Ramon de Claramunt. Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt "unamturrim, nominatimipsa de Figera" amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la demarcació territorial de Castelló de Farfanya. Això fa pensar que la fortalesa de la Figuera possiblement havia estat al principi una torre de defensa subsidiària del terme de Castelló de Farfanya, lloc que fou conquerit, juntament amb el seu castell i el d'Algerri, vers el 1130 pel comte d'Urgell Ermengol VI.
Fou posteriorment, a la baixa edat mitjana, que la torre de la Figuera degué convertir-se en un castell, si ho jutgem pels vestigis constructius que en romanen. Va formar part, com el d'Algerri, dels territoris sotmesos a la senyoria de la casa dels Cabrera, alhora vescomtes d'Àger.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Torcularium– El llegat del vi i de l'oli en el paisatge
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres llocs interessants per visitar:
Els Trullets
- El Diccionari Manual de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix la paraula “Trull” amb les següents paraules:
“Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l’oli procedent de la premsa”.
No fa cap esment a que s'hi pugui guardar vi, com és el cas que ara ens ocupa.
- El mateix resultat dona la consulta feta a l’Enciclopèdia Catalana.
- Així doncs, ens quedem amb la següent definició:
“ La utilitat dels Trullets era emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure aquest líquid per comerciar o consumir.
El sòl on estan construïdes està format per roca de guix cristal·litzat. La dada interessant d’estar ubicats en la roca de guix rau en que aquest mineral ajuda a realitzar la fermentació en aquesta fase de producció de la preuada beguda.”
- Relacionat amb el mon del vi, també hi trobem els següents noms:
Tines i/o Cups.
Més informació:
Fotos dels Trullets del Camí de la Garriga
Trullets del camí del cementiri d’Algerri.
Documentats a la pàgina del castell d’Algerri
