F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Edificació adossada al Mas Cirera, situat en terrenys de Sant Feliu Sasserra, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Sols es conserva la meitat d'una poderosa torre rodona. Lliurament accessible. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés – Visitat el 20/08/2016:
Senzill de localitzar i sense complicacions.
Circulant per la carretera B-431 (Prats de Lluçanès / Avinyó), i circulant en aquest sentit, en un lloc d'aquest vial situat a 41 55 35.3 02 00 56.9, entre els PK 62 / 61, prenem una sortida a mà esquerra, sense cap indicació (0), que accedeix a un camí de terra, transitable amb algun bony, tot i que la següent part del recorregut és molt curteta.
Ben aviat trobem una desviació (1) 41 55 31.1 02 00 59.6 . Continuem per l'esquerra i avall. Entre aquest punt i el següent, el mas ja és visible a la nostra esquerra.
A 41 55 25.3 02 01 08.9 trobem la darrera desviació (2). Continuem per l'esquerra i arribem de seguida a destinació.
M A P A del recorregut
Localització: (3) N 41 55 28.9 E 02 01 12.6 – Altitud: 525 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Del castell només es conserva una torre adossada a la part nord-oest del mas la Cirera.
És una torre rodona del segle XI, amb murs de carreus ben tallats i polits, disposats en filades regulars, que es conserven fins a una alçada de 3,20 metres del terra, tot i que ha desaparegut un tros de mur del cantó de ponent.
El diàmetre extern és de 6,10 m i l'intern de 2,60 m. El parament és de carreus petits ben treballats units amb morter fent filades regulars.
Notícies històriques
Les primeres notícies del castell es remunten a l'any 952; poc després n'adquiria entitat pròpia per la desaparició del castell d'Oristà, del qual depenia anteriorment.
Torna a ser documentat el 1035. Formava part de l'antic terme del castell d'Oristà i adquirí entitat pròpia a finals del segle XI. Més tard restà vinculat a la família Lluçà.
Del castell procedia una família de cavallers cognominats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic als segles XII-XIV.
Possiblement el castell entrà en decadència després de la revolta remença, com succeí amb tots els castells lluçanesos. Al segle XIX es transformà en masia.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
