F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Granyena de Segarra, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Pat.mapa).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)
Estat: Molt malmès, ruïnes. No és accessible lliurament. Comparteix les altures on està edificat amb un antic cementiri del segle XIX, el dipòsit d’aigua del poble i restes de trinxeres de la guerra civil espanyola (1936-1939).
En unes exploracions arqueològiques de l’any 1986 es va trobar en superfície material d’època ibèrica. Sembla ser que també hi hauria material d’època romana.
Tot i que es pot arribar al castell en cotxe, es recomanable fer-ho a peu. A més, de que així podrem donar un tomb pel poble, d’aquesta manera evitarem circular pels seus estrets i costeruts carrers.
Boniques i extenses vistes als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 11/02/2007:
Al carrer del castell.
Localització: N 41 37 26.43 E 01 14 41.87 – Altitud: 630 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
Situat dalt del turó del poble, i tan sols ens queden les ruïnes del que havia estat el primer castell dels Templers a Catalunya.
Hi ha restes al costat sud, molt malmeses del que era fa pocs anys una sala llarga coberta amb volta i que era utilitzada com habitatge. A la dreta del mateix, trobem un altre tros de castell amb una portalada d’arc de mig punt adovellat. Dins d' aquest espai tancat encara hi ha dempeus l' estructura d' una obertura paredada que mostra un treball motllurat ambdós brancals i un relleu en forma de sanefa ondulada sobre la llinda monolítica de l’obertura.
Notícies històriques
El Castell de Granyena apareix esmentat a la documentació des del 1054, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer concedí el puig d'Agramunt (actual Gramuntell) a unes famílies per tal que el repoblessin.
L'any 1130-31 Ramon Berenguer III donà el castell als templers, amb els quals s'establí com a comanda. Amb la desaparició del temple a mitjans del segle XIV la comanda fou absorbida per l'orde de Sant Joan de l'Hospital al 1312. La comanda establerta per aquesta orde va existir fins el 1832.
És interessant una ressenya feta en motiu d'una visita prioral de l'any 1637, en època hospitalera, en la qual es descriu el castell tal i com estava aleshores.
Al segle XIX la part est del recinte es convertí en cementiri i el sud en habitatge. L'any 1938 s'hi instal·laren trinxeres, i més tard el dipòsit d'aigües de la població.
L'any 2002 hi ha documentat el descobriment d'un nou tram de la muralla medieval, que comptava aleshores amb 25 metres visibles de la mateixa i conservava l’anomenat Arc del Pou, una de les antigues portes de la muralla.”
- Pels estudiosos del tema, els invitem a visitar la pàgina web de Pat.mapa on hi ha, entre altres, informació dels treballs arqueològics desenvolupats als voltants d’aquesta edificació.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
