F O T O S
Des del castell de Gelida, al fons, la inconfusible silueta de la muntanya de Montserrat.
I T I N E R A R I 
Situació: A Gelida (Alt Penedès) – Barcelona.
Època: Segle X - Generalitat de Catalunya.
Estat: Malmès amb sectors restaurats. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitat el 06/12/2005.
Itinerari no disponible. Veure mapa Google.
Localització: N 41 26 08 E 01 52 13 - Altitud: 295 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya ens complau extreure la següent informació - Gener 2021:
Descripció
El castell de Gelida es troba dalt d'un turó, a l'est de la població.
És una de les fortificacions més notables del Penedès.
El llom quasi inexpugnable que ocupa es pot dividir en tres sectors.
En el primer sector, a la part superior, s'hi troba el castell pròpiament dit tancat dins d'un recinte que té una amplada i una llargada de 30 m.
En el segon, més a l'oest, una gran esplanada d'uns 90 x 30 m.
En el tercer sector, a l'extrem oest hi ha l'església i la porta d'entrada actual, més tardana.
Dins el recinte sobirà, un edifici poligonal, segurament dels més antics, amb tres costats d'un gruix de paret de 2 m i els altres dos de 60 cm, una longitud de 10 m i una amplada de 5 m.
La diferència de gruix fa pensar en que era part d'un clos més ampli.
Tot l'edifici és fet amb pedres de mida petita, poc o gens treballades i mirant d'imitar en alguns llocs un "opus spicatum".
Aquesta torre devia pertànyer a una fortificació més antiga, i s'ha de datar un xic abans de l'any 1000.
En una època no gaire posterior es construí la imponent muralla d'uns 55 m que barra el pas en la part oest, la de més fàcil accés.
A l'est de la torre poligonal, unida amb un tram de muralla, una gran bestorre de planta semielolíptica, coronada per una renglera de permòdols, més tardans, l'aparell de la qual presenta deu o dotze filades de carreus inferiors fets de pedra ocre, de mida gran i ben escairats.
Damunt, pedres més petites.
Al nord del primer sector, hi ha les restes d'una gran torre mestra d'un diàmetre de 5,5 m i gruix de mur de 3,1 m.
Només es conserva la part inferior però devia tenir una alçada molt considerable.
Aquesta torre, com també alguns murs perimetrals, es podrien datar cap al segle XII.
D'aquesta època pot també ser l'absis d'una capelleta del castell situada al costat del mur de llevant.
Cap el segle XIV es reconstruí tot el mur occidental del sector superior, i es féu una cisterna amb distribuïdor d'aigües.
Vers el segle XV, es feren obres al sector més occidental, sobretot en la zona propera a l'església.
Allà s'hi troba el portal d'entrada dit de l'Entellada acabat en un arc de mig punt, i s'hi construïren edificis d'emmagatzematge i tractament d'oli i vi.
Sant Pere del Castell
L'església del castell és d'origen preromànic (és documentada ja l'any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important de les quals en època barroca.
És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura.
L'absis, bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria.
Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s'obrí el portal de la façana de ponent.
A finals del segle XVIII es bastí el campanar.
Durant la restauració, acabada al 1979, es descobriren tres finestres preromàniques.
Sarcòfag de Berenguer Bertrand i el seu fill Nicolau (senyors de la Baronia de Gelida):
És d'estil gòtic, situat a una paret lateral de la capçalera.
Està compost per una caixa paral·lelípida , suportada a mitja paret per ménsules esculpides amb forma de lleó.
Les cares laterals i frontal contenen un seguit de quadrilòbuls amb un escut a dins.
A la cara frontal, entre els dos escuts, hi ha gravada la següent inscripció: "Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria" -
El sepulcre fou profanat el 1936 i desaparegut, mes tard es localitzà al Museu Marès i fou retornat.
La coberta piramidal no correspon al sarcòfag, sinó que fou trobada en unes excavacions.
Capella de Sant Roc:
La capella, situada al lateral sud, és coberta amb un sostre decorat amb una quadrícula de motllures de guix, formant calaixets, a l'interior de les quals hi ha quadrats i cercles, amb flors a dins (rosasses).
Les motllures acaben en petites mènsules.
Restes de pintures murals:
Les restes de pintura són posteriors a la construcció del cor el 1680.
Són pintures murals policromes que representen la imatge de Santa Llúcia amb orla i segurament amb túnica, disposada sota una arcada.
Noticias històriques
El castell de Gelida es troba situat al capdamunt d'un penyasegat, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès.
Documentat des del 963, fou possessió dels Cervelló, el 1297 revertí a domini reial però posteriorment fou infeudat a diversos llinatges, fins que fou enderrocat després de la Guerra de Successió.
Des de fa uns anys és en curs de restauració.
El 1980 se n'havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).
Es tenen notícies documentades de l'església de Sant Pere del Castell des de l'any 998.
Al segle XII s'amplia i reforma l'edifici seguint l'estil romànic i és en el s. XVII quan es produeix el major nombre de transformacions de l'església, ja que es reformà la capçalera, s'afegí la capella lateral del costat nord, es va refer la teulada i es construí la sagristia de l'església.
La construcció del campanar s'acaba el 1796, utilitzant pedra del castell.
L'església de Sant Pere del Castell va ser parròquia fins el 1871 i al seu entorn hi havia el cementiri de la població.
La possible data de la consagració és el 945.
Les reformes posteriors datades amb seguretat són del 1595 (construcció de les capelles laterals), 1609 (construcció del portal i escalinata de cara NO), (construcció una capella a la cara NE), 1680 (construcció del cor), 1685 (construcció de la sagristia), 1698 (aixecament del nivell de la cornisa mig metre), 1780-1796 (construcció del campanar).
La necròpolis del castell fou excavada l'any 1971 per l'Equip Recerca, de Gelida.
S'hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d'Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell.
Hi trobaren també ceràmica grisa a l'entorn i indicis d'altres tombes.
Durant la dècada de 1990 es van portar a terme noves intervencios arqueològiques que van permetre documentar diferents àmbits i estructures del castell i l'evolució de les construccions.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.
