F O T O S
Així apareix el nostre objectiu, a l'inici del camí a peu.
Les restes estan situades al cim del turó, entre les dues torres elèctriques.
Part superior de l'edificació. A l'esquerra és visible un dels túnels de l'autopista C-32.
A la dreta, a tocar del mar es veu la torre del Garraf.
I T I N E R A R I 
Situació: Al massís del Garraf, en terrenys del terme municipal de Sitges (El Garraf) – Barcelona.
Època: Medieval - Documentat des del Segle XII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès tot i que les restes son força rellevants. Lliurament accessible. Amb vistes al massís del Garraf per una banda i al mar per l'altra.
Altres noms: També se'l coneix amb el nom de Castellet del Garraf - Generalitat de Catalunya.*
Accés - Visitat el 10/12/2010:
A la part alta del petit llogaret del Garraf, sense gaire dificultat, localitzarem l'avinguda del Castell, un carrer, sense sortida, on per sobre hi transcorre la carretera C-32, i on al final podrem aparcar còmodament el vehicle (N 41 15 29 E 01 54 08) i continuar a peu per un costerut camí que s'inicia aquí mateix (Hi ha una indicació: GR-92 – El Castellet del Garraf - Can Lluçà).
En un recorregut d'uns 10 minuts de durada, ens conduirà a les restes del castell, visible durant tot el recorregut.
Localització: N 41 15 32.8 E 01 54 3.8 - Altitud: 77 m.
Altres:
- El mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina ofereix una visió impecable de l'itinerari.
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Restes de l'antiga fortificació de Garraf, situades damunt un promontori rocós sobre el torrent de Garraf, al costat de la carretera de Barcelona a Calafell.
El conjunt es troba en ruïnes.
La seva planta s'adapta al perímetre del turó, amb el tancament oest arrodonit i que defineix un espai corresponent possiblement a una torre.
Es conserven només dos espais coberts amb volta, el portal d'entrada, una arcada molt malmesa i la base d'algunes espitlleres.
La construcció va ser realitzada en pedra adaptant-se a les característiques del terreny.
Al voltant hi ha una esplanada sostinguda per uns marges de retenció que segueixen el perfil del terreny.
Notícies històriques
Les primeres notícies daten del segle XII.
Es pot vincular a la construcció d'un monestir-castell (Clausterburg) a Garraf el 1159. El castell apareix esmentat al segle XIV.
Segons el fogatjament de 1365-70, al castell de Garraf, del prior de Garraf, li corresponien tres focs.
El 1382 Bernat de Fortià rebé la senyoria de la quadra de Garraf.
Consta que el mateix any l'estatge del prior de Garraf estava tot destruït i part de l'església també, i el bisbe manà al prior que resignés el priorat per negligència.
El 1394, el rei cedí a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona la senyoria sobre el lloc de Garraf, i el 1413, el prior del monestir de Garraf donà a la Pia Almoina els drets corresponents.
El 1418 la Pia Almoina va vendre la quadra de Garraf a la universitat de Sitges.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació
Garraf : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Vista posterior, el massís del Garraf. Una de les nombroses canteres que hostatja aquest massís.
