Castell de Gardeny – Lleida / Segrià

Valoració: 5 vots.
espereu…

F O T O S 


castell-de-gardeny-05-jpg

Porta per on s'inicia la visita guiada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Escut que hi ha a sobre d'aquesta porta d'entrada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una vista del recinte interior de la torre gran.
Aquí es presenta un espectacle audiovisual d'una duració d'uns 20 minuts.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pis superior de la torre gran.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Terrassa de la torre.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

castell-de-gardeny-070721_501

Vista de la imponent mola fortificada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de Gardeny, al fons, La Seu Vella de Lleida i el castell de La Suda.

I T I N E R A R I 


Situació: A Lleida, capital de la comarca del Segrià i de la província de Lleida.

Època: Segle XIII - Generalitat de Catalunya.* 

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.* 

Estat: Restaurat. Visitable -Turisme de Lleida.

Altres noms:

Accés - Visitat el 21/07/2007:

Al davant de la plaça de l'Exèrcit, arrenca la carretera que permet l'accés a dalt de tot del turó de Gardeny. Una gran plaça, permet l'aparcament sense problemes.

Localització: N 41 36 31 E 0 36 52 - Altitud: 189 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):

Descripció

El conjunt del castell de Gardeny es troba al cim del Puig de Gardeny que assoleix els 198 m d'alçada i és dominador de la plana.

Es fa de mal determinar si el nom de gardeny respon al significat de guàrdia o vigilància.

El tossal, allargat, amb un planell extens al cim, dóna la rèplica en altura a la Suda o Castell del Rei.

Gardeny és un vell sentinella del terrer, entre la fondalada de Vallcalent i el riu Segre.

Hi ha tradicions o llegendes que fan al·lusió, de Gardeny, una cruel presó i una mina o pas subterrani.

El nucli principal del castell és constituït per les dues edificacions que romanen al recinte sobirà, la casa de la comanda i l'església de Santa Maria, edificades al segle XIII dins una arquitectura de tradició romànica, despullada d'ornamentació, pròpia dels ordes militars i paral·lela o relacionada amb la del Cister.

L'església devia ser bastida entrat el segle XIII en substitució de l'esmentada l'any 1156.

És un edifici de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, que recolza sobre dos arcs torals apuntats, amb capitells de tradició coríntia.

Té tres portals d'arc de mig punt, el del costat nord decorat amb unes motllures a manera d'arquivoltes seguides.

L'església, d'una gran austeritat, segueix fidel a les pautes de l'arquitectura romànica, si bé l'absis poligonal i la presència de contraforts fa que ens hagin d'inclinar per una cronologia més avançada.

La casa és de planta rectangular i de dos pisos, l'inferior mig soterrat, constituïts per dues grans sales cobertes amb volta de canó apuntat.

L'exterior és d'una gran sobrietat, només trencada per escasses obertures, algunes d'elles d'època posterior.

Té adossada una torre a l'angle NW.

La part superior és resseguida per merlets restituïts en la restauració.

Al marge de les edificacions medievals cal esmentar les reformes efectuades en els recintes murallats amb la construcció de baluards, especialment la disposada per Felip V el 1709. 

Notícies històriques

El 1149, any de la conquesta de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donar l'orde militar del Temple, el puig i castell de Gardeny, situat enfront de la Suda, a ponent de la ciutat.

Els templers hi establiren la seva comanda, documentada des del 1152 i que era una de les més importants de Catalunya i Aragó

Amb l'extinció dels templers, i després de romandre tres anys (1314-17) sota domini reial, el 1318 passà a l'ordre de l'Hospital, que hi establí un priorat que perdurà fins al 1772, en què fou extingit, malgrat que ja des de finals del segle XVI es trabava abandonat.

La seva situació estratègica determinà emperò que fos utilitzat com a fortalesa en conflictes com la Guerra dels Segadors o la de Successió, i que es mantingués com a caserna fins a època contemporània.

S'hi han fet obres de restauració els anys 1975/77.

A principis del segle XXI, el castell es transformà en un centre d'interpretació.

L'indret fou fortificat pel rei aragonès Alfons "el Bataller" quan entrà en pugna amb el comte Ramon Berenguer III el 1123: "Rex Adefonsus fabricabat castellum super Lerita".

La summitat fou atorgada, arran de la reconquesta, a l'orde del Temple, per Ramon Berenguer IV. El primer document conegut signat "Gardenum" com a casal templer data del 25 d'octubre de 1152.

Amb l'establiment templer de Gardeny, l'orde comença la crescuda, el poder i l'esplendor, al nostre país.

Els cavallers del Temple feren famoses les seves quadres de sementals Gardeny.

L'historiador Miret ha publicat una llista força completa dels comanadors templers de Gardeny.

Quan es produí el capgirell de l'orde del Temple va substituir-lo ací l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Això tingué lloc al segle XIV. 


*Informació extreta dela pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes:

Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.