F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Creixell, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona).
Època: Castell documentat des de l’any 1190 – Segle XII - (Pat.mapa).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)
Estat: Bon estat. L’edificació actual bàsicament és del segle XVII. És de propietat privada i el seu interior no és visitable. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 23/06/2007:
Al nucli antic del poble de Creixell. Prop de l'Ajuntament i de l'antic Camí de Valls. A la cantonada entre el carrer de Sant Jaume i el carrer de l'església, núm. 2, molt a la vora de la Rambla de les Moreres.
Localització: N 41 10 06 E 01 26 28 – Altitud: 50 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):
“ Descripció
Gran edifici poligonal allargassat, amb base atalussada i pati interior. Té un cos sobresortint com una torre. La base és medieval, però l'obra actual és bàsicament del segle XVII.
El castell és l'edifici civil més remarcable que es conserva al poble. Sembla que el castell era l'antiga casa Alvarez, a l'est de la roca on es troba l'actual. La torre que hi ha a l'angle sud-est del castell té relació amb aquesta casa com a punt de vigilància.
El castell s'anomena en documents dels anys 1059-1066 quan Ramon Berenguer li féu donació a Bernat Amat. Segons Mossèn Pladevall aquest monument ja dóna senyals de vida entre 1015-1022 i es troba unit a Cluny.
La planta del Castell és un polígon irregular, de nou cares, assentat sobre la roca, amb pati descobert a l'interior i rampa d'entrada.
La base del Castell es recolza damunt d'un talús. El castell té certa similitud amb el seu veí d'Altafulla. El pis noble té finestres allindades i una galeria d'arcs de mig punt cap al matí. L'accés al pis principal s'efectua per una porta allindada amb inscripció.
Notícies històriques
Castell termenat Documentat el 1190. Es pot afirmar que era el centre de les migrades possessions de Cluny a Catalunya. Segons l'acta de visita del monestir de Sant Pere de Casserres, feta per dos delegats de la casa matriu de Cluny, el 1277, el monestir posseïa entre les diverses possessions, els castells de Creixell, Berà i Roda a l'arquebisbat de Tarragona.
El castell fou venut pel futur rei Joan I al prior de Casserres. El priorat fou secularitzat el 1572, quan els seus béns passaren als Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Quan els jesuïtes foren expulsats, abandonaren la possessió que actualment pertany a la família Solano.”
- Més informació, més extensa, sobre aquesta mateixa edificació, extreta d’una pàgina web de Pat.mapa, que tot i que en principi sembla que està emesa com un treball d’arqueologia, el resultat és que complementa força més la informació anterior (Gener 2013):
“ Descripció
S'accedeix al castell des del mateix nucli urbà de la vila de Creixell, just al darrera de la plaça Major, on neix el carrer de l'Església.
Es tracta d'un gran edifici de planta irregular amb un sortint bastant pronunciat en forma de torre rectangular a la part S-E; l'oposada a aquesta, la O-S fa xamfrà i la de darrera la N-W, és una aresta amb angle obert i la N-E xamfranada.
La tendència general de l'edifici és un rectangle sense cap costat paral·lel. Al mig de l'edifici hi ha un pati descobert. El característic talús d'aquest castell està construït amb petits carreus, irregulars de format i, tanmateix, ben lligats als angles, rectilinis. Segons P.Català aquest talús:"Del pretèrit castell, es conserva el soberg talús; la inclinació del parament del mur obeïa, en els castells i les torres, a diverses raons, no essent pas la menor el fet que les pedres o altres objectes deixats anar des de dalt, pels defensors, rebotaven en el talús i es projectaven en sentit horitzontal". Aquest talús té uns cinc metres d'alçada i sembla ser la part més antiga del castell que es data a finals del segle XI o inicis del XII (Llorac, 1987).
Damunt del talús s'aixeca l'edifici en maçoneria irregular, amb els angles reforçats amb carreus. Aquest edifici consta de tres plantes. La planta baixa i dos pisos.
A la planta baixa hi ha la porta d'entrada a la qual s'accedeix mitjançant una pronunciada rampa amb pedruscall i barana que ens permet arribar a una porta amb arc de mig punt amb gran dovelles. La porta no presenta cap tipus de decoració.
A la primera planta hi ha quatre finestres grans, rectangulars, amb carreus al voltant i dintell monolític.
A la segona planta hi ha quatre finestres més petites, rectangulars i amb els carreus que l'envolten més petits. Aquesta segona planta està coronada amb cinc merlets. Cal destacar la presència d'un rellotge de sol quasi desaparegut situat entre dues finestres del primer pis.
Al costat de la porta, a la façana sud que és la principal, hi trobem una torre quadrangular de la mateixa alçada i del mateix aparell constructiu que la resta de l'edifici del castell. Aquesta torre és de mateixa època que el castell, amb finestres iguals.
Examinant el voltant del castell, veiem que tot l'entorn té el mateix sistema constructiu i el mateix talús de carreus petits.
Existeix un tapiat de pedra que tanca una àrea enjardinada en la part posterior de l'edifici. Aquesta àrea és d'ús particular de la família propietària del castell.
Pel que fa a la cronologia i al context històric que comportà el seu aixecament, empalmen, d'inici, dues notícies subministrades pel mateix autor, Emili Morera. Segons d'una, "Creixell és probablement lo territori que en son origen fou nomenat ‘Ullastrell', segons la donació feta per lo comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat l'any 1059, figurant per primera vegada amb lo nom de ‘Crexel', en la donació de Torredembarra, que correspon al segle següent". Segons l'altra notícia, textualment:"Por este tiempo (1066) habia sido construido tambien otro castillo en Creixell, por la familia de este apellido, cuyo primer representante se llamó, al parecer, Rafardo".
Només de passada, assenyalem que Montoliu suggerí que l'etimologia de Creixell prové de 'castrellu', diminitiu, a l'igual que ‘castellu', de ‘castro', castell. No ignorem que altres filòlegs (Alcover-Moll, Moreu rei) ha emès versions diferents, i considerem, al cap darrer, que el més versemblant és que el nom del castell que aquí ens interessa respongui a la circumstàncies del desplaçament d'algun que ja duia el locatiu d'altre Creixell. Morera al·ludeix, a un Rafard de Creixell, mentre que P.Català, destaca que un Guillem de Creixell - qualificat el Valent- acompanyà, el 1087, el comte Ramon Berenguer en la famosa campanya contra el sarraïns al Camp de Tarragona. Cal en tot cas, convenir que el 1066 - segons Morera - ja hi hagués castell aquí i que vint-i-un anys desprès Guillem de Creixell actués per aquest sector.
L'estat de conservació del castell actualment és força bó. Sembla que es troba habitat. A les rodalies hi ha una petita plaça i un espai sense edificar que permet una perfecta visualització de l'edifici des de tots els angles.”
- Cal destacar en aquesta població la presència de la torre del campanar de l’església parroquial de Sant Jaume, el coronament de la qual va ser projectat l’any 1917, per l’arquitecte modernista tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Diputació de Tarragona – Castell de Creixell
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Tarragonès : Veure en un mapa més gran.
