F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Corbera d’Ebre, vila i municipi de la comarca de la Terra Alta (Tarragona).
Època: Segle XII - (Pat.mapa) - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya.
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt malmès, pràcticament desaparegut. Per identificar les possibles restes, ens hem basat única i exclusivament en la informació gràfica que hi ha a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/05/2013:
A tocar de la plaça situada davant de l’església vella de Sant Pere – (segles XVIII – XIX).
Localització: N 41 04 42 E 00 28 34 – Altitud: 335 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“Descripció
Restes notables de murs, prop l'església, a l'indret on hi hagué l'antic castell de Corbera.
Fins fa poc davant de l'església es conservava un mur que podia ser el Castell -amb carreu mitjà ben aparellat, possiblement del s. XII- que contenia una galeria porticada (que havia estat massissada), amb símbols templers. El mur ha estat totalment enderrocat i la galeria traslladada a la Casa de la Vila.
Notícies històriques
Documentat des del 1153 la donació del castell de Miravet als templers, el 1792 pertanyia encara als Hospitalers, però ja estava enrunat.”
- De la pàgina web de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Corbera d'Ebre - Història "
L’origen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil·leni a C. I la conquesta romana).
El castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document escrit el 1153, citat a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers.
No es coneix, però la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII.
Si més no, d’aquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres d’una esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de l’Orde del Temple.
El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet va passar els hospitalers i des d’aleshores formà part de la Castellania d’Amposta.
La vila ha estat destruïda en diferent ocasions.
El 1463, a la guerra contra Joan II, l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, reduí “per combat i amb força d’armes” Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, partidaris de la Generalitat de Catalunya.
També va compartir amb la resta de la comarca el trasbalsos de la Guerra dels Segadors.
Durant la Guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707.
La Guerra Civil de 1936-39 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà pràcticament enderrocat i això va motivar que el veïns es traslladessin a la part baixa del poble.
D'aquesta manera, les ruïnes abandonades esdevingueren un símbol d’un poble en l'episodi de més tràgic de la història recent.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Història:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Terra Alta : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
El poble vell – Visitable.
- De la pàgina web de l'Ajuntament de Corbera d’Ebre, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l'església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l'escenari principal dels 115 dies d'enfrontament que va durar la Batalla de l'Ebre.
A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l'Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se'n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l'enfonsament de la resta del front republicà.
Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l'oficialitat del seu idioma. “
La cota 402
Al davant de la porta d'accés al poble vell de Corbera, hi ha una indicació per anar a la cota 402.
S'hi pot accedir seguint les indicacions que oportunament apareixen durant el recorregut. És un camí de terra, una mica bonyegut de tant en tant, però llevat d'incidències climatològiques, creiem que es apte per circular-hi amb qualsevol tipus de vehicle.
- Una pàgina de referència: Història de la Cota 402 - La Trinxera
