F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Situat dalt d’un turó, presidint la població de La Pobla de Claramunt ( Anoia) – Barcelona.
Època: Segle XII - Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurat - Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitat el 07/08/2005:
Dins de la localitat de La Pobla de Claramunt, cal localitzar el punt situat a les coordenades N 41 33 02 E 01 40 30. Al Mapa de Google identifiquem aquest lloc com a Avinguda de Pompeu Fabra i també com a carretera C-244 a.
Aquí s'inicia un camí ben arranjat, anomenat camí del castell, e indicat com a tal per un rètol, per on cal continuar.
Recordem que en aquell ja llunyà any (7/8/2005), en un lloc indeterminat del camí vàrem trobar una cadena barrant el pas als vehicles. Vàrem aparcar allà mateix i vam continuar pujant a peu.
Val a dir que no recordem haver passar mai tanta calor, que afortunadament vàrem poder apaivagar a la sala de recepció del castell.
Localització: N 41 33 17 E 01 40 09 - Altitud: 464 m.
Altres: Com anècdota també direm que aquest ha estat el primer castell que vàrem visitar i fins i tot, una mica d'esquitllada.
A la sala de recepció d'aquesta edificació ens va caure a les mans la Guia dels castells de Lleida i aquesta troballa (¿ Fortuïta ... ?) va provocar un important canvi en l'ús a partir de llavors, del nostre temps de lleure, va condicionar força les nostres vides, acció que ha comportat finalment, l'edició de la present pàgina web.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya ens complau extreure la següent informació - Novembre 2020:
Descripció
El castell es troba dalt d'un turó sobre el poble de la Pobla de Claramunt, des del qual hi ha una magnífica vista de l'entorn natural que l'envolta.
El conjunt és format per dos recintes de muralles esglaonats.
La muralla exterior consta de set bestorres defensives, cinc de semicirculars i dues de quadrades.
Es poden observar fragments d'"opus spicatum".
Dins d'aquest recinte trobem l'església de Santa Maria, d'estil romànic.
Data de mitjans del segle XI amb influències de l'arquitectura llombarda.
L'església (13 x 19 m.) tenia tres naus de quatre trams cadascuna separats per pilastres quadrades damunt les quals descansen arcs de mig punt que sustenten la coberta -en l'actualitat caiguda en la seva totalitat- i tres absis -ara en queden dos-.
Aquests darrers estan decorats exteriorment amb arquets i faixes llombardes -amb una faixa per cada dos arquets-, amb una finestra de doble esqueixada entre faixa i faixa.
Aquesta església va ser la primera parròquia del municipi.
Aquest temple va patir les conseqüències de la gran destrucció del castell al segle XV, durant la guerra civil catalana.
Al seu costat es va construir la capella de Santa Margarida, d'una nau rectangular coberta per una volta lleugerament apuntada.
En el pla que delimita la muralla també es situa l'antiga cisterna.
El recinte superior, de planta rectangular, està delimitat per quatre torres als angles, la torre més sobresortint, la torre de l'homenatge, consta d'onze cares a l'exterior.
Al seu costat, tancant el recinte del castell pel costat nord, hi ha la gran sala gòtica.
La sala és coberta per una volta de canó.
Antigament estava dividida en dos pisos, a baix hi havia les cavallerisses, el celler i la cuina.
A la part superior hi havia les estances.
Es calcula que al castell hi podien viure entre 40 i 50 persones.
Notícies històriques
El conjunt existia abans de la presa de Barcelona per Almansor (985) i consta dins el Comtat de Barcelona el volts de 990.
El castell, en origen dels Claramunt, passà a mans de la família dels Cardona el segle XIV.
En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II el segle XV, aquest castell s'acredita com a "cap é clau de tota aquesta concha" i hom ressaltava "com sia molt fort, é posat en gran altesa, é entressús de camins generals, é un pas stret, é qui comportaría molts encontres ans que de aquéll se pogués haver", per la qual cosa fou ocupat per una guarnició de la Generalitat, no fos cas que ho fes l'enemic.
No trigaren, però, els consellers d'Igualada a demanar l'enderroc del castell, a causa del "molt gran perill per la infidelitat qui es en los pagesos de dit castell" (1463), "é encare per altres causes".
La Diputació donà l'ordre de la demolició.
Després d'aqueixa guerra, el castell fou motiu d'atenció reconstructora.
Hom sap que, fins entrar el segle XVIII, les presons eren dalt el castell: la presó dels homes a la torre poligonal i la de les dones a la torre quadrada.
El castell va tornar a ser demolit en part per ordre de Felip V després de la guerra de Successió.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Dins del mateix recinte hi trobarem també les restes de l'Església de Santa Maria del castell de Claramunt - romànica.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
