F O T O S
Castell
Restes del castell, força emboscades.
Les pedres d'aquesta zona, amb que es va construir aquesta edificació, tenen un característic color rogenc.
Habitacle cobert.
Habitacle cobert.
Capella
Restes de la capella, segurament les més significatives del conjunt.
Detalls
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Cervelló, municipi del Baix Llobregat (Barcelona).
Època: Segle XI – (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitat el 10/07/2007:
Procedents de Barcelona i circulant per l'autopista A-2 en sentit Lleida, prenem la sortida indicada per anar a Vilafranca del Penedès, que avui en dia és una autovia (B-24).
Quan arribem a Cervelló, (A dia d'avui acaba aquí l'autovia), després de la rotonda de sortida de la autovia, tot seguit girem a la dreta, entrant a la població.
Tornem a girar a la segona travessia a la dreta, en una corba molt pronunciada, amb baixada (Carrer Vidriers). Passarem per sota d’un pont de l'autovia, i a continuació girarem a l'esquerra. Ara, la carretera, asfaltada, té a la banda esquerra un petit passeig peatonal i per a bicicletes, separat de la via per una tanca de fusta.
Aviat, a la dreta veurem un trencall amb la indicació “Església de Santa Maria de Cervelló”. Continuarem en aquesta direcció. De seguida, a l'esquerra trobem un altre trencall, amb una petita esplanada al davant, on s'inicia una pista de muntanya, barrat el pas per una cadena. Hi ha lloc per aparcar-hi el vehicle, i si continuem a peu, a uns cent metres i escaig trobarem aquesta interessant església construïda amb pedra vermella. Normalment està tancada.
Tornem a la carretera. Ben aviat, a la dreta hi ha un altre trencall, on neix una altra pista de muntanya. Seria convenient aparcar aquí mateix el vehicle (41 23 20.84 01 57 26.04), i
continuar a peu, per la carretera, en direcció amunt, pel voral esquerra, amb precaució, donat que hi ha molt poc espai entre els cotxes que circulen i nosaltres, que ara tenim un barranc a l'esquerra.
Al cap de molt poc, entre una corba i contra corba, a l'esquerra veurem una petita elevació del terreny, un turó. Aquí (41 23 15.48 01 57 31.75), a sota del voral de la carretera, arrenca un discret caminet, que ens situarà al cap d'uns deu metres de recorregut, a les ruïnes del castell, força amagat entre la vegetació.
Localització: N 41 23 15.42 E 01 57 33.47 - Altitud: 260 m. (Extreta de Google Earth)
Altres: De la pàgina web de Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
" Descripció
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella.
El castell consta de dos recintes, un de superior i altre inferior.
Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aqui es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat.
Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada.
Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Capella: A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis.
La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet.
L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.
L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Notícies històriques
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat.
El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls.
El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia.
El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars.
Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona.
Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges.
Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat.
Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló.
Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera."
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure el següent text de la pàgina web de l'Enciclopèdia Catalana (Setembre 2013):
"El castell de Cervelló és emplaçat en un esperó encinglerat (317 m) a la vora esquerra de la vall de la riera de Can Sala o de Santa Maria, anomenada antigament vall de Santa Creu.
Domina el camí que corre paral·lel a la riera de Cervelló (documentat al segle X) i té comunicació visual amb Montpedrós, on hi hagué el Castellnou de Cervelló (dins el municipi de Santa Coloma de Cervelló), que domina la vall del Llobregat, amb la qual cosa hom controlava un dels accessos a la ciutat de Barcelona.
Del castell resten diverses estances mig enderrocades i colgades; se'n destaca una torre de planta rectangular i aparell ben escairat, emplaçada a tramuntana i sobre el roc més alt.
Una altra torre, ara més enderrocada i en part colgada, defensava l'entrada al castell a la banda de migdia.
Ambdues eren unides per panys de muralla.
Al NW, a la part jussana del castell, és on devia haver-hi el poblat; hi ha diversos encaixos i aljubs, com també una cisterna rodona, buidats en la roca.
Sota la torre de tramuntana hi ha la capella del castell i una estança rectangular coberta amb volta seguida una mica apuntada.
La capella del castell de Cervelló és un edifici romànic, de la primeria del segle XIII, de planta rectangular i sense absis destacat; a banda i banda del presbiteri s’obren sengles arcs de mig punt, buidats en el gruix dels murs.
La capella es cobria amb volta seguida, de la qual només resta l'arrencament sobre una línia d’impostes.
És construïda amb aparell de carreus molt ben escairats, similars als de les torres del castell.
Aquesta semblança indica que el castell, documentat a la primeria del segle X, devia ser profundament reformat durant la primera meitat del segle XIII, potser durant el temps que fou senyor de Cervelló Guillem (II) (1229-70), gran figura del regnat de Jaume I, amic de sant Ramon de Penyafort i fundador de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls.
El castell fou destruït per ordre de Felip V, després de la guerra de Successió."
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Vistes des del castell.
