F O T O S
Castell:
Detalls:
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Martí de Centelles, entitat de població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona).
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Força malmès. Tot i això les restes denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació. Les vistes a tots el voltants són esplèndides.
Les restes de l’església dedicada a St. Esteve, primer, i a Santa Maria, després, son força rellevants.
L’espai on s‘assenta aquesta edificació, al cim de la muntanya, és ampli, i es circula amb comoditat.
Lliurament accessible si trobem la porta oberta. La pàgina web de l’Ajuntament de Sant Martí de Centelles, ofereix informació sobre les possibles visites.
Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.
Accés - Visitat el 19/06/2008:
Circulant per la carretera C-17, ens dirigim primer cap a la població de Centelles, que travessem, per continuar en direcció a Sant Martí de Centelles després, circulant per la carretera 1413b.
Entre els PK 13 i 12 d’aquesta carretera, a la dreta i després de passar una petita desviació indicada per anar cap a Les Comes, trobem un altre trencall a la dreta ( N 41 45 51 02 12 19), on hi ha un petit cartell de senderisme, de color verd, que assenyala per anar al Castell de Sant Martí. Entrem per aquí, i de seguida trobem una placeta, en un lloc sense asfaltar, presidida per una petita però coquetona farola,
on aparcarem el cotxe a l’esquerra, a l’ombra d’uns quants arbres, sota els quals hi ha un petit banc fet de pedres. Coordenades en aquest lloc: 41 45 54 02 12 15.
Aquí iniciarem l’itinerari. Darrera mateix d’aquest banc, per sobre d’ell, hi ha una pista de muntanya, indicada per un cartell poc llegible que diu “camí de la Font” i que seguirem uns pocs metres, però de seguida i molt abans d’arribar al petit campanar de St. Martí, que és a prop,
veurem que a l’esquerra hi ha dues finques rústiques, delimitades cada una d’elles per un cercat, amb portes individuals, i que enmig de les dues hi ha un corriol, petit, confús,
poc visible el dia de la visita, doncs aquí l’herba és força alta, (Hi ha un cartell de prohibició de circulació de motos), que s’enfila i es fa més visible al cap de molt poc, quan s’acaba el cercat de la nostra dreta. Desprès, uns graons de fusta ens permeten pujar un marge de terra i continuem el camí.
En un moment donat (41 45 57 02 12 14) hi ha hagut una mínima possibilitat de despistar-nos: a l’inici d’un roquerar, on cal estar atents a girar una mica cap a l’esquerra i on trobem una estupenda instal·lació en forma de barana formada per un cable d’acer, fermada a terra per unes estaques de ferro.
A més de que a partir d’aquí ja no hi ha cap dubte per seguir el camí, aquesta instal·lació és la mostra d’unes quantes baranes més que trobarem més endavant, en el moment oportú, doncs l’itinerari aviat discorrerà per la faldilla de la muntanya, per una estreta cornisa, en un bonic recorregut aeri, però que sense aquest estris presentaria un cert risc de caiguda al buit, en algun punt del recorregut.
En mitja horeta de suau ascens, arribarem a la porta del castell, que el dia de la nostra visita estava oberta, però no descartem que en qualsevol altre ocasió es trobi tancada, doncs la porta de ferro, està en perfecte estat i preparada per assumir un cadenat.
Localització: N 41 46 11 E 02 12 23 - Altitud: 854 m
Altres:
- El present itinerari, NO és per fer-ho ni amb criatures ni amb gent gran. Evidentment deuen haver-hi altres formes d’arribar-hi.
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):
“ Descripció
El castell de Centelles es troba en un turó anomenat "agulla de Sant Martí", a 855 metres d'alçada. Té una planta irregular, adaptada al terreny, de forma triangular, amb un recinte sobirà dalt d'una roca situada aproximadament al centre del recinte. La part més antiga conservada és el recinte sobirà.
Els murs, fets amb petits carreuons simplement escairats, dibuixen algunes estances de planta rectangular. El recinte jussà, en la seva majoria d'època gòtica, conserva alguns murs acabats amb merlets amb espitlleres. També es conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellada.
En el recinte jussà, a l'extrem nord-occidental, es conserva la capella del castell. És d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, capçada a llevant amb un absis quadrangular. Just davant de l'absis hi ha una capella a banda i banda excavades al mur; fan 1,5 metres de fondària. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada i a la façana de ponent, una altre. La porta d'entrada es troba al mur de migjorn i és d'arc de mig punt. En aquesta façana també es troba un campanar de cadireta de dos ulls. La capella es pot datar al segle XII.
Notícies històriques
L'antic terme del castell de Centelles engloba els actuals municipis de Centelles, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i la part corresponent a l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Balenyà del municipi dels Hostalets de Balenyà.
Aquest castell en origen era anomenat de Sant Esteve. Apareix documentat per primera vegada l'any 898, en l'acte de consagració de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda. El domini del castell era dels comtes de Barcelona i la família feudatària eren els Centelles; aquesta família prengué el cognom d'una vila rural situada sota el castell, on ara es troba la parròquia de Sant Martí de Centelles.
A partir del 1204 el castell de Sant Esteve es comença a anomenar de Centelles i, després d'un temps de coexistència dels dos noms, a partir del 1247 desapareix el de Sant Esteve. A principis del segle XV els senyors de Centelles deixaren d'habitar en el castell i es traslladaren a la seva residencia a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que passà a anomenar-se de Centelles. La família tenia el títol de senyors o barons de Centelles i l'any 1599 el rei d'Espanya Felip III creà el comtat de Centelles per a la família, que el 1720 s'uní amb els Pignatelli. Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472), una bombarda enderrocà una part del castell sobirà. Llavors, el Conestable de Portugal disposà la reparació del castell dels danys soferts i l'ampliació de la fortificació. L'any 1809, les tropes del general Saint-Cyr van volar una part del castell i durant les guerres carlines es van volar amb pólvora diverses parets.
A finals del segle XIX, els Centelles van traslladar diverses peces de l'edifici a altres casals de la família.”
Pels estudiosos del tema, a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, hi trobaran més informació històrica.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
