F O T O S
Fossat.
Restes de la capella de Santa Maria ? ...
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: Dalt d’un turó del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) – Barcelona.
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Poques restes. Creiem que era una edificació de petites dimensions, rodejada per un fossat, encara avui perfectament perceptible. Lliurament accessible. Des d’aquest cim es gaudeix d’unes extraordinàries vistes del Vallès.
Altres noms: També anomenat Castellvell - Castell del Far – Castell de Llinars.
Accés - Visitat el 19/04/2008:
Procedents de Llinars del Vallès, prenem la carretera B-510, en sentit Dosrius. Passat el PK 8 trobarem una desviació a l’esquerra (41 37 27.36 02 24 14.45), indicada per anar al Parc del Montnegre i Santuari del Corredor.
Continuem en aquesta direcció i molt aviat, a la dreta, veurem un petit indicador: castell de Llinars. Tot seguit, i ara a l’esquerra, veurem un trencall, que té barrat el pas per una cadena. De manera una mica precària, hem aparcat aquí mateix. Coordenades en aquest lloc: 41 37 30.89 02 24 33.52. Distància des de la cruïlla anteriorment citada, fins aquí, uns 500 metres.
A continuació, en un plàcid passeig a peu, d’uns 5 minuts de durada, arribem a les restes de l’edificació.
Informacions complementàries de l'itinerari:
Captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals.
Localització: N 41 37 36.02 E 02 24 26.90 – Altitud: 384 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
Queden notables murs i fossats, amb l'estructura bàsica consolidada. La zona havia estat habitada des de l'antiguitat. De l'excavació se'n llegeix un traçat oval en el fossat excavat a la roca. En el sector N hi ha restes del talús d'una antiga torre prismàtica i d'una torre rodona a l'angle Nord-est. També queden restes d'una torre quadrada del segle XIV. A la zona central s'aprecia una torre rectangular que originàriament devia estar oberta i que posteriorment es va convertir en cisterna. A l'Est hi ha una escala a la que s'accedia damunt de la volta. Al Sud-est hi ha les restes de dos absis de les capelles preromànica i romànica.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1023. Derruït el 1448. Excavat recentment. El castell del Far, anomenat posteriorment Castellvell del Far o de Llinars, es troba a 401 m d'altitud, prop de Can Bordoi. La primera notícia documental és de l'any 1023. El 1041 era propietat de Gombau de Besora, infeudat pels comtes de Barcelona. Més tard el varen infeudar als vescomtes de Barcelona i als Castellvell (1070-1111). Des del 1180 està documentada la família Far, que el van vendre a Bernat de Centelles entorn del 1280. Degut a una unió matrimonial va passar a Romeu de Corbera l'any 1302. L'ant 1335 va aixecar una capella. El 1448 un terratrèmol va fer caure el castell. “
I per complementar i/o contrastar la informació anterior, de la pàgina web de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“Castellvell
Antigament anomenat també Castell del Far, fou aixecat sobre possibles runes ibèriques i romanes, cap al segle IX o X a l'est del Coll de can Bordoi, a 401 metres d'altitud.
El Castell del Far, esmentat el 1023, consta com a propietat del magnat comtal Gombau de Bessora des del 1041. Li devia ser enfeudat pels comtes de Barcelona, dels quals Gombau era com un primer ministre i al qual afavorien amb l'enfeudament d'altres dominis. Mort Gombau al voltant del 1050 el castell devia retornar al domini comtal i fou enfeudat als vescomtes de Barcelona, que se'n digueren senyors entre 1070 i 1111.
La filiació dels senyors els segles X i XI, quan es construïren les primitives esglésies de Llinars, el Coll, el Far, Collsabadell i Sanata, és obscurs, però s'aclareix al segle XII quan el castell acaba per pertànyer a un primer llinatge conegut, els Desfar, que tingueren males relacions amb l'Església.
En aquells segles les batalles entre nobles i eclesiàstics foren freqüents i l'objecte de disputa eren les masies, terres i rendes de la pagesia.
El bisbe de Barcelona i els canonges de la Seu, amenaçaren amb l'excomunió i feren tot el possible per separar les parròquies del control dels senyors del Castell Vell.
A principis del segle XII, les esglésies de Llinars, Collsabadell i Sanata, foren transferides a la seu de Barcelona. Els Desfar s'hi resistiren, però a la fi hagueren de cedir, retenint mentrestant l'església de Sant Andreu del Far, que sembla ser fundació seva personal, però a finals del segle XII hi hagueren de renunciar.
Al Castell Vell es feren reformes i ampliacions cap al segle XII, s'aixecà la torre principal de la fortalesa, de planta rectangular.
El senyor del castell, Rimbau Desfar, va casar la seva pubilla amb Romeu de Corbera, membre d'un llinatge ric i prestigiós. És així com la baronia de Llinars va passar al patrimoni dels Corbera.
La família Corbera posseí i habità aquest castell edificant una capella cap al 1336 dedicada a Santa Maria.
El castell, com a conseqüència d'un terratrèmol (24 de maig de 1448) es va enfondrar assolant també diversos indrets de Catalunya i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a una casa del poble, erigida entorn de l'antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia.
Aquest castell té un especial interès perquè sembla que es tracta d'un castell dels càtars, a partir de l'anàlisi de diversos elements arquitectònics i troballes arqueològiques. En fer excavacions, aparegué així mateix tota l'antiga estructura envoltada de fossats, que ara es troba al descobert, consolidada i visible.
En les runes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell al moment de la seva destrucció pel terratrèmol i en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII - XV, alguna d'ella amb l'escut dels Corbera. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Paisatges del Vallès Oriental
- Turisme:
- Consorci de turisme del Vallès Oriental
- Turisme prop de Barcelona – Vallès Oriental
- Curiositats:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.
