F O T O S
Informació
I T I N E R A R I 
Remarca:
Les pàgines web de Patrimoni.Gencat, que es citen tot seguit en aquesta pàgina, tracten conjuntament informació sobre el castell i sobre l’església.
Hem procurat discriminar aquestes dades, de manera independent: cadascuna a la seva pàgina corresponent.
Situació: A Castelló de Farfanya, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle IX - (Patrimoni.Gencat). De la pàgina web de l'Ajuntament de Castelló de Farfanya, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2012).
“ Els àrabs hi bastiren una fortalesa que formava part d'una cadena defensiva contra l'avanç cristià. Castelló fou conquerit entre el 1115 i el 1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera.
Durant el regnat de Jaume I i durant tot el segle XIII, Castelló visqué una gran esplendor econòmica i política. En passar el Comtat d'Urgell a Ferran d'Antequera, la Senyoria de Castelló fou integrada en diferents llinatges fins a unir-se amb la casa dels ducs d'Alba des del 1596 fins al 1835.”
- En data Març 2016 comprovem que l'Ajuntament ha penjat una nova pàgina.
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmès. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/03/2007:
Una vegada hem arribat a Castelló, trobarem cartells dins del poble que ens dirigiran a l'edificació. Tot i que nosaltres hem accedit fins dalt del turó, als peus del castell, amb un vehicle de turisme, no ho recomanem, al menys, a dia d'avui.
Hem aparcat a sota del castell, a tocar de l'Església de Santa Maria del Castell (Segle XII - Patrimoni.Gencat).
Localització: N 41 49 16.88 E 00 43 32.92 – Altitud: 383 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):
" Descripció
El conjunt del castell de Castelló de Farfanya i l'església de Santa Maria del Castell s'emplaça sobre un tossal que s'eleva uns 70 m sobre el marge dret del riu Farfanya.
Als peus del vessant sud-est del turó, entre el turó i el curs fluvial, s'estén el nucli de població de Castelló.
El castell, d'origen islàmic, consisteix en una fortificació de planta trapezoïdal allargada d'uns 80 per 30 m i orientada d'oest a est.
L'única zona on va ser retallada la terrassa per fer un fossat és la banda nord, la més dèbil des del punt de vista defensiu, ja que les altres tres cares afronten amb els vessants verticals del tossal.
Malgrat l'estat ruïnós de les seves estructures, cosa que a més en fa difícil l'atribució funcional dels seus espais, hom ha distingit fases de construcció o refacció a les que s'afegeix una quarta acció d'arrebossat d'algunes estructures.
A l'època islàmica correspondrien unes estructures a la banda nord i est, en concret dos trams de muralla que formen un angle de 130°, d'aproximadament 1 m de gruix, uns 5 m d'alçada conservada i uns 27 m de longitud cada tram.
A aquesta muralla s'associen dues torres de planta semicircular, la central de les quals és de 2,5 m de radi i té 13 m d'altura conservats. També deu pertànyer a aquesta fase una estructura de planta quadrada a l'extrem oriental d'aquesta muralla.
Aquestes estructures andalusines estan fetes amb maçoneria irregular (mitjançant encofrat, dels quals encara es veu la junta de separació) i arrebossades amb morter de calç i guix.
Després de la conquesta el 1116 el castell fou remodelat per atendre les necessitats de la societat feudal.
Es va dividir el recinte en dues parts: l'occidental, destinada a residència, i la oriental, de planta clarament trapezoïdal i potser dedicada a serveis.
La muralla es va reforçar adossant-li un pany d'1,10 m de gruix que passa a ser d'1,90 m a l'estructura sud-est.
A la zona occidental es construí una torre de planta circular i una cambra o residència a més d'una altra estructura de planta rectangular de datació i funció imprecisa. La torre era de tres pisos, coberts amb volta semiesfèrica i actualment està semi derruïda.
Al sud del recinte superior, dues torres amb restes de muralla, flanquegen el camí d'accés al castell des del poble. També en aquest sector es conserva una gran cambra dita "la Cavalleria", formada per dos cossos rectangulars adossats coberts amb volta apuntada.
Notícies històriques
El castell sarraí apareix en la documentació escrita l'any 1036 quan en un document de donació s'esmenta que el terme de Santa Linya afrontava a l'oest amb els d'Os i Castelion.
El 1091 la Castelló àrab pagava paries al castell de Gerb. La conquesta definitiva es degué produir cap als anys 1115-16, quan foren conquerits també els castells d'Os i d'Algerri. Probablement la conquesta es degui a Guerau Ponç II, vescomte de Cabrera, el qual, en una donació a Àger de 1131, fa constar el castell de Castelló com a possessió seva.
El 1151, un judici arbitral feu passar el castell a mans del comte d'Urgell Ermengol VII. El 1184 però, el castell consta com a domini dels vescomtes d'Àger en un conveni que signà Ponç Guerau III amb el comte-rei Alfons I d'ajuda contra el nouvingut comte d'Urgell Ermengol VIII. El vescomte s'enemistà amb el comte-rei i el 1194 signaren una reconciliació en què Ponç Guerau III es comprometia a no realitzar cap acte contra el rei als castells de Montsonís i Castelló fe Farfanya.
Altres famílies tingueren dret en el castell. El 1177 n'era castlà Guillem d'Estopanyà. El segle XIII, aquest castell juntament amb la resta del comtat d'Urgell, apareix en un pacte del 1278 entre el rei Pere II i el comte Roger Bernat de Foix, tutor d'Àlvar, vescomte d'Àger i d'Ermengol X, comte d'Urgell, durant llur minoria d'edat. Es desconeix la història de l'edifici en els anys següents."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Església de Santa Maria del Castell de Farfanya
- Església de Sant Miquel
- Pont de Castelló de Farfanya
Altres pàgines:
Turisme:
- Ajuntament de Castelló de Farfanya - Llocs d'interès
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Noguera : Veure en un mapa més gran.
