F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Castellfollit de la Roca, vila i municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Desaparegut. Després de l'atenta lectura de les dades que apareixen a les diferents webs que esmentem en aquesta mateixa pàgina, el que ens queda clar, és que no queda clara la ubicació de l'antic castell de Castellfollit de la Roca.
Altres noms:
Accés - Visitat el 24/08/2011:
Accessible per diferents itineraris, segons procedència del viatger. Vegi's el mapa de Google que apareix en aquesta mateixa pàgina.
Les dades que facilitem a continuació, corresponen a les de la situació de la plaça del Cingle, a Castellfollit.
Localització: N 42 13 07.92 E 02 33 10.12 – Altitud: 290 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):
“ Descripció
Edificat dalt de la roca; de la "rupem de Castro-follit in Bisullunense" hi ha esment del 1110.
L'any 1426 hi hagué un gran terratrèmol que enderrocà Castellfollit. El 1428, el dia de la Candelera, hi hagué un nou terratrèmol que tornà a enderrocar Castellfollit.
Tanmateix el castell subsistia el 1462, quan rebé un "avalot" dels remences. Amb posterioritat, aquests s'apoderaren del castell i el lliuraren el 1485, després de la sentència de Guadalupe.
Castellfollit serví encara com a força en temps de la guerra dels Segadors i en la dels 8 anys, quan sembla ser que els francesos demoliren el castell, el 1691.
Les restes de fortificació que es conserven sembla que més aviat corresponen a la muralla que envoltava la vila.
Per un plànol de l'època sabem que les restes d'un portal per la part del riu Turonell, corresponen al portal de Besalú i que d'allí partia el camí de ferradura que anava cap a aquella població. Aquest mateix plànol situa el castell, en l'angle nord-oest del nucli vell, en un espai molt petit.
Però potser el castell es trobava a l'indret on l'esmentat plànol situa uns grans baluards barrocs, molt a prop del punt on situa el castell. Les coordenades que donem responen a restes de les muralles.
L'any 2008 es va trobar una torre propera a Castellfollit de la Roca, però dins del municipi de Sant Joan de les Fonts. És una torre de planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre interior, situada al cim d'un turó fortificat. En un treball de neteja de la cisterna que hi ha a l'interior de la torre, es va perforar la paret amb una màquina excavadora. Gràcies a la publicació Ciutats de Girona. Atlas XVIII-XX, s'ha comprovat que aquesta torre apareix en la planimetria militar feta pel Ministeri de defensa francès el 1694 i en un altre plànol de 1851 conservat a l'Arxiu Històric Militar de Madrid; segons aquesta documentació aquest recinte formaria part del conjunt defensiu de Castellfollit de la Roca i correspon amb la Torre Hermosa o Torre Gran.
Notícies històriques
Les primeres notícies documentals parlen del "kastro fullit" (1096) i "kastro-fullit" (1100).
Al segle XII estava en possessió dels vescomtes de Bas. El 1278, sibil·la, vescomtessa propietària de Bas i vescomtessa d'Empúries, va reconèixer tenir en feu del monarca el "castrum Follitum", el qual no trigà a vendre al mateix sobirà.
El rei Jaume II, l'any 1315, donà al comte emporità Malgaulí el vescomtat de Bas, anomenant expressament el Castellfollit, del que el sobirà es reservava el domini directe. El 1339, Pere el Cerimoniós incorporà Castellfollit a la Corona. El 1351, en crear el sobirà el ducat de Girona per al seu primogènit, hi incorporà Castellfollit.
Al segle XV la baronia de Castellfollit fou posseïda per la família Santa Pau. El 1462, els remences "tenien acitiada la Senyora del Castell". Per parentiu, passà dels Santa Pau als Cruïlles.”
- De la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana, ens complau extreure la següent extensa (i cruenta) informació (Agost 2013):
“ Història
El lloc de Castellfollit és esmentat en els documents des de la fi del segle XI, i el 1110 ja apareix la menció a larocadeCastellfollit (“ ipsam rupem de Castrofollit in Bisullunense”) dins els dominis dels vescomtes de Bas.
Aquest primitiu castell ha estat identificat amb unes restes de fortalesa dites la Torre (en resta la cisterna i trossos de paret) ja a la dreta del Turonell, al S de la vila, dins el terme de Sant Joan les Fonts, i també amb la casa forta esmentada ja dins el nucli (Can Castells).
En tot cas, el castell fou infeudat pels vescomtes de Bas a Ramon de Colltort (1193) i el 1280 la vescomtessa Sibil·la el vengué al rei Pere el Gran, però aquest infeudà novament el castell als vescomtes el 1315 (ara vescomtes d’Empúries) fins que el 1339 Pere el Cerimoniós l’incorporà altra vegada a la corona.
La població esdevingué després, a la fi del segle XIV, centre de la baronia de Castellfollit de la Roca, jurisdicció feudal que el 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà.
Inicialment estigué vinculada a la família dels Santapau i passà per matrimoni (vers el 1460) als Cruïlles de Santapau, que a la fi del segle XVI reberen la baronia de Llagostera (Selva) i el títol de comtes de Montagut. Passà per herència, el 1701, a Rafaela de Negrell, i després als Bou i als Croix.
La vila vella, que es trobava emmurallada en els seus punts accessibles, sofrí diversos incidents al llarg dels segles.
Després dels terratrèmols del 1428, ja esmentats, en què fou pràcticament destruïda, patí la revolta dels remences a la segona meitat del mateix segle XV, quan la vila i el castell foren ocupats per les forces dels remences des del 1462 fins a la fi de les lluites (1485), poc abans de la Sentència de Guadalupe.
A la fi de la guerra dels Segadors (1657), les tropes franceses hi foren derrotades quan pretenien recuperar el castell que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques; el marquès de Mortara els infligí una forta desfeta i perderen tota l’artilleria.
Més endavant, en la guerra de la Lliga d’Augsburg, els francesos assetjaren el castell (1691-93) i sembla que després d’ocupar-lo el demoliren.
Encara durant la guerra de Successió hi hagué enfrontaments prop de Castellfollit entre els austriacistes i els partidaris de Felip V.
D'altres combats hi tingueren lloc a la guerra del Francès: el 24 de juny de 1809 els sometents d’en Rovira hi derrotaren la divisió francesa del general Guillot, que venia des d'Olot, i al desembre del mateix any les tropes franceses procedents de Besalú atacaren les partides de sometents de Castellfollit i Montagut, però només pogueren conquerir Montagut.
Encara, el 1810 el baró d’Eroles, juntament amb els sometents i els terços d’Olot, derrotaren els francesos davant Castellfollit amb la decisiva col·laboració que prestà la gent del poble.
Ja a la fi del segle XIX, durant la tercera guerra Carlina, hi hagué un greu enfrontament entre les forces carlines del general Savalls i les republicanes del general Nouvilas (1874), que foren derrotades; Nouvilas es rendí amb grans pèrdues humanes i al cap de pocs dies queia la vila d’Olot.”
- Creiem que pot ser força interessant la visita a les següents pàgines web, on deixant de banda ( O no ... ) el fons de la temàtica, entre administratiu i/o tècnic, d'uns treballs on es recullen forces dades sobre Castellfollit i el seu patrimoni arquitectònic.
- Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca – Normativa
- Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca – Memòria
- Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca – Elements
- Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca - Edificis
- Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca - Conjunts
- A dia 04/06/2018, veiem que aquestes pàgines, ja "no funcionen" ...
- D'aquestes pàgines ens hem permés extractar i extreure, les següents informacions (Agost 2013):
“ A Castellfollit de la Roca l’excepcional patrimoni natural es veu reforçat pel patrimoni arquitectònic, constituït per la població assentada damunt la cinglera. El resultat és un conjunt monumental de remarcable singularitat.
On resideix el valor cultural i arquitectònic és en els trets propis de l’arquitectura popular, d’una gran simplicitat, construïda amb materials propis del lloc, en aquest cas la pedra basàltica i la fusta.
Com a conseqüència, la unitat entre l’arquitectura i el paisatge resulta remarcable, formalitzant una arquitectura feta en base al sentit comú, al coneixement del lloc i a les condicions climàtiques, geogràfiques, polítiques, econòmiques i culturals del moment.
El Barri Vell, d'origen medieval, està format per places i carrers estrets, amb edificis entre mitgeres d’arquitectura popular, pròpia dels segles XII al XVIII. La lentíssima evolució i la senzillesa de les formes de viure ha afavorit la repetició del tipus edificatori i el manteniment d’un repertori constructiu tradicional d’una gran simplicitat, caracteritzat per l’ús del paredat de pedra basàltica arrebossat amb morter de calç.
El Castell, la primera fortificació coneguda, el trobem citat l’any 1193. A redós del castell i de l’església s’hi va anar configurant el primitiu poblament i, més endavant, es va emmurallar.
A la Plaça del Cingle s’erigia la fortalesa, a Can Castell la casa que hi ha a l’esquerra del mirador, encara s’hi poden veure alguna de les espitlleres en els seus murs repenjats a la cinglera.
També al capdamunt del Camí de la Rossolada, damunt els murs posteriors de les cases de números imparells del carrer de la Font hi podem observar diverses espitlleres i una de les torres de la muralla.
Tot i que les edificacions han patit moltes transformacions, sota les estructures més recents hi ha vestigis de la muralla així com d’estructures anteriors.
El fet que les successives guerres destruïssin el poble, ha comportat que molt poques parts dels edificis originals arribessin fins els nostres dies. De manera que molt poques edificacions destaquen per la seva singularitat.”
- Tot seguit presentem un plànol, extret de la pàgina del Pla especial de protecció del nucli antic de Castellfollit de la Roca - Conjunts - ( Generalitat de Catalunya – Departament de Política Territorial i Obre Públiques) , on s'assenyala l'actual plaça del Cingle, com el lloc on s'assentava l'antic castell.
- Un altre plànol, editat per l'Institut cartogràfic de Catalunya, coincideix amb l'anterior, determinant el lloc on deuria d'haver estat la fortificació.
- Dos plànols del segle XVII, procedents del Ministeri de Defensa - França.
Aquesta darrera informació ha estat extreta de
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- A Sant Joan les Fonts, una localitat molt propera a Castellfollit, hi podeu trobar varies edificacions:
- Castell de Juvinyà – visitable €
- Monestir romànic de Sant Joan – visitable €
- Pont medieval de Sant Joan les Fonts – transitable a peu
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Garrotxa : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
Curiositats
- Informació extreta de la pàgina web de l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca (Agost 2013):
“ La cinglera basàltica
L'espadat de basalt on s'assenta el poble té més de 50 m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d'anys.
La lava, en solidificar-se, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava.
Concretament, el cingle és fruit de la superposició de dues colades de lava; la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de la zona de Batet i està formada per lloses, la segona, més jove, és originària dels volcans de Begudà, té uns 192.000 anys i adopta formes prismàtiques.
El perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica, a tocar el precipici, s'ha convertit en una de les imatges més fotografiades i pintades de Catalunya; però és també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels dos rius.”
- A la veïna població de Sant Joan les Fonts, a l'Oficina de Turisme, us poden facilitar informació sobre la “ruta de les tres colades”, una interessant excursió per veure de “primera mà” aquest rellevant fenomen geològic.
- A la nostra pàgina web, corresponent al Pont medieval de Sant Joan les Fonts, podeu trobar una petita informació d'aquesta ruta i una fotografia, on podeu veure una “mostra” d'aquest interessant material, el basalt.
Més curiositats:
- A Castellfollit hi trobarem el museu de Vietnam, “una exposició particular sobre la guerra del Vietnam que està considerada única a Europa.“ , en “paraules” de l’Ajuntament de Castellfollit.
