F O T O S
Darrere de les cases, al fons de la fotografia, hi ha el turó on havia estat edificat el castell de Castellbó.
Planura inferior del turó.
Detall d'un pany de paret de pedres supervivents del castell.
Torre colomer que hi a a tocar de les cases del poble.
I T I N E R A R I 
Situació: Al llogaret de Castellbó, municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell) - Lleida.
Època: Segles XI–XII – Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN – Generalitat de Catalunya.*
Estat: Desaparegut. Havia estat edificat sobre un turó que corona la població. Aterrat per ordre de Ferran el Catòlic l'any 1513, si se'n conserven algunes pedres, es troben tant amagades sota la vegetació existent, que son pràcticament invisibles. El lloc és accessible lliurament.
Accés - Visitat el 24/5/2011:
Arribem al lloc de Castellbò i aparquem el cotxe en una petita placeta, situada a l'entrada mateix de la població, N 42 22 25.14 E 01 21 30.10 i ja a peu ens disposem a passejar pel poble seguint una indicació que ens guia cap a la Col·legiata de Castellbò i el recinte medieval, caminant pel carrer Major.
Arribats a la plaça de l'església, davant per davant de la porta d'entrada, hi ha unes escales per on pujarem. Quan som dalt, continuem per un discret corriol que hi ha a l'esquerra, que al cap de pocs metres, ens conduirà dalt del turó on es suposa hi havia l'antic castell.
Localització: N 42 22 28.06 E 01 21 21.53 - Altitud: 833 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
" Descripció
Restes de murs, molt trossejats i informes, sobre la vila de Castellbò.
Inicialment se li deia Castell-lleó.
El 1519 el castell era enderrocat i la vila era murada i tenia dues torres.
Les poques restes permeten veure una obra de pedra petita i irregular.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 998.
El comte Borrell va donar al vescomte Guillem, el 988, la vall de Castell-lleó (més tard, Castellbò).
Un fill d'aquest darrer, Miró Guillem, casà amb una germana d'Arnau Mir de Tost.
"Kastellbo", topònim, consta de vers el 1040.
El primer vescomte de Castellbò fou Pere Ramon, el 1126, era gendre del vescomte Ramon de Cerdanya i esdevingué feudatari del comte de Barcelona i comte de Cerdanya. Ramon, fill de Pere Ramon, estigué en brega amb els bisbes d'Urgell.
Hom associa el nom del vescomte Arnau de Castellbò amb la invasió albigesa, el 1198. apreciem molta afinitat entre les famílies Castellbò i Foix.
"Les terres de Castellbò foren el centre del catarisme a Catalunya".
Els senyors de Castellbò-Foix, emparentats, governen ací.
Mateu de Foix, al segle XIV, fou hereu del vescomtat de Castellbò i de les baronies de Montcada i Castellvell.
Germana de Foix, segona muller de Ferran el Catòlic, fou vescomtessa de Castellbò; empenyorat aquest castell als Oliver de Boteller, el 1548 fou incorporat a la Corona."
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
- Durant el recorregut, a mà dreta, i després, des de dalt del castell, veurem una antiga torre, que a la pàgina web de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és identificada com una torre colomer.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Urgell : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
A la nostra pàgina web, corresponent a la Col·legiata de Santa Maria de Castellbò, hi ha un recull fotogràfic de temes d'aquesta població.
