F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Castellar del Vallès, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Documentat des del segle X - (Pat.mapa)
Protecció: BCIN - (Patrimoni.gencat).
Estat: Restaurat totalment durant el segle XIV, ha estat reformat durant els segles XIX i XX. Actualment presenta un aspecte impecable. De propietat privada, no és visitable, tot i que s'ofereix per celebrar-hi tota classe d’esdeveniments socials, i fins i tot, rodatges cinematogràfics.
Altres noms: Castell de Clasquerí - (Patrimoni.gencat).
Accés - Visitat el 03/05/2011:
Cal localitzar el PK 25,5 de la carretera C-1415-a (Terrassa - Castellar del Vallès) , anomenada carretera de Castellar.
Aquí, a les coordenades N 41 36 31.30 E 02 04 18.44, hi ha un trencall degudament indicat, per anar a Clasquerí.
Un curt recorregut ens permetrà arribar a un lloc, davant mateix de l'edificació, on podrem aparcar còmodament el cotxe, i veure una part de l'exterior d'aquest imponent castell.
Localització: N 41 36 20.7 E 02 04 28.3 - Altitud: 309 m.
Altres:
- Conegut també amb el nom de Castell de Clasquerí, o dels Clasquerí. Des de l'any 1310 aquesta propietat sempre ha estat transmesa per herència.
- Edificat en un terreny en forma de triangle, encerclat per dos barrancs, sols és accessible per la cara nord.
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2015):
" Descripció
El castell de Castellar es troba a prop del poble, a l'altra banda del riu Ripoll.
El camí al castell es troba en el quilòmetre 26 de la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Sentmenat.
El seu emplaçament equivalia a una defensa natural. És de planta quadrada, deformada en trapezi, amb torres emplaçades a les cantonades coronades amb merlets, excepte la major on els merlets queden coberts per una teulada.
Al centre s'obre un pati on es troben les dues escales que condueixen a la planta noble del castell.
A la façana hi ha, al primer pis, dues finestres gòtiques geminades, amb estilitzades columnes, i entre aquestes es troben els diferents escuts dels senyors del castell; al segon pis hi ha dues finestres amb arcs conopials.
El parament és de carreus ben escairats i col·locats de forma alineada.
Davant de la façana principal es troba la capella gòtica de Santa Bàrbara, d'una sola nau i absis poligonal.
La porta principal és d'arc de mig punt adovellada, amb un guardapols amb forma d'arc apuntat; per sobre hi ha una petita rosassa amb traceria de pedra.
La teulada és a dues aigües amb acabaments coronats amb merlets. Els carreus estan mitjanament escairats.
Adossat a una de les parets s'hi troba un atri d'arcades ogivals amb acabament decoratius de merlets.
Notícies històriques
El castell es troba esmentat ja en un document del segle X (939). Va pertànyer al monestir de Sant Cugat i al de Sant Llorenç de Munt.
L'any 1136 passa als Castellvell i al 1310 passà en emfiteusi a Pere de Clasquerí, família que al segle XV comprà tots els drets i la jurisdicció de Castellar.
El castell va ser reconstruït al segle XIV.
Els Clasquerí anaven esdevenint els propietaris més poderosos de la rodalia. Pere de Clasquerí es casà amb una dama anomenada Sibil·la i s'establí al castell de Castellar. La preponderància de la família Clasquerí, durant el temps de Pere el Cerimoniós, s'infereix pel fet de comptar amb un prelat (Pere de Clasquerí) i amb un conseller de Barcelona (Francesc de Clasquerí).
El llinatge s'establí tan sòlidament en el paratge que moltes vegades el castell fou conegut abans per "Castell de Clasquerí" que pel nom tòpic.
Amb les vinculacions familiars de Meca-Sentmenat-Fontcuberta s'arriba a l'actual propietari Carles de Fontcuberta, que vetlla per la conservació de l'edifici.
A finals del segle XIX i principis del XX, el castell es va restaurar.
En la capella de Santa Bàrbara s'hi celebraven els cultes religiosos de la família del castell. Quan la família deixà de residir-hi habitualment va perdre el privilegi o llicència de culte.
L'any 1849, i accedint a la súplica del Il·lustríssim Senyor en Joaquim de Sentmenat, senyor del Castell de Clasquerí, en Francesc Bosch, vicari general de Barcelona i Governador (Sede Vacante), permeté que es celebrés a Santa Bàrbara el culte, sempre que ha estat convenient."
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Occidental : Veure en un mapa més gran.
