F O T O S
Vista general, entorn. El castell de Besora apareix a la part superior del turó.
Fotos:
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: Dalt d'un turó que presideix la població de Santa Maria de Besora (Osona) – Barcelona.
Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Molt malmès. Lliurament accessible. Magnífiques vistes des de dalt de tot del cim.
Altres noms:
Accés - Visitat el 28/06/2008:
Procedents del sud (Sant Quirze de Besora) i circulant per la carretera BV-5227, arribem a Santa Maria de Besora. A l'entrada mateix a la població, girarem a l'esquerra. El lloc s'anomena Plaça del castell ( 42 07 37 02 15 21). Aquí mateix aparcarem el cotxe.
A l'esquerra, hi veurem un petit cartell de color verd, de senderisme (Sender dels tres castells), informant de la direcció que cal seguir.
Des d'aquí arrenca una pista de muntanya, que té barrat el pas als vehicles per una cadena, on iniciarem la caminada, a peu.
Aviat passarem pel costat d'una gran masia primer i de dues basses d'aigua després. Aquí abandonarem la pista per on transitàvem i entre aquesta pista i la segona bassa, ens enfilarem per un confús corriol, que de forma imprecisa es dirigeix a un roquerar, una cornisa, on hi ha la possibilitat de perdre el camí, que hem de localitzar de manera intuïtiva, anant cap a la dreta, i després amunt, en direcció als arbres, guiats per unes discretes marques de fletxes pintades de color vermell,
fins localitzar a l'entrada del bosc, al davant d'una gran pedra amb una fita a sobre ( 42 07 30 02 15 04),
i un arbre amb un senyal també vermell.
Si tenim la sort de localitzar aquest inici del camí, la resta ja és perfectament identificable. Per un costerut corriol, que s'enfila entre una espessa arbreda, arribarem dalt de tot del cim.
La durada de l'excursió, des del lloc on hem deixat el cotxe, haurà estat d'uns 30 minuts.
Localització: N 42 07 25 E 02 15 00 - Altitud segons un cartell informatiu que trobem al bell mig de l'edificació: 1025 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Extractada - octubre 2012):
“ Descripció
Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular.
La nau i l'absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó. Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella. L'absis i els murs tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L'absis té una finestra de doble esqueixada; n'hi ha un altra al mur del presbiteri i al campanar. Un gran arc aparedat s'observa a la façana meridional. A continuació del campanar hi ha un atri o galilea a manera de passadís d'un claustre, format per grans arcs i cobert primitivament de teulada d'un únic vessant, que precedia l'antiga porta d'entrada. L'actual portal d'entrada és situada a la façana oest, coronada per un ull de bou.
Notícies històriques
El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.
L'església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.
Durant la guerra remença l'edifici va ser més fortificat, però al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat.
Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle XIX. Durant aquest segle, la utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l'església de Santa Maria.
L'església fou transformada i renovada al segle XIV i novament el 1590, quan es construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent, i encara al llarg del segle XVII, quan s'obriren als murs de la nau les capelles de la Mare de Déu del Roser i de sant Isidre. La volta devia ser refeta potser a causa dels terratrèmols del segle XV i l'interior fou arrebossat.
La capella deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parròquia al Pla de Teia, tot restant com a santuari marià.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
