F O T O S

Església de Sant Pere d'Avinyó - Vista general.

I T I N E R A R I

Situació: Al terme municipal d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) – Barcelona.

Època: Ja existia al Segle X - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: NO LOCALITZAT. De totes maneres,* desconeixem si hi ha restes visibles.

Altres noms:

Accés - Visitat el 09/04/2011:

Procedents de Barcelona i circulant per la carretera N-340 en sentit Vilafranca del Penedès, al cap de ben poc d’haver deixat enrere la petita població de Cantallops, en un lloc situat a les coordenades N 41 21 54.2 E 01 47 25.9 prenem una desviació a mà dreta, sense cap tipus d’identificació. Orientativament podem dir que a l’altra banda de la N-340 hi ha una única edificació de color blanc amb una placa a la façana que hi diu: carrer Collblanch. (?)

Circularem per una carretereta asfaltada fins arribar sense cap dificultat al lloc on està plantada l’església de Sant Pere d’Avinyó.

Al costat de l’església, tancada, hi ha una edificació. Sembla ser que actualment és una casa d’acollida de joves. Un educador s’ha dirigit a nosaltres i amb cortesia, però també amb autoritat, ens ha invitat a abandonar aquest lloc. I així ho hem fet, sense poder obtenir cap informació al respecte.

Deixem constància gràfica de l’entorn del llogaret.

Localització: N 41 22 23 E 01 46 26. Altitud: 235 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya ens complau extreure la següent informació. Novembre 2020:

Descripció:

El castell d'Avinyó ja existia al segle X.

Estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte.

Segurament la fortalesa fou enderrocada al segle XII en la ràtzia dels almoràvits del 1108.

Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d'Avinyó el puig anomenat Avinyó perquè hi edifiques cases i un castell.

A finals de segle el terme passa al monestir de Poblet, per deixa testamentaria, i l'any 1227 l'abat va vendre el castell al bisbe de Barcelona, el qual el cedí a la Pia Almoina de Barcelona.

Al segle XVII el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins al segle XIX.

*Informació extreta de la pagina web de la Generalitat de Catalunya.*

Altres: Les úniques pistes possibles que teníem per localitzar aquesta edificació eren unes informacions extretes de la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana:

“Avinyonet del Penedès era un nucli a llevant de l'actual cap municipal, a la part nord-oriental del terme.

Centrat per l'església de Sant Pere d'Avinyó, va donar nom al municipi.”

I també

“El castell d'Avinyó, de domini comtal, era encomanat a Màger de Gurb i, al seu redós, s'hi bastí l'esglesiola de Sant Pere (d’Avinyó), consagrada pel bisbe Vives (975-995).”

Més coses:

Si des de Sant Pere continuéssim per la carretera per on hi hem arribat, al cap de poca estona, circulant per un camí de terra, arribaríem a Sant Sebastià dels Gorgs, on hi ha l’antic Monestir del mateix nom (romànic segle XI).

Edificacions properes: