F O T O S

Vista general, entorn d'Artés.

Plaça Major. A l'esquerra l'edificació del castell d'Artés. A la dreta el campanar de l'església de Santa Maria d'Artés, l'antiga església parroquial del municipi.

Castell d'Artés: edificació actual, davant.

Castell d'Artés: edificació actual, darrere.

Record de les antigues muralles de la vila.

I T I N E R A R I

Situació: A la localitat d’Artés (Bages) – Barcelona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

El campanar de Santa Maria d'Artés, l'antiga església parroquial del municipi, mig destruïda a principis del segle XX, va ser la torre nº 34 de la línia de torres de Telegrafia òptica militar, del ramal de Manresa a Vic.

Telegrafia òptica

Mapa de situació d'algunes de les torres de telegrafia òptica de Catalunya

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Actualment convertit en una masia, amb façana a la plaça Major. Exteriorment es pot fer un tomb de circumval·lació a l'edificació. Aparcament a la mateixa plaça.

Altres noms:

Accés - Visitat el 30/05/2009:

Localitzable a la Plaça Major.

Localització: N 41 47 58 E 01 57 02 - Altitud: 343 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):

" Descripció

Es tracta d'un castell Palau episcopal situat en un extrem de l'antic nucli fortificat d'Artés, ara convertit en masia.

Té elements romànics, són visibles les dues torres aixecades el 1195 i les ampliacions gòtiques, restes de murs i un portal de l'antiga vila fortificada d'Artés.

Inicialment, l'actual masia del Castellot fou un antic castell alt-medieval que s'amplià considerablement el segle XIII; l'estructura militar inicial d'aquest l'edifici està avui totalment ofegada per les construccions posteriors que ha donat al conjunt l'aspecte de masia força irregular.

El costat llevant d'"el Castellot", presenta una doble façana amb el caraner perpendicular i coberta a doble vessant, parcialment arrebossada i construïda sobre un primer pis de corts que correspon als murs antics de la fortalesa.

A ponent, la masia presenta el mateix caràcter irregular amb un seguit d'obertures del segle XX.

Construcció Militar: restes del castell d'Artés integrats dins l'actual Masia coneguda amb el nom de "El Castellot". Es conserva part d'una sala a la planta baixa de l'edifici, planta a partir de la qual es distribueixen les altres dependencies i que té uns murs d'1.25 metres. Les naus són cobertes amb voltes de canó lleugerament apuntades.

L'aparell més antic presenta unes mides mitjanes i és força ben tallat en filades horitzontals unides amb morter de sorra i calç. L'aparell posterior, ja gòtic, segueix el mateix model.

Construcció Militar del Romànic modificada en èpoques posteriors i reconstruïdes arran de la remodelació de la plaça major d'Artés efectuada en el curs de l'any 1984. Les antigues muralles fortificaven el castell, l'església i la vila d'Artés que va néixer dalt d'un puig que dominava tota la vall del mateix nom.

L'actual obra és una remodelació força aconseguida de l'antiga muralla acondicionant l'espai per a plaça pública i aprofitant el desnivell del terreny.

Notícies històriques

Es tracta d'un castell termenat, documentat el 1078. Els bisbes de Vic tenien el domini sobre la Vall d'Artés i també sobre el castell des del segle IX car l'any 889 el rei francès Odo els hi confirmà aquest domini en un precepte, molt probablement aconsellats pel comte Guifré.

El castell era termenat i ocupava l'actual terme municipal d'Artés i també la parròquia de Santa Maria d'Horta, avui annexa a Avinyó. Els bisbes de Vic infeudaren el castell a famílies nobiliàries per tal d'organitzar-ne la defensa i fins que al segle XIII decidiren crear una baronia juntament amb el castell de Sallent i Castellnou de Bages, recuperant la castlania.

Fins al segle XIX fou domini episcopal però al segle XVI era ocupat ja per una família pagesa i havia perdut les seves funcions castelleres. Els bisbes de Vic dominaren la vall d'Artés des del segle IX fins a la desamortització del segle XIX i també el castell. Probablement fou aleshores quan el recinte es fortificà considerablement amb la remodelació de les antigues muralles i la construcció de noves."

Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina de la Diputació de Barcelona, el següent text (Desembre 2013):

" Classificació

Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries.

Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.

Descripció

Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar.
El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.