F O T O S
Vistes del castell des de la carretera d'accés a la població.
Vista general. En primer terme les cases del poblet d'Ars. Darrere la torre de l'església parroquial de Sant Martí. Al fons, la silueta del castells d'Ars.
La torre rectangular que es veu, és la construcció supervivent.
Fossat que envolta parcialment l'edificació.
Vistes del poble d'Ars des del castell.
I T I N E R A R I
Situació: Dalt d’un turó que presideix la bonica localitat d’Ars, poblet del municipi de Valls de Valira (Alt Urgell) – Lleida.
Època: Documentat des del segle XII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès. Sols conserva en peus part d’una alta torre, de forma rectangular. Lliurament accessible.
Altres noms: La Seca - Generalitat de Catalunya.*
Accés - Visitat el 24/05/2011:
Procedents de la Seu d'Urgell i circulant per la carretera N-145 en sentit nord, amb destí Andorra, a l'arribar a la Farga de Moles hem continuat per un trencall que hi ha a l'esquerra, degudament indicat per anar, entres altres llocs, a Ars.
Quan hi hem arribat, hem travessat el poblet fins arribar a un lloc situat a 42 26 43.2 01 23 37.4, on hi hem deixat el cotxe aparcat. A la dreta hi ha l’inici d’un camí perfectament indicat per anar al castell d'Ars, amb una petita placa amb dades de l'edificació.
Ja a peu, hem continuat el camí fins un lloc, també degudament indicat , on per l'esquerra s'enfila un petit corriol (diuen, que de 5 minuts de durada), per on hem de continuar.
Durant el proper recorregut hi ha alguna part del camí inicial on és una mica difícil de precisar la ruta, que s'ha de seguir de manera intuïtiva, fins una zona on hi ha un roquerar on es aconsellable localitzar unes marques de pintura de color groc, que situades en els llocs oportuns ens assenyalen la continuació. (Per comoditat, aconsellem mirar de localitzar-les. Si no en trobem una, cal retrocedir a la senyal anterior i mirar de trobar la següent, cosa que aconseguirem).
Passada aquesta petita zona rocosa, ja veurem de nou el camí, ara ample, perfectament identificable i que en poca estona i quatre esbufecs, ens situarà dalt del turó on hi ha la torre, que ha estat visible durant tot l'itinerari i des d'on s'albiren unes magnífiques vistes del poble i dels voltants.
Localització: N 42 26 48.4 E 01 23 48.5 - Altitud: 1.464 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.* ens complau extreure la següent informació - Abril 2020:
Descripció
L'element més sencer del castell és la torre, emplaçada a un penyal sobre l'església o nucli del poblet.
Aquesta torre, de planta rectangular, devia tenir un perímetre exterior de 5 X 6 m.
Actualment només se'n conserven fragments notables de les façanes NE i NW, amb una alçada de 9 m el punt més alt.
L'aparell és molt primitiu, de pedra de llicorella poc desbastada i unida amb terra en filades irregulars.
El gruix dels murs és d'1 m a la base, però s'aprimen a mesura que s'enlairen.
Al mur NE s'obre una espitllera i al NW una finestreta.
La interpretació de l'estructura resulta difícil per la gran quantitat de runa i per les bardisses que hi creixen.
Es pot veure les restes d'una mena d'edificació amb un petit mur semicircular i les restes de tres cambres de dimensions considerables, que s'adapten al pendent.
Notícies històriques
Castell termenat que estructurava el sistema defensiu de la ribera esquerra de la Valira.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament del 1110, deixava el castell d'Ars a l'església d'Urgell.
El 1145 apareix documentat com a "castro Arts".
El 1154 el nou senyor de Caboet, Ramon, prometia al bisbe d'Urgell el lliurament de la potestat del castell d'Ars sempre que li demanés.
En morir Ramon de Caboet, la seva germana Gebelina tingué l'infeudament d'aquest castell per la Mitra.
Tanmateix, arrel d'aquests fets van suscitar-se unes qüestions entre Arnau de Caboet -germà del difunt- i el bisbe d'Urgell i, per conveni de juliol del 1159, el castell i la vila d'Ars foren cedits en franc alou a Pere de Sant Joan i els seus germans.
El 1163 "Alamandi de Toralla", cavaller del Pallars, se'n penedia d'haver comès malvestats a la "villula de Arts".
El 21 de maig del 1185 el bisbe infeudà a Arnau de Castellbò els castells d'Ars i Tor, de la vall de Sant Joan.
Fins a l'extinció de les senyories Ars va pertànyer a la Col·legiata de Santa Maria d'Organyà.
- Queda terminantment prohibit marxar del llogaret sense fer una visita, encara que només sigui exteriorment, a l’església parroquial de Sant Martí d'Arts. Tal i com es descriu breument a la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana:
“El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior.”
Afegim que és una preciositat.
Arrecerat sota l’església, hi ha un petit i tranquil cementiri, amb el terra entapissat d'herba i unes precioses vistes ...
Agraïm al Sr. Ramón, un dels deu veïns que viuen sempre al poble, l'agradable estona que ens va dedicar per fer petar una mica la xerrada, i en la que ens vàrem assabentar de diversos llocs visitables d’ aquestes contrades.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Urgell: Veure en un mapa més gran.
