F O T O S
Restes. El fossat en primer terme.
Restes, a tocar del riu Ebre.
Restes, a tocar del riu Ebre.
Altra vista.
Altra vista.
Tram de l'antiga muralla ibèrica.
Aquesta torre formava part de la línia de fortificació del castell instal·lada en un dels punts febles del sistema defensiu, on en època andalusina hi havia una bestorre que protegia una de les portes d'entrada al recinte interior .
La torre, igual que tot el castell fou destruïda a la guerra contra Joan II (1.466)
(Informació extreta d'un panell informatiu)
Restes coronades per construccions dedicades a activitats
industrials, edificades a partir del segle XVIII.
En aquesta imatge es barregen l'antiguitat i la modernitat.
Més pedres antigues. Al fons el Pont penjant d'Amposta.
I T I N E R A R I
Situació: A la ciutat d'Amposta (Montsià ) - Tarragona.
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Època: Medieval - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restes, acuradament conservades, ben informades i amb molt boniques vistes sobre el riu Ebre i el pont penjant – en obres i tancat al trànsit durant la nostra visita.
Altres noms:
Accés - Visitat el 09/02/2008:
Dins de la mateixa ciutat, a la plaça del castell, entre els carrers Major, Fossat i el riu Ebre.
Localització: N 40 42 51.75 E 0 34 48.41 – Altitud: 8 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Escasses ruïnes a la part alta prop de l'Ebre.
Es conserven restes i estructures del sistema defensiu andalusí (segle X), del castell comtal (segles XIV-XV), torre de defensa situada a la base de l'escola d'Art (segle XIV) i muralla de tancament del recinte jussà del castell (segles XII-XV).
Dins el recinte del castell d'Amposta hi ha restes de fortificacions de les guerres carlines i restes d'època ibèrica.
Del castell destaquen tres grans portals cecs situats a la façana fluvial: un amb arc ogival, i els altres dos amb arc de mig punt, a més de restes d'altres portals (tot un arc damunt dels dos portals de mig punt i mig arc al costat inferior esquerre de l'apuntat), tots situats a la vora del riu Ebre, als murs (de contenció), que hi donen directament (en un lloc de difícil accés directe, encara que no visual -malgrat la distància-), a la dreta del Pont Penjant (vist des de la vora esquerra del riu).
El portal ogival és el de mides més grans, voltat per restes dels primitius murs de paredat (no gaire irregular) i que presenta un bon nombre de dovelles a l'arc (també una mica irregulars).
Els seus basaments evidencien alguna campanya constructiva posterior.
A l'esquerra d'aquest portal es troben els dos portals de mig punt, més petits el de més a l'esquerra, més gran i sense una part dels suports laterals, mentre que el més proper a l'ogival és més petit i té l'arc i part dels suports laterals.
Les excavacions de l'inici dels anys 90 van posar al descobert bona part d'una torre, dibuixada per André de Laborde el segle XIX.
Aquesta té planta rectangular (9'10 x 11'7) feta amb carreus de pedra de diferents mides, els uns llisos i els altres encoixinats.
A la cara interior hi ha també carreus i, entre les dues cares, hi ha morter de calç de manera que, una amplada de 2'40 m.
En la cara NW i SE hi ha espitlleres.
És d'època medieval (s.XIV-XV).
La torre assoleix una inflexió de la muralla àrab ( feta de tàpia amb la tècnica de l'encofrat).
Té un gruix màxim de 2 m. i una alçada màxima de conservada de 5-6 m.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1097.
Les primeres notícies referides al Castell d'Amposta es remunten als anys 1097 i 1098, fent referència a la donació feta comte Ramon Berenguer III de Barcelona a favor del comte Artal de Pallars, amb la condició que hi bastís un castell, però aquests propòsits no progressaren en principi.
Ja devia d'estar construït a mitjan S. XII, quan es fa la cessió del castell a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (inici de la castellania d'Amposta).
Durant la guerra contra Joan II, els ampostins i tortosins s'enfrontaren contra el rei, fins que en el 1466 són derrotatsi conquerit el castell.
En la segona dècada del s.XVI (1518), els turcs enderroquen el castell en una de les seves incursions.
A la guerra Carlina complí va funció defensiva com a fortalesa.
A finals del segle XVIII les activitats industrials transformaren tot el recinte emmascarant gran part de les estructures anteriors.
Des de l'any 1987 s'han realitzat successives campanyes arqueològiques.
Entre 1987-1988 es va excavar una torre que fou dibuixada per Mouliner (de l'expedició d'A. Laborde) i que sembla, per la documentació, que devia ser la Torre de Sant Joan; escapçada a nivell del primer pis, es conserva en una alçada de 5-6 m.
També s'identifica un fossat interior i es documenta la muralla àrab; l'any següent s'identifica un nivell d'època ibèrica.
L'any 1992, en el procés d'excavació hi van aparèixer unes sitges d'època ibèrica i instal·lacions d'una fàbrica de sabó del 1795 que pertanyia a la "Companyia de Aragón".
Les excavacions continuen els anys següents, documentant noves restes estructurals d'època ibèrica i diferents parts del castell.
Entre 1998 i 1999 es recupera totalment el fossat intern del recinte, i entre 2000-2001, en una intervenció duta a terme en el punt denominat pas de ronda, es va localitzar part d'un llenç de la muralla ibèrica i es van documentar les estructures defensives andalusines internes; la muralla i l'avantmuralla o paret del fossat.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: relativament a la vora d'Amposta hi ha varies edificacions. Veure el mapa que hi ha en aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Montsià : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Amposta - vistes del riu Ebre:
