F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Dalt d'un turó que presideix la població d'Aitona, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmès, però a la vegada estabilitzat. Lliurament accessible. Persones amb vertigen, potser caldria que s'abstinguessin de pujar al recinte superior. Aparcament al final del camí d'accés.
Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).
Accés - Visitat el 11/05/2013:
Sortint d'Aitona, i circulant per la carretera LP-7041 en sentit nord (Soses), a l'alçada del PK 7 d'aquest vial (N 41 29 52 E 00 27 44) i abans d'arribar a una rotonda, cal prendre una sortida a l'esquerra que s'enfila decididament, deixant, també a l'esquerra, la darrera edificació del poble.
(Per tal de respectar les senyals de tràfic, caldria acostar-se fins la citada rotonda, donar la volta i llavors, baixant, hauríem de continuar per la dreta.
A continuació hauríem de girar a l'esquerra al trobar el tercer trencall (N 41 29 58 E 00 27 29 – Punt 1 del mapa). Tot seguit tornarem a trobar desviacions:
Punt 2 – Seguirem per l'esquerra.
Punt 3 – Continuarem per la dreta. Abandonarem l'asfalt
El tram final és curt, però de forta pendent. A menys que hàgim arribat fins aquí en un vehicle 4x4, potser seria recomanable aparcar el cotxe abans, al costat d'una finca amb un tancat i amb xipresos i baixar a peu els trenta metres restants.
Localització: N 41 29 47 E 00 27 35 – Altitud: 142 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
En un turó que domina la vila d'Aitona hi ha les restes del que fou el castell-residència dels Montcada, marquesos d'Aitona.
Del que es conserva es pot veure una estructura quadrangular amb torres circulars a les cantonades.
Les torres més properes al riu són les millor conservades.
Aquestes estructures semblen del final de l'Edat Mitjana o ja d'època moderna però probablement amaguen estructures anteriors.
Notícies històriques
El 1120, en una concòrdia entre Ramon Berenguer III i el valí de Lleida, apareix esmentat el castell àrab d'Aitona, que fou conquerit pel comte de Barcelona entre 1145-49; aleshores s'hi degué aixecar una fortificació cristiana, no sabem si aprofitant el mateix edifici musulmà o construint-ne un de nou en el mateix o diferent lloc.
El 1212, amb motiu del matrimoni de Constança d´Aragó i Guillem Ramon de Montcada, aquella fou dotada per Pere I amb la possessió de la baronia d'Aitona, el centre de la qual era el castell del mateix nom.
Des de llavors, entrà a formar part dels senyorius dels Montcada, de la branca dels barons d'Aitona, i a partir de 1485, de la branca dels barons de Xiva.
Aquests van establir aquí el seu palau-residència, fins que Ramon de Montcada, a la primeria del segle XVI, anà a residir al palau de Seròs, amb la qual cosa sembla que el palau d'Aitona perdé el caràcter de residència baronial.
Finalment, l'any 1722, els ducs de Medinaceli, a causa d'una aliança matrimonial, esdevingueren senyors de la baronia fins el 1835.
La comparança entre l'actual estat de l'estructura i la importància que li atorguen les notícies documentals , fan pensar en un perllongat procés d'oblit i abandonament, explicable potser a partir del canvi de residència dels Montcada en favor del castell de Seròs, de la mateixa baronia, en el XVI, i posteriorment pel caràcter absentista del domini senyorial dels Medinaceli.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – Arqueologia, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) , el següent text (Maig 2013):
“ Descripció
El castell d'Aitona es troba en un tossal integrat al casc urbà del poble.
El conjunt està format per dos recintes, el Sobirà i el Jussà.
Les restes visibles del recinte Sobirà són dues torres cilíndriques i un pany de muralla que les uneix.
És de planta triangular i està voltat per un llenç de muralla unit per les torres situades en cadascun dels vèrtexs.
Dels tres costats el que millor es conserva és el mur de tancament nord.
Pel que fa al recinte Jussà, conserva part de les muralles i una torre.
La seva situació és a l'est del recinte Sobirà i incloïa al seu interior l'edifici principal del castell, l'església i una necròpolis.
Segons Pita Mercé el castell es troba construït sobre un antic assentament d'època ibèrica del qual encara hi ha restes de ceràmica als vessants.
És pràcticament impossible trobar-hi cap resta ceràmica, que no sigui medieval.
Pita fa referència a la troballa d'una moneda, la ubicació de la qual s'ignora.
Durant la visita de la zona l'any 1998 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Segrià, no s'ha pogut apreciar cap resta ceràmica que no sigui d'època medieval.
L'any 2005 es va iniciar un projecte d'adequació de l'entorn del castell promogut per l'Ajuntament d'Aitona.
Fruit d'aquestes tasques es posà al descobert part de l'antiga muralla de la cara nord del conjunt castral.
El bon estat de les restes aparegudes i la seva potència va motivar l'interès de l'ajuntament per tal de realitzar una intervenció arqueològica per tal d'avaluar l'estat de conservació de les parts no visibles de l'edifici i una posterior adequació.
Així doncs, s'iniciaren les excavacions sistemàtiques del conjunt (corresponents a tres campanyes: 2005, 2006 i 2007).
La primera destinada a recuperar el fossat, la segona a sondejar l'edifici castral i la tercera per recuperar la planta del castell.
Les intervencions han estat promogudes per l'ajuntament d'Aitona i finançades pel mateix ajuntament, la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i ACESA.
La intervenció de 2005 va permetre delimitar el perímetre del recinte sobirà i del seu recinte annex, així com s'observà el fossat i els primers indicis d'una rampa d'accés.
De l'església i de la necròpolis no hi ha restes visibles.
Es va constatar també que l'edifici principal del conjunt, el castell, era de planta triangular, defensat per dues grans torres còniques.
La intervenció de 2006 va determinar que en el segle XVIII es dugué a terme un desmuntatge de les estructures internes de l'edifici, desmuntatge que afectà l'edifici de manera massiva.
L'aprofitament de la pedra per a la construcció de l'església de Sant Antolí portà a desmuntar el castell fins al nivell de la roca en la part habitacional del recinte i l'església, de la que no en queda cap resta visible.
L'any 2007 es localitzen tres estructures quadrangulars que semblen correspondre a algun tipus de dipòsit de grans dimensions.
L'estat de conservació de l'edifici després d'haver patit forts espolis i la deconstrucció no permet determinar el seu moment de construcció.
Context
Tossal allargat i amb el cim pla, dominant el poble d'Aitona pel nord.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segrià : Veure en un mapa més gran.
