F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Beuda, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Sembla bo. Restaurada l’any 1980. Està situada dins d’una propietat privada, i sols és visible parcialment, des del carrer, la part superior de l’edificació.
Altres noms:
Accés – Visitada: 19/05/2018.
0 - Punt d’inici: A Maià de Montcal, en un lloc situat a 42 13 16.9 02 44 41.3 Això és: a la confluència de la carretera GIV-5235 amb el carrer Sant Vicenç. Continuarem per aquest darrer carrer fins arribar a 42 13 33.4 02 44 55.1 on girarem a mà dreta i a continuació a mà esquerra, tal i com es pot veure al nostre mapa. Des d’aquesta zona de carrer hem pogut veure les poques imatges visibles d’aquesta església.
Google Maps no confecciona correctament el recorregut que hem realitzat.
Localització: N 42 13 35.7 E 02 44 59.5 – Altitud: 225 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Maig 2018):
“Descripció
Ubicada al pla, al costat del camí que porta de Maià de Montcal a Segueró, s'alça una casa i una petita capella, dedicada antigament a Sant Salvador.
La casa és de planta rectangular amb teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes laterals. Cal destacar el ràfec fet amb motius geomètrics.
Disposa de baixos, pis i golfes. Va ésser bastida amb pedra poc escairada del país, llevat de la utilitzada per fer les obertures. La façana principal està orientada a migdia i té una àmplia porta adovellada; la resta d'obertures són allindades excepte la finestra de les golfes que és d'arc rebaixat.
La pallissa, unida a la casa pel costat del sud, està orientada a migdia, disposant de baixos i pis.
L'església és d'una sola nau amb volta de canó i recorre els murs interiors una cornisa; l'absis, semicircular, presenta cornisa i finestra. Al costat nord hi ha una cornisa i un contrafort.
La porta d'entrada, rectangular, és a l'oest i damunt seu hi ha una finestra i l'espadanya d'un sol ull.
A l'interior de l'església i per la banda de migdia hi ha dues finestres tapiades per causa de la masoveria unida als seus murs.
Notícies històriques
De la capella hi ha escasses notícies documentals i molts autors deixen d'esmentar-la. Francesc Montsalvatge, en el seu "Nomenclator Histórico" indica que es trobava ja enrunada, tot i que el 1825 l'havia fet restaurar la família Noguer de Segueró.
Consta que Pere de Noguer i Rocafiguera, el qual administrà durant prop de 42 anys l'extens patrimoni de la pairalia, restaurà en la data esmentada la capella de Santa Llúcia, i feu fer de nou el retaule de l'altar, el cor, la cornisa, bancs, teulats, etc.
L'any 1980 es van fer unes obres de restauració.”
- A efectes de classificació d'aquesta edificació a les nostres pàgines, ho farem amb l’etiqueta d’esglésies.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
