F O T O S
Les següents fotografies no guarden cap ordre concret.
Són el resultat d'haver fet una visita lliure per l'edificació.
1
2
3
4
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Escaladei, entitat de població de la Morera de Montsant, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Priorat (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurada. Visitable.
Altres noms: Santa Maria d’Escaladei - Generalitat de Catalunya.*
Accés – Visitada: 04/7/2018.
Accessible per diferents itineraris, segons procedència del viatger. Vegi's el mapa d’aquesta pàgina.
Localització: N 41 15 25.6 E 0 48 35.5 – Altitud: 460 m.
Coordenades zona d'aparcament: 41 15 19 0 48 40
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):
“ Descripció
Les ruïnes consolidades de Santa Maria d'Escaladei, primera cartoixa de la península Ibèrica, es troben situades al vessant meridional del Montsant, prop del nucli anomenat la Conreria d'Escaladei.
Ocupen un paral·lelogram de 300 m per 100 m.
Dels elements que encara es conserven cal remarcar en primer lloc les restes de l'església de Santa Maria, iniciada l'any 1204 i enllestida el 1215.
És un edifici d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular amb volta de quart d'esfera.
La façana és presidida per una porta de trets clàssics amb fris dòric i un gran òcul a la part superior, corresponent a les obres de remodelació del segle XVII, època en la qual va ser revestida de marbres.
La volta de la nau es va enfonsar en el seu sector central.
A l'interior de la nau es conserven fragments de la decoració barroca del conjunt.
Darrera l'absis de l'església es conserva l'edifici dit el Sagrari, d'estil barroc classicista, potser ja del segle XVIII.
De la mateixa època i del mateix estil és el frontispici o gran portalada d'accés al recinte, de dos pisos d'alçada i composició simètrica: la part central té una porta d'arc de mig punt a la part baixa i una gran fornícula a la part superior.
Aquest frontispici és dividit verticalment per pilastres amb capitells jònics que sostenen un entaulament, coronat per un frontó amb volutes.
Les escasses restes dels antics claustres són també d'època barroca.
Dels diversos edificis i construccions medievals com les cel·les dels monjos no queda aparentment rastre.
Notícies històriques
La cartoixa d'Escaladei té el seu origen com a conseqüència del desig del rei Alfons I de colonitzar el territori.
L'any 1194, el prior Gerard s'instal·là a les terres donades pel rei a la granja d'Albes, antic eremitori de Poboleda. Aviat se'ls van unir els ermitans de la zona.
Pere I, el 18 d'agost de 1023, va fer donació als cartoixans de pràcticament totes les terres que avui coneixem com el Priorat històric.
La construcció del monestir segurament es va iniciar cap el 1204 i degut a les condicions topogràfiques es van haver de fer forts moviments de terres.
El monestir s'inauguraria el 1215 amb l'església i 12 cel·les, i estaria completat amb tots els serveis el 1228.
Les primeres construccions, corresponents al final del període romànic, van ser l'església de Santa Maria, el primer claustre i les dotze cel·les monàstiques immediates.
L'enorme prestigi de la Cartoixa i el fet de comptar amb la protecció reial van facilitar l'ampliació de l'edifici.
Durant el segle XIV, gràcies a l'ajuda de l'infant Joan d'Aragó, fill de Jaume II, va ser construït el segon claustre, amb dotze cel·les al seu entorn, i a inicis del segle XV el conjunt fou completat amb la construcció d'un tercer claustre amb sis cel·les, costejat per Berenguer Gallard.
Al llarg dels segles XVII i XVIII la Cartoixa va experimentar canvis importants.
En aquest període s'hi va desenvolupar una notable escola de pintura religiosa, iniciada al voltant dels monjos Joaquim Juncosa i Lluís Pasqual.
La desamortització del 1835 significà l'obligat abandó de la comunitat de la Cartoixa d'Escaladei i l'inici de la seva destrucció.
El conjunt fou saquejat i incendiat pocs dies després, i en el curt període de dos anys els edificis van ser completament destruïts i es perdé o es dispersà tot el seu tresor artístic.
Des del 1990 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha dut a terme treballs de neteja i de restauració.
A finals del 2012 i inicis del 2013 s'ha procedit a desbrossar el sector del claustre minor (el claustre petit adjacent a l'església), el refetor i les dues capelles annexes.
S'ha procedit a la consolidació d'aquestes capelles, la coberta de l'espai del refetor amb una teulada de materials contemporanis i la reconstrucció de les arcades del claustre amb els elements petris recuperats. “
- Els lectors interessats en el tema poden ampliar aquestes informacions visitant la pàgina web de la Generalitat de Catalunya – Jaciment arqueològic
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
