F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Tiana, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).
Època: Segle XV- Gòtic - Generalitat de Catalunya *
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya *
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Visitable, amb limitacions.
Altres noms:
Accés - Visitada el 24/11/2018:
0 – El punt d’inici d’avui ha estat un lloc de la carretera B-500, situat a 41 29 11.7 02 15 34.9 on hi ha una sortida d’aquesta via, entre dos grans xipressos, per on continuem. Flanquegen aquesta sortida dues torretes d’obra, de color vermellós, FOTO, que sostenen unes portes de ferro, que presenten uns bonics treballs de forja.
Ben aviat arribem al nostre destí. Hem aparcat a l'esquerra de la porta d’entrada a l’església.
1 - Localització: N 41 29 20.9 E 02 15 17.5 – Altitud: 235 m.
M A P A del recorregut
Altres:
- Als sols efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines ho farem amb l'etiqueta de “monestirs”.
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * , ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2018):
“ Descripció
“Conjunt d'edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències.
El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre.
El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.
El primer sector fou acabat el 1448, amb la cel·la prioral i 16 cel·les per als monjos, i el segon fou construït unit al primer, el 1636, amb 13 noves cel·les.
Església
Edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada.
No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans.
La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau. Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde.
A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fons del presbiteri s'obre el Sagrari.
La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.
Claustres
La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura.
Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives.
El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí.
Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.
Torre
Torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre.
Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d'èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres.
Notícies històriques
Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s'establiren el 1415 a l'antic priorat femení de Montalegre, mentre construïen al seu peu un monestir.
Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s'hi reuniren el 1434, any en que es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII.
El 1441 adquirí el domini sobre Tiana. La desamortització feu que s'abandonés definitivament el 1835.
El 1901 s'hi instal·là una comunitat de cartoixans francesa, després d'adquirir totes les terres.
Després de la Guerra Civil s'establí una comunitat de monjos catalana.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya
- De la pàgina web de la comunitat cartoixana de Montalegre, extraiem el següent text: Novembre 2018):
“La comunitat de Santa Maria de Montalegre la formem monjos contemplatius de l'Orde de la Cartoixa, fundada per Sant Bru en 1084.
Som ermitans, que vivim en comunitat, buscant l'única cosa que creiem necessària: Déu. La nostra fi principal és glorificar Déu, estimar-lo i donar-li gràcies. A això consagrem enterament la nostra vida. Volem viure en Déu i per a Déu.
Som homes lliures, senzills, originàriament de diversa classe social, procedència i cultura, que, per la gràcia de l'Esperit, hem acudit a la crida de Déu i optat per la radicalitat de l'Evangeli.
Com els primers Pares del Desert, com el nostre pare sant Bru, portem una vida apartada del món, senzilla, anònima i austera dedicada a la recerca de la perfecció en Crist, de la puresa del cor, que ens permeti unir-nos a Déu en la contemplació. Igual que Jesús, ens retirem per a orar en silenci i trobar-nos amb el Pare per la gràcia del seu Sant Esperit.
La cartoixa, qual desert, ens ofereix i facilita l'ambient retirat, de solitud i silenci que afavoreix l'ascetisme, la meditació i, com a conseqüència, la contemplació, és a dir la trobada amorosa amb Déu i amb la seva obra. El fruit d'aquest estar amb Déu, per l'acció de l'Esperit Sant, es tradueix en una serena pau i en un intens amor. Amor fratern i caritat solidària envers tota la humanitat i especialment amb els mes necessitats, amb els que sofreixen més.
Ens vam allunyar del món, de l'interès per les coses materials, del poder i les vanitats perquè vam sentir que Déu és l'única cosa necessària, l'única cosa important i, en conseqüència, perquè volem estimar Déu el mes intensament possible i a través d'Ell a tota la humanitat. Ens fem solitaris perquè volem ser solidaris. Per això la nostra vida, es fa també penitència que oferim amb joia, de manera gratuïta i solidària a Déu per la salvació del món i la santedat de l'Església. Complim d'aquesta forma la missió que ens ha encarregat l'Església, que, en nom de tots, siguem un ànima en contínua oració.
La unió amb Déu, per l'amor que Ell ens dona en la contemplació, quan estem en la solitud de les nostres cel·les, o mitjançant els sagraments i la pregària comunitària, fa que les nostres vides es converteixin també en un cant de lloança i d'acció de gràcies per la infinita misericòrdia de Déu i que, amb el temps, arribem a l'assossec o repòs espiritual mitjançant el qual, el nostre estil de vida es fa simple, discret, equilibrat i, sobretot, ple de llibertat, de pau, de serena alegria i goig en Crist.
Encara que l'oració és la nostra principal ocupació, també realitzem petits treballs manuals i/o intel·lectuals.
Humilment, a l'igual que els monjos que ens van precedir, ens agradaria que la nostra comunitat continuï sent, a Catalunya, testimoniatge viu de fe, de caritat i d'ajuda espiritual per a tot el que ho necessiti.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Relativament a la vora la una de l’altra hi ha la Cartoixa de Montalegre i el Seminari menor de la Conreria. Si més no, hem accedit a ambdues edificacions mitjançant la mateixa carretera.
Altres pàgines:
Cartoixa de Montalegre - Vikipèdia.
Viatge a l’interior de la Cartoixa de Montalegre
Cartoixa de Montalegre – Ajuntament de Tiana
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
