F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d’Alp, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida).
Època: Segle XI – Obra Popular - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Ruïna total. Lliurament accessible. En l'estat en que es troba actualment, es podria interpretar que anteriorment hauria pogut ser qualsevol cosa.
Altres noms:
Accés – Visitada: 21/09/2018.
0 - Punt d’inici: Un lloc situat a 42 20 48.3 01 57 17.1 des d'on enfilem per una carretera encara asfaltada. No recordem haver vist cap indicador al respecte.
1 – A 42 21 01.8 01 57 08.7 arribem a un lloc on al davant hi veiem una evident corba. En aquest punt hi ha el començament d’un camí de terra. No hi ha cap indicador. Una cadena barra la continuació del pas als vehicles a motor. Hi ha una placa enganxada – propietat privada – confirmant la situació. Aparquem el vehicle al voral de la carretera i ens disposem a continuar el camí a peu.
És un camí curtet, ben evident, i que al cap d'uns cinc minuts de suau pujada, ens situa al davant de les restes de l'edificació que busquem.
2 - Localització: N 42 20 59.5 E 01 57 08.8 – Altitud: 1.496 m.
La introducció de les dades anteriors en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del següent
La confecció d’aquest mapa és correcte, llevat de la darrera part del recorregut, (que apareix amb punts), on ja suposem que s'interpreta intuïtivament aquesta part final del camí.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2018):
“Descripció
La Capella de Santa Maria d'Ovella és una construcció d'origen romànic. Notablement alterada al llarg dels anys, només es conserven alguns vestigis de l'edifici original, com per exemple una porta amb arc de mig punt, tapiada, a la cara nord.
A la cara sud s'hi troba una altra porta, amb un arc de descàrrega, i un contrafort.
L'aparell és de pedres ben tallades, i la teulada, de llicorella, és a dues vessants.
A la paret meridional s'hi observen dos tipus d'aparell que correspondrien a dues etapes diferents.
A l'extrem oriental la paret és de carreus calcaris ben escairats de mida mitjana. La resta de mur és fet amb blocs allargats d'esquists sense escairar. En ambdós casos s'ha fet servir morter de calç. L'esquist és la pedra local, però la pedra calcària procedeix de l'altra banda de la vall.
De l'absis només en queden les primeres fileres de l'arrencament, fins a un metre d'alçària. Això ens permet veure la forma semicircular i segurament era ultrapassat.
De l'arc pre-absidial se'n conserva un metre d'alçada aproximadament. Seguidament hi ha un tram de paret que correspon al començament de la nau. Es pot veure l'arrencada d'un arc toral.
També es distingeix una arcada adovellada que travessa la paret com si fos l'entrada a una capella lateral. Hi ha restes d'un parell de pilars. Finalment trobem la part del frontispici, cosa que ens dóna a conèixer la llargada de la nau: 12,20m. Des de dintre del corral es veu l'arc de mig punt de la porta d'entrada, un brancal i la llinda, actualment tapiat.
Notícies històriques
El poble d'Ovella és citat el 839 (Evella) en l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell.
Aquesta església tingué consideració de parròquia, però des del segle XV esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Alp.
Durant el tercer quart del segle XVII, els soldats del duc francès Anne-Jules de Noaïlles, governador del Rosselló des del 1678 al 1689 (el Rosselló, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya havien estat incorporats a França el 1659), varen incendiar l'església fet que ocasionà la retirada de la imatge de la marededéu que hi havia a la Torre de Riu.
Posteriorment la capella va ser utilitzada com a paller i estable per a ovelles, així com un cos afegit a ponent (construït cap el 1950).
També ha estat afegida una construcció pel costat de llevant, que és utilitzada com refugi per als pastors. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
