F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Bellcaire d'Empordà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segles XIII – XIV - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: El Castell de Bellcaire gaudeix d'una protecció de modalitat BCIN. Desconeixem si aquesta qualificació és extensible a l’església - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Forma un conjunt homogeni amb l'edificació del Castell de Bellcaire.
Altres noms:
Accés – Visitada el 04/11/2016:
Senzill de localitzar, a la Plaça dels Comtes d’Empúries, al costat del Castell de Bellcaire, al casc antic de la població. Aparcament als carrers dels voltants.
Localització: N 42 04 52.1 E 03 05 40.6 - Altitud aprox. 30 m.
Altres: A la pàgina web Patrimoni.Gencat, hi apareix informació conjunta del castell i de l’església.
Hem intentat extreure exclusivament la informació referida a aquesta darrera edificació, tot i que lògicament, també hi ha referències al castell - (Novembre 2016):
“ Descripció
“Al costat E sobresurt l'absis poligonal de la primitiva església del castell-palau, possiblement dedicada a Santa Maria.
És un edifici d'una sola nau coberta amb volta seguida de canó apuntat, capçada per absis poligonal de cinc panys.
La porta principal d'accés (n'hi ha dues més, una a cada mur lateral), des del pati, té tres arcs en degradació.
Una filera de mènsules i una altra d'encaixos per damunt d'aquesta portada - i per sota d'una finestra trífora - poden indicar l'existència d'una habitació desapareguda, des d'on els comtes devien assistir als oficis litúrgics.
A l'interior hi ha indicis de sepultures.
Com tot el castell, hem de considerar aquesta església obra dels segles XIII i XIV.
Posteriorment, potser amb el trasllat de la parroquialitat de l'església de Sant Joan (a l'extrem oriental del poble) a la sala major del palau, hi foren fetes reformes.
Notícies històriques
El castell-palau de Bellcaire és obra del comte Ponç V d'Empúries (1277-1313) que hi residí habitualment i possiblement hi fou enterrat. El seu fill, Malgaulí, darrer comte de la primera dinastia emporitana, hi habità també sovint.
La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II, pel fet que els Usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves.
Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial de Montgrí i el castell d'Albons, feudatari del rei.
El topònim Bellcaire pot tenir l'origen en aquest edifici, documentat el 1309 com a "Bellicadro" (quadrat ben fet), car anteriorment l'indret s'anomenava "Bedenga".
El segle XV hi consta la presència d'una comunitat eclesiàstica.
Actualment, el castell és la seu de l'Ajuntament de Bellcaire i a la Capella de Santa Maria s'hi realitzen actes públics i culturals. Així mateix, la sala major és utilitzada com a església parroquial.
A tot el conjunt s'endevinen reformes de diverses èpoques.
Durant la dècada de 1980 tot l'entorn va ser restaurat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Entre els anys 2007 i 2013 el castell s'ha rehabilitat i adaptat com a seu de les dependències municipals.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
