F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Palau-solità i Plegamans, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: No és accessible lliurament, està situada dins d'una finca privada i no hem pogut determinar el seu estat actual. Ens hem limitat a fer unes quantes fotografies, de lluny.
Altres noms: Comanda de Palau - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 06/03/2015:
Al mapa de Google, des d'un punt (41 34 33.0 02 10 30.8) identificat com a carrer Pompeu Fabra, hi ha una sortida d'aquest vial, un camí de terra, que accedeix al petit veïnat de Santa Magdalena. Des d’aquí mateix hem pres les fotografies.
Localització: N 41 34 32.4 E 02 10 22.3 – Aquestes dades i la posició de la icona en el mapa corresponent, són aproximades, preses directament del mapa de Google - Altitud: 119 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2015):
“ Descripció
La comanda templera de Palau del Vallès es troba a migdia de Palau-solità, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes.
Només es conserva uns panys de paret de la muralla i la capella.
La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats.
De les dependencies que formaven part del recinte no queden restes clarament identificables, només les construccions que hi ha a cada costat de la capella deixen entreveure trossos de mur amb aparell de factura medieval.
L'ermita és un edifici petit d'una sola nau que és coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. L'absis està en runes però per les restes es pot veure que era de planta rectangular.
El portal d'entrada és d'arc de mig punt i de pedres més o menys escairades formant el dovellat. A sobre seu s'obre un ull prou ovalat i en esqueixada.
A la part superior trobem un campanar d'espadanya que queda en un costat de l'eix central de la façana.
La coberta és a doble vessant amb teula àrab. El parament és de pedres poc escairades i col·locades en filades; també hi ha pedres cantoneres.
Notícies històriques
Santa Magdalena forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau.
En aquest temps i ja a l'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150.
Prova del seu renom i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I.
El 22 de març de 1312, cedint a les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència d'això, l'any 1319, el Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya.
A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a Santa Magdalena, li dediquen l'ermita. L'església, amb la desamortització de Mendizabal de 1835, passà a mans de l'Estat. Al 1870 serà adquirida per un particular (Arxiu Diocesà de Barcelona, Carpeta Doc. Palau Solitar).
Al 1879 és comprada de nou. A partir d'aleshores hi va desaparèixer el culte juntament amb els objectes més preuats, com eren el retaule de la Santa (cremat en 1936), la taula de l'altar i la campana, que passaren a la parròquia de Santa Maria (1846).”
- Els lectors que vulguin aprofundir en aquest tema, poden fer una visita a la pàgina de Pat.mapa – arqueologia.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
