F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Talamanca, vila en cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Tal i com està classificada a dia d'avui a Patrimoni.Gencat, ruïnes, llis i ras. Ara bé, per tots els voltants de l’edificació hi ha estès un bon grapat de materials i estris de construcció.
Tot fa pensar que s'ha posat fil a l'agulla i s'està treballant per restaurar aquesta edificació.
Sorprèn la gran quantitat de pedres de totes mides i formes que hi ha escampades als voltants. Dona la impressió que se'n podran fer dues o més d'esglésies ...
La situació d’aquesta capella, dalt d’un turó constitueix un assentament perfecte per a una edificació de caire defensiu. Tant sols té un punt d’accés, l’actual camí de terra que hi mena. La resta l'envolten uns espadats que si bé no son de molta consideració, si que li proporcionen unes bones defenses naturals i bones vistes.
Vistes des de la Capella de Santa Magdalena de Talamanca
Altres noms:
Accés - Visitada el 14/02/2014:
Senzill de localitzar, dalt d'un turó, presidint un revolt de la carretera BV-1221 (Talamanca – Navarcles), entre els PK 28-29, a la dreta de la carretera si venim de Talamanca, degudament indicat, a més de que ja és perfectament visible amb antelació, dalt un turó.
L'accés es fa per un camí de terra que s'inicia a 41 44 17.684 01 56 14.268, una mica més endavant del revolt citat anteriorment. Al començament, una cadena barra el pas als cotxes.
Al davant, a l'altra banda de la carretera hi ha l'entrada al Càmping La Tatgera, i al costat una ampla esplanada erma, on podem deixar aparcat còmodament el vehicle.
Localització: N 41 44 15.10 E 01 56 26.00 – Altitud: 434 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
Capella romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII.
L'estructura és senzilla, d'una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d'aquest hi ha una finestra de mig punt adovellada.
L'església ha estat bastant reformada i reestructurada. L'absis és lleugerament més baix que l'original. Es pot veure que fou rebaixat i cobriren la nau amb volta de totxo, avui esfondrada. A l'interior de l'absis hi ha revestiments de guix i algunes petites restes de pintures murals.
En una època posterior, possiblement al segle XIV, s'afegí a la capella un porxo amb estructura de torre fortificada.
Aquest recinte és cobert amb volta de canó i s'hi accedeix per una porta amb un arc escarser situada a ponent. El seu estat de conservació és ruïnós.
Notícies històriques
Hi ha notícies d'aquesta església des de finals del segle XIII, quan als anys 1282 i 1294 se li feren diversos llegats, tot i que l'edifici podria ser anterior.
Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme ( propera als límits de Navarcles). Aquesta situació és documentada al 1553 i al 1686 dins del mas Escayola, que tenia cura del temple.
Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funció d'ermitants.
Al 1870 apareixen documents sobre l'existència d'aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de conservació, i sobre l'existència d'un cementiri al costat, avui dia desaparegut.
El mal estat de conservació actual no només es deu al pas dels anys sinó que també va ser causat per les repetides destruccions, les més importants a la Guerra Civil Espanyola.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):
“ Descripció
L'edifici, actualment abandonat, és una església romànica tardana, obrada probablement a la primera meitat del segle XIII.
Es tracta d'una construcció senzilla i humil, que segueix el pla tradicional d'una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Els seus murs són llisos i no tenen cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat.
El portal primitiu, que ara resta mig tapiat, és situat al capdavall del mur de migjorn i és coronat amb un arc de mig punt fet amb dovelles.
Posteriorment aquesta capella fou ampliada amb un cos d'edifici que l'engrandí per la banda de ponent, on hi ha un altre portal que reemplaçà l'anterior, el qual fou inutilitzat.
L'edifici, a més de l'ampliació, mostra senyals evidents d'haver estat transformat i reestructurat, la qual cosa, probablement, devia succeir quan hom li adossà el cos d'edifici al·ludit, el qual es relaciona amb la capella mitjançant el portal però sense unificar-s'hi plenament, tot semblant un edifici independent.
Pel que fa als paraments interiors encara resten unes grans plaques de guix encastades a les parets.
Per altra banda, l'absis, inicialment cobert, segurament amb volta de quart d'esfera, ara admet una volta de mig punt revestida amb guix. Tanmateix la coberta de la nau que, quan fou erigit el temple devia ésser de volta de pedra, ara és esfondrada totalment. L'aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:504-505)Observacions: Prop de la capella de Santa Magdalena hi ha un altre edifici que, segons sembla, aprofità alguns carreus provinents de l'església , doncs en les seves parets es veuen alguns blocs de pedra arquejats procedents probablement de l'antic portal.
A més, també n'hi ha un altre on el picapedrer esculpí una creu, el qual també segurament emplenava els murs del temple.
L'edifici es troba totalment abandonat i, a desgrat que els seus murs encara romanen dempeus, cal considerar-lo com a una ruïna. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505).
Segons el fogatge de l'any 1553, la casa era habitada per Valentí Perpinyà i la seva família, que cuidaven el conreu de la vinya i feien, al mateix temps, les funcions d'ermitans. BALLBÈ (1997:101) Al Museu Comarcal de Manresa es guarda una creu processional de fusta procedent d'aquesta església, del segle XII. Sembla que d’entre les ruïnes de l'església sortí l'ara de l'altar, la qual desaparegué un temps després durant la Guerra Civil.
També tenim notícies de l'antic cementiri de Santa Magdalena, que segons sembla podria haver quedat afectat per la construcció de la carretera Navarcles-Talamanca.
Foren recuperats diversos fragments de sarcòfags romànics, que restaven incrustats a les parets del cementiri que és a tocar de l'església. Un cop desencastats foren introduïts al temple de Santa Maria, on foren dipositats. Les peces consisteixen en dues tapes i part d'un vas. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505).
Un altre testimoni sobre aquesta església ens el dóna Josep Guitart: "tenia al seu costat la casa de l'ermità, que al fer-se la carretera de Navarcles a Terrassa, els treballadors l'enderrocaren, tiraren a terra la porta de l'església i cremaren els retaules laterals, (algun d'ell de mèrit i part d'algun altre es pogué recollir i portar-lo a la fàbrica del Galobart.
En aquesta capella s'hi guardaven joies i ornaments sagrats de gran mèrit i valor (...), no obstant es pogué recollir una creu processional, una plata de coure flamenca, part d'un crucifix de marfil i algun altre objecte d'aquesta capella". GÓMEZ, RODRÍGUEZ (1988:510).
Història
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Talamanca, en un sector a ponent del castell i proper als límits de Navarcles, que no rebia cap nom en concret.
No degué passar de capella rural de la parroquial de Talamanca.
L'església es troba esmentada al final del segle XIII quan els anys 1282 i 1294 se li fan diversos llegats.
La seva funció degué ser sempre la de capella rural servint a aquest sector de ponent del terme, allunyat de la parroquial. Aquesta situació és documentada el 1686 i era el mas Escaiola qui tenia cura del temple. BENET (1984:504).
Pel llibre "Recopilació de Dades Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906", d'Eduard Fontserè i Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic (Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca, malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria posteriorment reparada i ampliada.
Unes dades procedents de l'Arxiu Villegas de Manresa ens diuen que, l'any 1870, la capella de Santa Magdalena era sufragaria de la parròquia de Talamanca i tenia, com a masies properes, la de Sant Esteve, les Generes, l'Escaiola i el Ventaiol. BALLBÈ (1997:103)
Durant la Guerra Civil es tenen notícies dels greus danys que foren infringits a la seva estructura. Possiblement, el seu estat actual en sigui en part conseqüència. VALDENEBRO (1994:52)”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- En aquesta mateixa carretera, pocs quilòmetres més endavant, trobarem l'església de Sant Esteve de Vilarasa.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
