F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Torreblanca, entitat de població de Ponts, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Envoltada de camps de conreu, sobreviu en un relatiu bon estat. No és accessible lliurament, però el seu interior, pobre i depauperat, és visible.
Altres noms:
Accés - Visitada el 21/02/2016:
D'entrada potser caldria plantejar-se la manera d'arribar-hi. Hem fet el següent trajecte varies vegades. Unes amb un vehicle de turisme i altres amb un tot terreny.
Pensem que, a dia d'avui, el recorregut és viable amb qualsevol d'aquest dos mitjans. Evidentment amb un 4x4 la circulació és més segura.
El pitjor escenari que ens hem trobat ha estat el d'un recorregut en que vàrem tenir que anar traient pedres del camí per poder continuar ... sense comptar una altra vegada en que un arbre caigut al mig del camí, ens va impedir continuar. Bé, petiteses, i ara, anem al gra:
Hem sortit (41 55 20.9 01 11 33.5) de la població de Ponts (Castell de Ponts - Església de Sant Pere de Ponts), enfilant la carretera C-1412-b (Ponts / Tremp).
Hem sobrepassat el llogaret de Gualter (Monestir de Santa Maria de Gualter), fins arribar a un lloc (41 55 54 01 10 51) situat (*) entre els PK 4/5 d'aquesta carretera, on hem agafat una sortida a mà esquerra indicada per anar a Torreblanca - 3 km.
Entrem llavors a un camí de terra amb boniques vistes, a l'esquerra, el riu Segre i a la dreta a mitja faldilla de la muntanya les restes de l’església de Sant Joan de Torreblanca i al cim del turó, les restes del Castellot de Sant Joan).
Arribem a Torreblanca (Església parroquial de Sant Joan de Torreblanca), sobrepassant-la, deixant-la a la nostra dreta (41 55 40.5 01 08 46.8), fins arribar a un lloc (41 55 35.2 01 08 08.9), on hem girat a mà esquerra.
Pocs metres més endavant, en un punt situat a 41 55 27.6 01 08 00.9 hem aparcat el cotxe al voral del camí, i hem continuat a peu, ara pel voral d'un camp de conreu, fins arribar a tocar de la capelleta, que ja ha estat visible amb anterioritat.
Distància total del recorregut, des del punt indicat a (*) fins al lloc on hem aparcat el cotxe: 6,2 km aproximadament, havent circulat a estones per camins asfaltats.
No recordem haver trobat cap cartell indicatiu al llarg del recorregut.
MAPES detallats del recorregut
Remarca: En aquestes dates de la visita (Febrer), les plantes nascudes en aquest terreny on està bastida aquesta edificació ofereixen encara una discreta presència, són petites. Quan hagin crescut, potser no agradarà massa al pagès propietari del camp, veure circular-hi gent ...
Localització: N 41 55 23.1 E 01 08 04.5 – Altitud: 345 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
La capella de Santa Cecília de Torreblanca s'emplaça als afores del nucli de Torreblanca, enmig de camps de conreu.
Es tracta d'una capella de planta circular, sense nau ni absis diferenciat, amb unes estructures afegides a ponent, a banda i banda de la porta, possiblement restes d'un atri desaparegut.
És un edifici molt petit. Malgrat això i la senzillesa aparent, presenta nombrosos interrogants, que comencen en l'emplaçament mateix, en un lloc on hi havia una vil·la d'època romana i on es troben nombrosos fragments ceràmics i elements esculpits, els quals palesen una ocupació molt antiga de l'indret i l'existència d'unes probables estructures arquitectòniques més complexes que les que són visibles en l'actualitat.
L'estructura respon a una planta circular, coberta amb cúpula semiesfèrica, sense nau o absis diferencial. El cercle de la planta es deforma al costat de ponent, on forma un mur més rectilini en el qual s'obre la porta, resolta amb un arc de mig punt, encofrat amb taulons i de brancals rectes, sense galze per a les fulles de la porta, que tenen les pollegueres tallades en unes pedres encastades en la cara interna del mur.
Aquest mur rectilini es produeix també en la part baixa de la cara externa del parament, on continua formant dos murs, actualment molt embardissats, d'1,60 m d'alçada, en angle recte i perfectament integrats en l'estructura dels paraments de I'església, que continuen per sobre d'aquests murs.
No hi ha traces que aquests murs s'haguessin continuat més enllà de l'alçada actual. Fa l'efecte que aquests murs formaven part d'un primer projecte de I'església, que no s'arriba a concretar, la qual queda reduïda, doncs, a la petita rotonda conservada.
El caràcter totalment concentrat de l'estructura de Santa Cecília fa evocar la propera església de Sant Bartomeu del Tossal, l'absis de la qual també constituïa, probablement, un edifici de planta concentrada.
L'edifici presenta tres finestres circulars, ben orientades, resoltes com a ulls de bou, de doble esqueixada i executats en pedra tosca, la qual cosa contrasta amb el parament de carreus, a penes escairat, disposat en filades uniformes í regulars, i embegut en el morter de calç; de la resta de I'església.
Les façanes són totalment mancades d'ornamentació i no presenten cap caràcter que permeti establir una filiació o una datació, tret de I’aparell, que s'avé amb les fórmules constructives de I'arquitectura del segle XI, sense excloure una datació lleugerament posterior, o la possible reconstrucció d'algun edifici preexistent.
Notícies històriques
No es coneixen dades històriques sobre aquest temple singular. Tanmateix l'antiguitat del poblament d'aquest indret és inqüestionable, com demostren les troballes arqueològiques que s'han descobert al voltant de I'església.
A tota la zona meridional de I'església de Santa Cecília hom ha trobat, en els anivellaments que s'hi han fet per a les feines agrícoles, diversos fragments ceràmics,
teules planes i materials petris, que poden ésser datats en una època romana tardana o, fins i tot, visigòtica, com, per exemple, algunes de les sivelles guardades al Museu del Montsec d'Artesa de Segre.
Moltes d'aquestes restes poden ésser relacionades amb una necròpoli que hi degué haver en aquest indret.
L'any 1983, hi poguérem veure dues sepultures de lloses, en un tall d'1 m d'alçada, en un punt situat a uns 30 m cap al sud-oest de la capella; així mateix, s'hi veien restes de murs orientats de nord a sud.
L'any 1976, a uns 100 m a llevant de I'edifici romànic, es localitzaren dos sarcòfags de pedra orientats d'oest a est, de coberta monolítica de dos vessants, que contenien dos individus en posició decúbit supí.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres llocs interessants per visitar:
Durant la nostra curta estada a Santa Cecília, vàrem conèixer a en Francesc, un jove d'un mas veí, el Mas de n'Olives, a qui des d'aquesta pàgina saludem, i que ens va ensenyar dos interessants llocs propers:
1 - Gravats del Mas de n’Olives:
Procedents de Torreblanca, i a mig camí de Santa Cecília, a la vora del mas de n'Olives, en un punt situat a 41 55 26.7 01 08 31.5, prenem un camí de terra, i a peu, o amb un vehicle 4x4, al cap d'uns 800 metres de distància, en baixada, ens situarà en una bonica raconada presidida per les aigües del riu Segre.
En aquest lloc hi trobarem un porxo de moderna factura, que ens permetrà la contemplació dels dibuixos fets a la roca, d'uns avantpassats nostres. També hi ha un plafó informatiu.
![Gravats del Mas de n’Olives - Ponts - Vista del lloc on diem \" ... Procedents de Torreblanca, i a mig camí de Santa Cecília, a la vora del mas de n’Olives, en un punt situat a 41 55 26.7 01 08 31.5, prenem un camí de terra ...\"](https://www.catalunyamedieval.es/wp-content/gallery/gravats-del-mas-de-nolives-galeria/62-Gravats-Mas-de-nOlives-160221_2004.JPG "Gravats del Mas de n’Olives - Ponts - Vista del lloc on diem \\" ... Procedents de Torreblanca, i a mig camí de Santa Cecília, a la vora del mas de n’Olives, en un punt situat a 41 55 26.7 01 08 31.5, prenem un camí de terra ...\\"")
Gravats del Mas de n’Olives - Ponts - Vista del lloc on diem " ... Procedents de Torreblanca, i a mig camí de Santa Cecília, a la vora del mas de n’Olives, en un punt situat a 41 55 26.7 01 08 31.5, prenem un camí de terra ..."
Les trobarem a: N 41 55 01.7 E 01 08 25.2 – Altitud: 333 m.
- De la pàgina web de Pat.mapa - Arqueologia, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
Els gravats es troben en el terme de Torreblanca, que avui pertany a Ponts.
S'hi arriba des d'Artesa de Segre seguint la L-512 fins al punt quilomètric 5, on es gira a la dreta i es continua per la LV-5122 que porta cap a Anya.
A la sortida d'aquesta localitat el camí fa una corba molt tancada a l'esquerra, i en aquesta corba surt un camí a la dreta. Cal seguir-lo durant 350 m i es torna a girar a la dreta per continuar aquest cop pel camí que duu a Torreblanca.
Recorreguts 1,350 quilòmetres aproximadament cal tornar a girar a la dreta i continuar per aquest nou camí durant 1,5 quilòmetres per tornar a girar a la dreta (aquest camí es el primer que trobarem a la dreta un cop passat Mas de n'Olives) i que porta fins al riu, davant de la presa d'Anya, on es troba la roca amb els gravats.
Els gravats estan sobre una gran roca inclinada sobre el Segre, en el seu marge dret.
La roca té unes mides de 9 m en sentit vertical i uns 7,20 m en la seva part més ample.
S'han identificat 81 figures les quals estan agrupades i representen diverses escenes.
S'han agrupat els gravats en dos tipus segons la seva antiguitat, de figura i tècnica. Els dos tipus són esquemàtics i estan superposats. Només els gravats mes moderns són figuratius i representen figures humanes.
Els gravats estan bàsicament en dues zones de la roca, una en la part alta i l'altre en la part dreta. En la part inferior de la roca hi ha zones amb regates i petites cavitats.
Els gravats van ser "descoberts" pel professor José Luis Peña Monné. Els van ser mostrats per Francisco Rey Farré, parent del professor, el dia 15 d'abril de 1981.Es desconeix si es coneixien d'abans.
Conseqüència dels treballs per construir una presa per la sèquia d'Anya, es feien voladures de roques. La roca en que es troben els gravats va ser salvada d'aquestes voladures.
Sembla que existien altres gravats en roques que havien estat volades anteriorment.
Com aspectes generals dels gravats es pot dir: - Estan agrupats representant escenes. –
Hi ha gravats de dos tipus, segons la seva antiguitat, de figura i tècnica. Els dos tipus són esquemàtics. - Els gravats dels dos tipus estan superposats. - Només els gravats mes moderns (fase II) són figuratius. Representen figures humanes. - En la part inferior de la roca hi ha zones amb regates i petites cavitats.
Els gravats estan bàsicament en dues zones de la roca, una en la part alta i l'altre en la part dreta. Als gravats d'aquestes zones se'ls va identificar com a gravats de l'agrupació A i agrupació B.
Entre ambdues agrupacions hi ha unes quantes figures, que han estat identificades com agrupació C. Les regates i cassoletes de la part inferior han estat anomenades agrupació D.
Pel que fa a les fases cronològiques de realització dels gravats, es pot apreciar que els més antics, els de la Fase I, son restes de figures esquemàtiques, no figuratives. Estan molt desgastats. Els de la Fase II són més moderns (es superposen als anteriors), en general es pot dir que tenen una bona conservació, encara que algun s'està perdent per l'erosió de la roca. Són figuratius i la majoria representen figures humanes amb els braços aixecats.
AGRUPACIÓ A Les figures que formen aquesta agrupació estan en la part superior de la roca. Si han identificat 27 figures, entre les que es troben les més interessants de la Fase I, amb 7 figures i varies cassoletes. De la Fase II hi ha 10 representacions humanes senceres, set començades i altres repicats sense forma.
AGRUPACIÓ B Agrupació densa de gravats de la Fase II, que compren les figures 33 a la 72. Hi ha també una figura i tres cassoletes de la Fase I. Aquesta agrupació està situada en la part superior dreta de la meitat inferior de la roca. De la Fase II s'ha de destacar 23 figures humanes complertes. Algunes de les figures d'aquesta agrupació estan afectades per la descamació de la roca, que es d'arenisca. Aquest fet pot posar en perill aquestes figures.
AGRUPACIÓ C Les figures d'aquesta agrupació estan situades entre les agrupacions més importants A i B. Compren les figures 28 a 32 totes de la Fase II.
Context
Sobre una roca sorrenca al marge del riu Segre.”
2 – Sarcòfags del Mas de n’Olives
Invitats per en Francesc, vàrem poder contemplar al jardí del Mas de n'Olives, (41 55 35 01 08 18) on vàrem coincidir amb el seu pare, dos sarcòfags de notable presència.
Malauradament, no hem pogut trobar cap informació al respecte, però deixem constància d'aquest objectes.
