F O T O S
Els forts contrastos de llum han influït notablement en la presa de fotografies
Fotografia obtinguda adossant de forma precària l'objectiu de la màquina de retratar entre mig de les barres de ferro que defensen la imatge situada dins de la capelleta. No podem evitar que aparegui, a l'esquerra, la presència ben evident d'una de les barres.
Pels mateixos motius indicats anteriorment, no podem oferir una millor imatge del sant. En qualsevol cas resulta força impactant la presència del ganivet al cap del màrtir.
Deuen haver-hi altres maneres de fer-se la clenxa.
On es veu la capelleta, al marge del camí
Una imatge del camí. No és tant plàcid com potser aparenta. És força incòmoda la marxa, per la presència continuada de discrets bonys al terra del camí.
Avui, ja és primavera en aquesta contrada ...
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo.
Altres noms:
Accés – Visitada: 10/03/2017.
(0) - Havent planificat des de casa, amb l'ajuda de Google Maps, l'itinerari a seguir, vàrem determinar que el punt d’inici podria ser una posició situada a 41 58 01.2 02 38 00.1 un lloc una mica allunyat de les cases de Sant Julià del Llor, al que s'hi arriba per carretera asfaltada i que pensàvem que podríem assolir fàcilment amb l'ajuda del nostre TomTom, com així va ser.
Arribats al lloc, vàrem enfilar per un camí de terra, en pujada, on hi ha un indicador: Can Vila.
És un camí bonyegut, incòmode, raons per les que recomanaríem viatjar en un vehicle 4x4.
Durant la propera part del recorregut se'ns incorporaran o marxaran altres camins. A manca d'indicacions, cal continuar sempre per la pista principal, el camí més transitat.
A estones el camí que seguim, desapareix de la pantalla del nostre TomTom. Però en principi, aixó no ha estat impediment per arribar a destí sense incidències.
(1) - Al cap d'uns tres cents metres, (41 58 06 02 38 12.8) deixem enrere l'entrada a Can Vila, continuem en pujada.
(2) – A 41 58 13 2 38 11.9 trobem una curta, però pronunciada pendent. Posem la primera, i amunt.
(3) – A 41 58 24 02 38 22 al mapa de Google, no es veu res. Però nosaltres tenim anotat al nostre quadern de viatge, que continuem recte.
Total, el nostre recorregut per camins de terra haurà estat d'uns 1300 metres, aproximadament.
Si introduïm les coordenades a Google Maps, no ens genera correctament el M A P A del recorregut, doncs no reconeix com a transitable, la part final del camí, que ho és.
Però pensem que el plantejament de l'itinerari, és ben evident. El destí, l'ermita apareix ben clarament a la part superior del mapa.
(4) - Localització: N 41 58 26.0 E 02 38 25.0 – Altitud aproximada: 292 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“ Descripció
Conjunt arquitectònic menor format per les restes d’una antiga capella i per un petit oratori aïllat de construcció moderna.
Les restes de l’edificació original actualment estan en ruïnes. El conformen un seguit de murs de pedra i morter que assoleixen com a màxim el metre i mig d’alçada.
Aquestes restes són de difícil interpretació, encara que podrien correspondre a una antiga capella.
L’oratori, recentment restaurat i orientat al sud, és de planta quadrada i cobert amb una teulada d’esquena corbada i convexa de doble vessant cap als laterals culminada amb una creu de ferro.
Està pintat de color carbassa i conté una finestreta enreixada des d’on es veu la imatge del sant, situada a l’interior d’una fornícula.
Sota la finestra hi ha una placa identificativa de la capella.
La iconografia del sant consta d’un personatge masculí aureolat amb la mà dreta assenyalant el cel i la mà esquerra sostenint un llibre obert.
El seu hàbit és el dominic, basat en les robes blanques i negres, i el seu instrument de martiri és un ganivet que porta clavat al cap, com si fos un meló.
A l’entorn de l’oratori hi ha uns escalons per a pregar i un banc per seure.
Notícies històriques
El personatge italià anomenat Sant Pere Màrtir (Verona 1206 - Milà 1252) fou un dominic inquisidor que perseguí la religió d’arrel paleocristiana dels Bons Homes, l’anomenada “heretgia càtara”.
Fou canonitzat el 1253, un any després que morís assassinat. Segons el martirologi, convertia a la gent amb la seva prèdica.
Durant el seu martiri a cops de destral (encara que la seva imatge beneïda actual el presenta amb un ganivet mig clavat al cap), es diu que va caldre degollar-lo per què callés.
La seva festivitat és el 29 d’abril. El 17 de setembre de l’any 2000 va ser reposada i beneïda la imatge del sant a l’oratori dedicat a la seva memòria.
L’oració cristiana i catòlica dedicada a Sant Pere Màrtir és la que segueix: “Feu, Déu omnipotent, que imitem amb donació sincera la fe del vostre màrtir Sant Pere.
Ell que, per difondre aquesta fe, ha merescut d’obtenir la palma del martiri. Per Crist Senyor nostre, Amén.”
Pel que fa a les restes constructives, se suposa que són d’una antiga capella medieval del segle XIII.”
Nota de Catalunya medieval: No hem pogut localitzar les restes que es citen al text anterior, tot i que hem de reconèixer que nos ens hi hem escarrassat gaire a buscar-les.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
