F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Vilafranca del Penedès, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona), frec a frec de la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, del segle XVIII .

Època: Segle XIV – Gòtic - (Pat.mapa). Havent estat incendiada l'any 1934, l'actual edificació és fruit d'unes obres de consolidació de les restes, efectuades l'any 1941. L'any 1982 es va procedir a la seva restauració amb la col·laboració de l'avui en dia extinta, Caixa d'Estalvis del Penedès.

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un relatiu bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 09/01/2015:

La trobarem a la Plaça de Jaume I, al davant de la Basílica de Santa Maria.

Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).

Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.

Localització: N 41 20 48.6 E 01 41 47.6 – Altitud: 222 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):

“ Descripció

Restes de l'antiga capella amb façana a la Plaça Jaume I i amb mitgeres al Palau Reial i a la Capella dels Dolors. Nau rectangular inicialment amb embigat a dues vessants sobre arcs diafragma apuntats (els únics que quedaven). Presenta un finestral romànic i una torre del segle XII que fa de fons a la capella.

Notícies històriques

La Capella de Sant Pelegrí es troba situada al centre històric i monumental més important de Vilafranca.

Es tracta de la capella del primitiu convent de la Santíssima Trinitat, construïda el 1334.

El 6 d'octubre del 1934 va ser incendiada i només van quedar les arcades gòtiques i les parets laterals, consolidades el 1941.

El setembre del 1965, Antoni Massanell va descobrir un finestral romànic i la torre del segle XII, probablement la torre Dela, a l'empar de la qual va formar-se Vilafranca.

El 1982 la capella va passar a formar part del patrimoni del Museu i es va iniciar la seva restauració amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis del Penedès.”

Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, el següent text (Gener 2015):

“ Els espais gòtics es cobreixen a Catalunya amb volta de creueria, com és el cas de la Basílica de Santa Maria, o amb sostres de fusta a dues vessants, les bigues dels quals descansen sobre arcs diafragma apuntats, com és el cas de la capella de Sant Pelegrí.

Aquesta estructura de nau única sobre arcs diafragma, que segurament va ser adoptada pel Císter per primera vegada als monestirs catalans, es divulgà al segle XIV, i tant en edificis religiosos com en edificis civils, especialment a les drassanes i els hospitals.

Un exemple modest d'aquest tipus és la nau única de Sant Pelegrí, capella dels Trinitaris, fundada el 1334 i construïda amb estructura d'arcs diafragma apuntats, sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants, amb una torre del segle XII, al fons de la nau, descoberta al 1965, i que hi ha qui considera que és la Torre Dela.

La façana a la plaça, igualment d'estructura modesta, presenta, una portalada de mig punt amb trencaaigües, un ull de bou i un campanar de cadireta d'arcada única.

La façana de la torre identificada com la torre Dela, s'aixeca en pedra de paredat irregular amb contrafort de cantonada i composada a la planta baixa amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera, i a la planta superior, amb dues finestres coronelles.

Restaurada l'any 2007 per l'arquitecte Santi Vives, la Capella de Sant Pelegrí és la Sala d'exposicions temporals de VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a onze edificacions d'època medieval.

En l'anteriorment citada pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se'ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm: