F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Manlleu, població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona - (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.Gencat)
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat)
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés – Visitada el 05/08/2016:
Circulant per la carretera B-522 (Manlleu / Vic) i circulant en aquest sentit, en un lloc (41 59 21.2 02 16 45.7) situat entre els PK 7 / 6, hem pres una sortida d’aquesta carretera, a la dreta, sense cap indicació, que accedeix a un camí de terra, per on continuarem.
El campanar de l’església ja és visible des d’aquí.
Depèn del tipus de vehicle o de la situació que presentin els primers metres del camí, valdria la pena valorar la possibilitat d'aparcar el cotxe al voral i fer a peu els tres-cents metres que ens separen de l’església.
Localització: N 41 59 29.9 E 02 16 37.0 – Altitud: 470 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Sant Julià de Vilamirosa es troba dins d'un tancat al costat del mas Fugurull, a la Plana.
L'edifici primitiu era de nau única amb l'absis situat a llevant, però va ser ampliat amb una nova nau més estreta, oberta al costat de tramuntana i comunicada per un gran arc.
L'absis semicircular presenta tres finestres de doble esqueixada i decoració d'arcuacions entre lesenes que amb la restauració han estat lliurades de l'arrebossat que les cobria.
Al costat de migdia s'hi afegí el cos de planta quadrada de la sagristia.
El portal d'entrada es troba a ponent i és format per un arc de mig punt; al seu damunt hi ha un òcul quadrat.
El campanar de torre és un afegit d'època barroca de planta quadrada, finestres a la part superior i coberta a quatre vessants de teules vidriades verdes. Tot el parament exterior, excepte l'absis, ha estat arrebossat.
Notícies històriques
Antiga parròquia situada a l'extrem sud del terme de Manlleu, documentada l’any 1040.
El 1561 passà a ser sufragània de Granollers de la Plana. L'any 1868 va perdre la parroquialitat i el culte el perdé el 1936. Des d'aleshores restà abandonada.
El lloc és conegut des del 946 i, com Manlleu, formava part de l'antiga demarcació de la civitas de Roda. Des del segle XV passà a ser una batllia independent , que a principis del XIX es fusionà amb Manlleu.
Als anys 90 del segle XX va estar restaurada pel Servei de Patrimoni de la Diputació amb uns criteris que contemplen la conservació dels diferents estils que engloba l'edifici.
Actualment es dedica a activitats culturals.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
A la mateixa carretera, entre els PK 5 / 4 trobarem l’Església de Sant Esteve de Granollers.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
