F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Gurb, població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona).
Època: Segle X – Romànic – “Els inicis de la construcció de l'església es troben al segle X, amb una ampliació als segles XI-XII i altres modificacions puntuals entre els segles XVIII i XIX.” - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral del camí d’accés.
Altres noms: Sant Fruitós de les Quadres - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 23/09/2016:
Circulant per la carretera B-522 (Vic – Manlleu) i circulant en aquest sentit, en un lloc d'aquesta carretera, entre els PK 2 / 3, situat a 41 57 31.2 02 15 54.0 que assenyalem com a punt d'inici, prenem una sortida a mà dreta, indicada (Ermita de Sant Fruitós).
Tot seguit anirem trobant tres desviacions, que solventarem segons les següents maniobres:
1ª - Girar a la dreta
2ª – Girar a l'esquerra.
3ª – Girar a la dreta.
El següent mapa, sens dubte clarificarà aquestes operacions:
M A P A del recorregut – Distància aproximada: 550 metres.
Tot i que en aquest mapa s'indica el recorregut a peu, es pot fer perfectament en cotxe. El darrer tram de camí es circula per un camí de terra perfectament transitable.
Localització: N 41 57 31.0 E 02 16 10.4 – Altitud: 465 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Es tracta d'una petita església d'una nau, de planta rectangular acabada en absis semicircular per la banda de llevant, coberta a doble vessant de teula àrab i ràfec amb imbricació de teula àrab doble amb una tirada de rajols plans entre mig.
Els murs són de maçoneria amb carreus irregulars i cantoneres de blocs de pedra ben escairats i disposats. A l'absis les filades regulars, mentre que a la resta dels murs el parament és més irregular. Destaca un gran bloc de pedra situat sota la finestra de l'absis, amb incisions que imiten el carreuat.
L'edifici presenta tres etapes constructives diferenciades.
La part més antiga és el tram situat entre la nau i l'absis, correspon a l'època pre-romànica que originàriament seria més alt i cobert amb fusta i actualment coberta amb una volta.
L’absis correspon a l'època romànica, està ben lligat amb el tram central, coberta amb volta reformada modernament. La nau està lligada de forma poc definida amb la resta, i té reconstruccions de diferents èpoques, com la porta, les voltes i el mur de ponent.
Els inicis de la construcció de l'església es troben al segle X, amb una ampliació als segles XI-XII i altres modificacions puntuals entre els segles XVIII i XIX.
La nau principal és coberta interiorment amb dues voltes d'aresta de rajol pla, d'època barroca, seguida del presbiteri que té coberta de volta de canó de pedra. Ambdós elements queden lligats per una arcada feta de pedres posades de cantell. El presbiteri és lleugerament més baix i més estret que la nau, i el conjunt que forma amb l'absis està lleugerament desviat cap a tramuntana respecte la nau.
La decoració exterior de l'absis és un fris de set arcuacions llombardes, amb una finestra central de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats. A la part inferior del mur hi ha un carreu de notables dimensions decorat amb incisions que imiten l'aparell.
El mur frontal de l'edifici original fou substituït a inicis del segle XII, prolongant el santuari amb absis de planta semicircular.
Al mur de migdia hi ha oberta una altra finestra d'una sola esqueixada amb obertura exterior tallada d'un sol bloc de pedra, molt estreta, tipus espitllera.
La façana principal, orientada a nord, presenta un portal al centre emmarcat amb una llinda sostinguda sobre dues mènsules. Per sobre la llinda hi ha un arc adovellat de mig punt amb un timpà pla de pedra al mig. Probablement es tracti d'una porta refeta en el moment que es construí l'absis nou. La porta segueix els models d'època pre-romànica.
La façana oest, oposada a l'absis, està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, amb coberta de lloses.
L'interior de la nau està enguixat i pintat, amb una decoració de cortinatges molt malmesa, a banda i banda de la capçalera de la nau. Presenta un sòcol gris fosc i una orla amb la data 1868, a la paret de migdia, en què es degué fer la darrera intervenció. El paviment és de rajol ceràmic quadrat.
Notícies històriques
Església filial de Granollers de la Plana, antigament coneguda per Sant Fruitós de Quadres.
Ja existia el 948 i fou ampliada en època romànica amb un petit absis i més tard amb un portal amb timpà llis a la part Nord. En època gòtica s'hi construí una volta que reemplaçà l'antic sostre embigat.
Actualment no s'hi celebra culte i el seu estat d'abandonament és llastimós.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
