F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vic, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca d'Osona. A tocar d'una zona industrial.
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada el 03/08/2016:
La trobarem al carrer de l'Ermita de Sant Francesc, cantonada amb la carretera C-153.
Localització: N 41 57 16.0 E 02 16 59.4 – Altitud: 471 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat., ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Capella de nau única coronada amb un absis semicircular a llevant.
A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades.
La façana és a ponent, el portal és d'arc de mig punt i reposa sobre columnes decorades amb capitells, al damunt el portal hi ha finestres geminades.
Tota l'església, els murs exteriors, són decorats amb elements llombards i sota el ràfec de la teulada de la façana s'hi dibuixen uns arquets cecs que segueixen la inclinació de la teulada.
Materials constructius: pedra basta, pedra ben treballada, la restauració s'ha portat a terme amb un material molt poc noble, pòrtland.
Notícies històriques
L'ermita o capella la trobem documentada des del 1244 per bé que els seus orígens semblen més llunyans ja que es troba situada a l'antiga stratta Francisca.
Durant la guerra del 1936 fou totalment devastada i anys més tard al 1946 s'emprengué la restauració, restauració que al nostre entendre fou poc fidel a l'estètica de les esglésies romàniques d'aquestes contrades.
Es tenen notícies de que el pintor vigatà Marià Colomer, durant el segle XIX la decorà amb frescos que representaven la llegenda de Sant Francesc passejant-se per terres d'Osona, d'aquella decoració avui només ens en queden fotografies i un gravat de boix.
Mossèn Cinto tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà.
El fet fou celebrat i s'hi erigí un pedronet en recordança del Sant.
Anys més tard, els pares franciscans hi van erigir la capella, que prengué el nom de SANT FRANCESC S'HI MORIA.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
