F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Moja, entitat i principal nucli de població d'Olèrdola, municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms: Capella de Sant Cugat de Moja (Diputació de Barcelona).
Accés - Visitada el 20/07/2013:
La trobarem a la plaça de l'església, adossada a l'església parroquial de Sant Jaume (Segle XIX).
Localització: N 41 19 33.20 E 01 41 27.34 – Altitud: 231 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):
“ Descripció
La capella de Sant Esteve de Moja es troba situada dintre del casc urbà de Moja, on es troba afegida a l'església parroquial de Sant Jaume, amb la qual comunica.
La planta és d'una sola nau, acabada en absis semicircular. La coberta és de volta de canó. L'exterior presenta diversos elements remarcables: el campanar, elevat sobre el tram immediat a l'absis, té un sol pis de planta quadrada, coberta de pavelló i finestres geminades, l'absis, amb decoració d'arcs cecs i bandes llombardes i tres finestres esqueixades d'arc de mig punt. El conjunt es cobreix amb teula àrab.
Notícies històriques
Originalment, aquesta capella era dedicada a Sant Cugat pel fet que en el moment de la seva construcció el lloc de Moja pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès, per donació realitzada l'any 1010. Les notícies documentals de la capella daten del 1098. L'edifici experimentà una restauració poc abans de la guerra civil del 1936-39.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2013):
“ Descripció
L'edifici es d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral de mig punt i amb un absis semicircular situat a llevant. A l'arrencada de l'arc presbiteral s'afegiren dues capelles rectangulars, obertes amb arcs apuntats força amples. L'exterior de l'absis té ornamentació d'estil llombard i s'obren tres finestres de doble esqueixada.
La porta és d'arc de mig punt i adovellada, en una de les dovelles apareix rebaixat en la pedra el dibuix d'una forca amb una creu a cada costat.
El campanar, situat sobre el creuer, és de planta quadrangular i d'un sol pis. Hi ha una finestra geminada a cada costat. Aquestes se sostenen al mig per una columna cilíndrica amb base i capitell. Els capitells són guarnits de motius vegetals. Corona el campanar una teulada llisa piramidal.
Tot el conjunt és fet de pedra molt ben treballada i muntada. La coberta de l'edifici és de dos vessants de teula àrab. A l'interior de l'església destacar un sarcòfag d'uns 60 cm de llargada amb coberta de dos vessants que està situat a la paret del costat nord. La seva única ornamentació són unes dobles arcuacions ogivals sobreposades, en la seva part davantera, cosa que fa pensar que correspon a l'època gòtica (es desconeix la seva dedicació). Les mènsules sobre les quals es recolza tenen esculpits dos rostres matussers i primitius.
També destaca una petita pica baptismal troncocònica de pedra polida, situada a la part sud dels peus de la capella.
Història
L'església és documentada per primera vegada al 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l'església de Sant Cugat de Moja. El 1109 una butlla del papa Calixt II també l'esmenta.
Per mitjà d'aquestes butlles es comprova que la parròquia de Sant Cugat de Moja era sotmesa al monestir santcugatenc. Al segle XV ja consta que tenia com a copatró Sant Jaume. L'església es va mantenir sense gaires modificacions des que s'acabà, al segle XIII; amb l'afegiment de dues capelles a l'arrencada de l'arc presbiteral, fins ben entrat el segle XIX, quan a causa de la seva precària conservació i les seves reduïdes dimensions es construí la nova església al costat.
Al final del segle XIX es procedí a restaurar l'antiga església romànica.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.
